Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Vic) Bernat Sellarès, nascut a Igualada, és gerent de la Facultat de Filosofia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i de la Universitat Ramon Llull. És també professor d'Història del pensament econòmic i polític en el grau en Filosofia, Política i Economia, així com coordinador i participant d’Economy of Francesco (EoF). El Bisbat de Vic l'ha entrevistat.

Com ha anat la trobada “Economia de Francesc”?

Ha estat molt emotiu ja que portàvem molts mesos esperant trobar-nos tots. L’esclat de la pandèmia ens va impedir congregar-nos a Assís el març passat, i teníem moltes ganes de trobar-nos allà aquest novembre. Però de nou ha estat impossible donades les circumstancies i vam decidir tirar endavant l’esdeveniment en format online. Era sens dubte tot un repte, però ha estat un èxit: tot plegat ens ha permès començar a treballar abans de trobar-nos presencialment i teixir complicitats (i amistats!). Podem parlar de l’Economy of Francesco 2020 com el punt de partida d’un moviment més que l’arribada a un punt determinat.

Quins són els principals punts que s’hi ha tractat?

Fa ja uns mesos que estem treballant dividits en 12 villages, "poblats" com els hem anomenat, en clara referencia simbòlica a les dotze tribus d’Israel i els dotze Apòstols. Aquests grups, dividits en grans temes i qüestions econòmiques, mantenen una vocació cristiana i humanista que s’ha volgut fer evident en el títol dels mateixos, contrapesant el tema amb el què podríem dir-ne l’ideal humà. Per exemple, el grup de treball i cura; o bé els de gestió i donació, finances i humanitat, agricultura i justícia, energia i pobresa o benefici i vocació.

Com va ser que participés en aquesta trobada? Quin ha estat el seu treball?

Va ser del tot providencial. L’estiu del 2019 em van entrevistar a la revista Catalunya Cristiana, i a la plana següent d’aquell número hi havia la notícia sobre la convocatòria d’EoF. Fou en aquell moment que em vaig assabentar de la crida del Papa als joves i vaig fer arribar la meva sol·licitud per participar-hi. Entre els 2000 joves seleccionats uns quants fórem seleccionats com a coordinadors. Jo concretament me cuidat de coordinar el village negocis i pau.

Moltes persones se sorprenen que l’Església organitzi unes jornades econòmiques. Però, no és la primera vegada que el Papa parla d’economia, ja ho va fer el 2014 en la seva visita al Parlament Europeu. El Papa us va donar cap indicació?

Allò veritablement revolucionari és la confiança del Papa en els joves per iniciar aquest procés. I això sense masses indicacions més enllà de la confiança en nosaltres com a veus profètiques i de canvi. Penso que qualsevol líder mundial que volgués iniciar un canvi a nivell econòmic reuniria els més poderosos per tal d’implementar-los de dalt cap a baix. En canvi el Papa ha confiat en aquells més joves per iniciar un procés que aspira a canviar de baix cap a dalt. I no només això, sinó que ha volgut que aquest moviment estigui obert a qualsevol persona de bona voluntat. Una de les coses més boniques de l’esdeveniment d’aquest novembre ha estat comptar amb un musulmà com a presentador de l’esdeveniment.

Amb la Doctrina Social de l’Església, no estava ja tot dit?

EoF és un moviment que va més enllà de les idees. En les diverses connexions online que s’han fet durant l’esdeveniment hem pogut veure i comentar diverses implementacions d’aquest economia més humana que ens demanava el Papa Francesc. EoF suposa la posada en pràctica de moltes de les idees contingudes en la doctrina social, una veritable encarnació.

Com ha influït l’última encíclica del Papa, Fratelli Tutti, en l’”Economia de Francesc”?

En el mateix sentit, el fet de trobar-nos després de la publicació de l’encíclica ens ha permès viure-la veritablement. Hem posat en pràctica l’encíclica al viure la principal crida del Papa a Fratelli Tutti: la fraternitat. Els diversos grups de treball s’han convertit en comunitats en diàleg d’on n’han sorgit autèntiques amistats. Ho hem viscut amb l’alegria de sentir aquest respecte i amabilitat constants entre els participants, però també amb la tristesa de no poder trobar-nos físicament encara. Hem trobat a faltar el contacte humà, però somiem en abraçar-nos ben aviat.

Vostè treballa a la Facultat de Filosofia. Com lliga la filosofia amb l’economia?

L’economia hegemònica actual està totalment mancada de filosofia. En el pla acadèmic, l’economia és una pseudociència tancada en si mateixa i desconnectada de la realitat. En el pràctic, és una tasca orientada a un objectiu absurd com ho és el creixement il·limitat. L’economia necessita de la filosofia per comprendre les seves arrels i el seu sentit. D’on ve i on va. Si em permeten un apunt més personal, la meva relació amb la facultat és un bon exemple d’això. En acabar els meus estudis en economia vaig sentir una buidor; em semblava haver desaprofitat els anys d’estudi en quelcom que no tenia sentit. Va ser a través de la filosofia on vaig comprendre el sentit de l’economia com una tasca al servei de les necessitats de les persones. Com deia un altre filòsof i economista, J. M. Keynes, els economistes som els garants, no de la civilització, sinó de la possibilitat de civilització. Actualment tinc la sort de poder compaginar aquesta tasca com a ecònom amb la d’aportar una visió més amplia i humana de l’economia als meus estudiants. Aquesta implementació -de ben segur que amb errors i febleses en el meu cas- és també un exemple de què és EoF: un moviment on pensem i actuem conjuntament, però que també vivim de manera concreta en la nostra realitat quotidiana.

Un cop finalitzada la jornada, quina conclusió o recomanació pràctica ens faria per aplicar al nostre dia a dia?

La mateixa que ens hem fet els participants d’EoF: comprometre’ns a aportar cada vegada més sal i llevat a l’economia de tots. La sal que ens permet custodiar sense corrupció els béns i ens fa que la vida econòmica tingui gust. El gust de la feina feta amb sentit, del bon tracte a tothom, de la generositat i gratuïtat, de la col·laboració. I el llevat que ens permeti créixer. No un creixement il·limitat de l’economia, sinó el creixement integral de totes les persones a través del treball i la reciprocitat econòmica.

Hi haurà noves edicions de l’”Economia de Francesc”?

Un dels reptes actuals que tenim és com seguim fent aquest camí. De moment hem redactat una declaració i compromís finals que podeu consultar al web francescoeconomy.org i que suposen les bases sobre les quals continuar caminant. La nostra idea és trobar-nos aquest pròxim mes de gener tot fent camí cap a la trobada presencial a Assís el pròxim novembre de 2021.