Edició online de la Càtedra de Pensament Cristià d’Urgell

(Bisbat d'Urgell) El dia 11 de juny va tenir lloc la 17ª edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell que enguany fou amb modalitat “online” a través del canal youtbe del Bisbat d’Urgell per la pandèmia actual. El ponent principal fou el doctor Francesc Torralba, Director de la Càtedra i Professor a les facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. El tema fou “La crisi com oportunitat: valors per afrontar-la”.

Introduí la Càtedra l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que va aprofitar les seves paraules inicials per tenir un record per tots els qui més han patit en aquesta pandèmia així com totes les persones que amb el seu treball i esforç han fet que es poguessin mantenir els serveis essencials.

Francesc Torralba va iniciar la seva reflexió posant en valor el concepte “crisi” com un trencament, la majoria de les vegades vingut de fora, que és un moment idoni per replantejar-nos els nostres valors i que ens permeten aprendre. Hi ha dos actituds davant la crisi: fomentar el gen egoista o fomentar el gen altruista. Des del punt de vista de l’ètica cristiana la crisi de la pandèmia ens ha fet veure com ens hem descentrar i anar envers les persones que més ho han necessitat. Torralba va intentar sintetitzar l’actual crisi amb 5 paraules:

-Incertesa: la pandèmia ens ha parat, ens ha fet canviar i cancel·lar els nostres plans, agendes, activitats i això ha generat en nosaltres incertesa. Davant aquesta incertesa hem d’intentar viure la virtut o valor de la humilitat: no podem predir el futur, no podem veure l’horitzó, hem de reconèixer els nostres límits en el diagnòstic i en el pronòstic de la situació. Som febles, limitats. Per tant, cal viure de la humilitat.

-Vulnerabilitat: un virus ens fa adonar de la fragilitat de la nostra vida i de la nostra incapacitat de respondre malgrat els nostres avenços tecnològics i científics. De sobte s’ha centrat la mirada en els més vulnerables de la societat: els malalts, els morts, els ancians. Davant aquesta vulnerabilitat la virtut o valor a conrear que ha sorgit és la cura: cura per mi mateix, cura pels altres, cura pels més dèbils, cura del sistema social que ens permet viure. Necessitem cuidar-nos mútuament.

-Complexitat: la crisi actual ens fa descobrir la complexitat del nostre món que s’oposa a les solucions fàcils i superficials. El nostre món és complex, és en xarxa. Sols no ens en sortim. Necessitem compartir amb els altres i això exigeix diàleg. Necessitem teixir complicitat amb altres en tots els àmbits: polític, cultural, científic, etc. Això s’oposa als neopopulismes que venen solucions fàcils amb un fort accent electoralista però que resulten absolutament insuficients per problemes complexos.

-Interdependència: a tots els nivells, econòmic, social, sanitari, polític... No som una illa, una bombolla. Per sobre de la meva pròpia comoditat la crisi sanitària actual ens posa de relleu com cal cultivar la solidaritat, sortir de nosaltres mateixos i del nostre propi món i zona de confort per intentar ajudar els altres. El món es descobreix com no estàtic sinó dinàmic, tot flueix, tot està interconnectat. El que passa a la Xina té repercussions amb el que passarà al meu poble.

-Volatilitat: La pandèmia ens posa de manifest com tot és volàtil i hem de ser dinàmics. Els plans estratègics cauen, els escenaris canvien molt ràpidament. Les programacions s’esfumen. Les seguretats es trenquen. Cal adaptar-nos. Per això cal conrear el valor i virtut de la ductilitat, la flexibilitat i adaptació.

El proper dia 25 de juny a les 19h està previst que tingui lloc la presentació del llibre de l’edició de la Càtedra 2019 sobre la temàtica “veritat, postveritat i fake news”.