L’economia circular exigeix a Catalunya “un esforç en tots els sentits”

(Abat Oliba CEU) Actualment, 148.000 tones de productes tèxtils acaben cada any en els abocadors de Catalunya i es malgasten 262.000 tones d’aliments. Aquestes dades són expressives d’una realitat: Catalunya, a pesar que està en millor situació que el conjunt de la mitjana espanyola, necessitarà fer “un esforç en tots els sentits” per situar-se en els registres que preveu el Pla d’Acció per a una Economia Circular Europea.

Així ho ha advertit el responsable d’Economia Circular de la Fundació Formació i Treball, Miquel Vidal, durant la seva participació aquest dimarts en una taula sobre ’Bones Pràctiques en Responsabilitat Social Corporativa’, organitzada per la Universitat Abat Oliba CEU i Càritas Diocesana de Barcelona.

L’esforç que preveu Vidal parteix de la constatació del camí que hi ha encara per recórrer per aconseguir els nivells previstos en el Pla de la Comissió Europea. En 2025, la capacitat de reciclatge dels països comunitaris hauria de ser del 55%. Actualment, Catalunya té una capacitat del 42%, mentre que el conjunt d’Espanya se situa en un percentatge lleugerament superior al 35%.

La resposta de l’Economia Circular ha de partir de l’assimilació d’una idea: “Els residus són recursos amb diferents capacitats per ser matèria primera i tornar a ser productes nous”, ha declarat Vidal.

Vidal ha apuntat als “veritables canvis” que han de produir-se en el sector tèxtil. Quelcom que inclou una perspectiva mediambiental, ja que cada quilo de roba genera “entre catorze i vint-i-cinc quilos d’emissions de diòxid de carboni”. També s’ha referit al malbaratament, que són “un dels grans balafiaments de la nostra societat”.

En la seva ponència, Vidal ha al·ludit a la necessària connexió de circularitat i ocupació. “El primer pas de l’Economia Circular ha de ser la persona. Si al final del procés no es genera treball per a persones amb dificultats d’inclusió social, estarem fallant”.

Impacte exponencial del finançament

El coordinador general de la Fundació Caixa d’Enginyers, Iñaki Irisarri, ha parlat de la RSC des de la perspectiva d’una entitat financera de naturalesa cooperativa, com és la Caixa d’Enginyers. “Com a entitat financera, la nostra contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és exponencial, ja que canalitzem la inversió a sectors que contribueixin als ODS”. Això es cristal·litza, entre altres mesures, en una política d’inversió que exclou “sectors que no aporten a la sostenibilitat” i s’enfoca a promoure les que sí que acrediten una contribució a aquesta. N’és un exemple la creació del “primer fons d’inversió que treballa per al compliment dels ODS”.

Completava la taula la responsable de Formació d’Hotel Arts, Silvia Raventós. En la seva exposició, ha acudit a les bases del model de negoci del grup, en les quals estan “els nostres valors i el servei a la comunitat”. La seva plasmació en objectius clars es tradueix en la reducció d’emissions de diòxid de carboni i incrementar el reciclatge.

La celebració d’aquesta taula rodona s’ha produït en el marc de les activitats del programa ’Universitats amb Cor’, de Càritas Diocesana de Barcelona. La UAO CEU va ser la primera universitat catalana que es va adherir a aquesta iniciativa.