(Jordi Llisterri-CR) “L’economia sempre ha de fixar la mirada en l’altre”, com el text de la Bíblia, que la primera pregunta que formula en el Gènesi és ben directe: “On és el teu germà?”. Aquesta és una de les idees amb les quals el cardenal Joan Josep Omella va clausurar aquest dimarts el cicle sobre “La realitat social de la nostra economia” al Palau Macaya de Barcelona. La clausura va tancar un cicle de seminaris organitzats conjuntament per tres entitats d’Església –la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau- i l'Obra Social “La Caixa”.
Omella va remarcar que “totes les respostes estan en la Doctrina Social de l’Església” i que fer una societat millor finalment “depèn del que acaba fent cadascú”. També va destacar el canvi de mentalitat que demana el papa Francesc: “Des de quins ulls ens mirem la societat: des dels ulls de la banca o des dels ulls del pobre?”.
La clausura va ser moderada per l’expresident del Parlament Joan Rigol, que va conduir una taula rodona amb tres economistes de prestigi. Guillem López Casasnovas, que va formar part del consell de govern del Banc d’Espanya, va explicar com molts factors intangibles i humans incideixen en la marxa de l’economia, no només els fluxos monetaris. Per López Casasnovas “hi ha valors heterodoxos que permet trencar l’ortodòxia econòmica actual”.
El catedràtic Alfredo Pastor va relatar com “la història ha demostrat que per si sola la iniciativa individual no és el camí de la prosperitat i la pau” i va defensar que “cal posar límits al creixement, i, per tant, al consum”. Finalment, l’exministre Joan Majó també va defensar que “els límits als drets individuals són necessaris per assegurar una vida digna a tothom” i que una regulació per tal que “el sistema financer que no estigui per sobre de la política”.
La iniciativa conjunta de Justícia i Pau, la Fundació Joan Maragall i el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia es va tancar també amb la publicació d’una reflexió que demana una economia més humana. El text recorda que “L’economia no és una realitat autònoma, sinó una activitat humana que ha de ser i pot ser guiada per principis ètics sòlids”. L’assistència a l’acte va desbordar la capacitat de la sala. A l'acte hi van assistir els màxims representants d'entitats diocesanes rellevants com la Càritas, la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Blanquerna i també el president de Foment del Treball.
Aquí podeu llegir el text del manifest:
Cap a una economia més humana
Entre abril i maig de 2017, quatre entitats, Justícia i Pau, Fundació Joan Maragall i Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia i l’Obra Social de La Caixa, vàrem organitzar un seminari de debat amb experts i membres de diferents institucions socials entorn de la realitat de la nostra economia. L’objectiu va ser contrastar el funcionament econòmic amb els principis ètics que proposa la doctrina social de l’Església.
Davant d’una economia que exclou
En aquests debats hem pogut constatar quelcom que és notori: el funcionament actual de l’economia, a escala local i global, es mostra altament insatisfactori, atesa la persistència de la pobresa extrema en moltes regions del món, les greus i creixents desigualtats econòmiques i socials, la manca de treball digne i precarietat laboral per a milions de persones i el negatiu impacte de l’activitat econòmica sobre la naturalesa, provocant degradació social i ambiental. Es tracta malauradament d’un sistema econòmic que es mostra dominat per l’afany de lucre, el consumisme, la consideració de la persona com a individu productor-consumidor i el treballador com a mercaderia, la manca d’equitat en l’accés als recursos naturals, el paradigma tecnocràtic, l’horitzó del mer creixement material suposadament infinit, la tirania de les finances desregulades sobre l’economia real i la política, l’avarícia, la idolatria del diner, l’exclusió dels més vulnerables i la llei del més fort.
Ens cal una economia que promogui el desenvolupament humà integral
Malgrat tot, mantenim l’esperança que aquesta economia no té l'última paraula. Per això, estem convençuts que, tal com reclama la doctrina social de l’Església, és necessari i és possible introduir transformacions molt profundes en el nostre sistema econòmic per tal de reorientar-lo cap a la finalitat de promoure el benestar i el desenvolupament humà integral de totes les persones i pobles i una societat més justa i humana.
L’economia no és una realitat autònoma, sinó una activitat humana que ha de ser i pot ser guiada per principis ètics sòlids: el respecte de la dignitat de la persona, la recerca del bé comú, la destinació universal dels béns, tant els naturals com els produïts pels humans, el treball com un dret i un bé fonamental per a tothom, la justícia social, la solidaritat i l’atenció preferencial als més pobres i vulnerables.
Per tot això, considerem necessari que l’economia es mantingui governada per l’autoritat política i aquesta guiada per l’ètica. El poder polític no ha d’abdicar de la seva responsabilitat reguladora en una economia de lliure mercat, a fi de garantir el bé comú i la justícia social. L’economia i finances actuals, altament globalitzades, s’han de sotmetre a un sòlid ordre jurídic internacional, tutelat per institucions polítiques de naturalesa democràtica, mundials, regionals, nacionals i locals, d’acord amb el principi de subsidiarietat.
Algunes transformacions necessàries
Entre les transformacions que cal introduir en la nostra economia observem que caldria avançar almenys en aquestes reptes: Reorientar i regular les finances per garantir la seva funció al servei de l’economia real i productiva; promoure un model de desenvolupament econòmic menys basat en el creixement material i més en el coneixement, la informació i la cultura, mesurat sobre indicadors de desenvolupament i benestar humà; avançar cap a una economia més sostenible, sobre la base d’energies renovables i que garanteixi el gaudi equitatiu de la terra, l’aigua i tots els béns naturals per a totes les poblacions del planeta; prioritzar a escala internacional la creació d’ocupació i el dret a un treball digne i decent per a tothom, com a font de renda i alhora de socialització i realització personal, tot cercant fórmules per a repartir el treball disponible i eradicar la precarietat; reforçar una veritable cooperació al desenvolupament entre països benestants i empobrits, amb polítiques exteriors coherents i equitat en les relacions comercials; potenciar un sindicalisme transversal i coordinat internacionalment; promoure la responsabilitat ètica i social de les empreses en totes les fases de la seva activitat; avançar cap una fiscalitat mes justa, amb l’eradicació de l’evasió fiscal i els paradisos fiscals; garantir la sostenibilitat, solvència, equitat i atenció als més vulnerables dels instruments de protecció social; potenciar i donar més espai a les activitats econòmiques i financeres orientades a desenvolupar finalitats socials i de caràcter solidari.
En les seves orientacions més fondes, caldria donar un major espai a la lògica de la reciprocitat, del compartir, del do i la gratuïtat i educar per a un consum responsable i un estil de vida no consumista, més auster, solidari i ric en els valors de la convivència humana.
Estem convençuts que aquestes transformacions són possibles i moltes d’elles ja estan avançant. Ens comprometem a contribuir-hi en la mesura de les nostres possibilitats i fem una crida a totes les persones de bona voluntat a sumar-se en favor d’aquests reptes.
CENTRE D’ESTUDIS CRISTIANISME I JUSTICIA. JUSTICIA I PAU. FUNDACIÓ JOAN MARAGALL
Barcelona, 16 de gener de 2018
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.