Les dues oracions del Papa per invocar la "fi de la pandèmia"

(Vatican News) Una intensa oració davant de María Salus Populi Romani, i del crucifix de fusta que va protegir a Roma de la "Gran Pesta" de al segle XVI. El Papa Francesc ha volgut expressar, en aquest tercer diumenge de Quaresma, la seva proximitat amb els qui pateixen a l'anar a implorar la protecció especial de la Verge que és venerada en una icona conservada a la basílica de Santa Maria Maggiore. Aquesta ha estat la primera etapa de les seves dues visites romanes.

A peu per Roma

"Aquesta tarda, poc després de les 16:00 hores, el Papa Francesc ha deixat el Vaticà en privat - informa el director de la Sala de Premsa del Vaticà- i ha visitat la Basílica de Santa Maria Maggiore, per dirigir una pregària a la Verge, Salus Populi Romani, l’icona és custodiada i venerada allà. Després, fent un tram de la Via del Corso a peu, com en peregrinació, el Sant Pare ha arribat a l'església de Sant Marcello a el Cors, on es troba el Crucifix miraculós que en 1522 va ser portat en processó pels barris de la ciutat per acabar amb la "Gran Pesta" a Roma. Amb la seva pregària, el Sant Pare ha invocat la fi de la pandèmia que afecta a Itàlia i a el món, ha implorat la curació de tants malalts, ha recordat a les moltes víctimes d'aquests dies i ha demanat que els seus familiars i amics trobin consol i alleujament. La seva intenció ha recordat els treballadors de la salut, metges, infermeres i als que en aquests dies, amb el seu treball, garanteixen el funcionament de la societat. Al voltant de les 17:30 hores el Sant Pare ha tornat al Vaticà ".

L'especial devoció del Pontífex a la Salus Populi Romani és ben coneguda: Francesc va allà no només amb motiu de les grans festes marianes, sinó que també quan vol fer una pausa d'oració abans de fer viatges internacionals, i torna allà immediatament després d’aterrar, per donar gràcies. En 593 el Papa Gregori I la va portar en processó per acabar amb la pesta, i el 1837 Gregori XVI la va invocar per acabar amb una epidèmia de còlera.

El "Sant Crucifix"

Molt significativa, en vista de el moment que estem vivint, ha estat també la segona etapa d'aquesta sortida dominical: l'església de Sant Marcello a el Cors, on es conserva un antic i venerat crucifix de fusta que data de segle XV, considerat pels estudiosos com el més realista de Roma, que va sobreviure a un incendi i va salvar a la ciutat de la pesta. Aquest crucifix, abraçat per sant Joan Pau II, va marcar la culminació de la Jornada Mundial del Perdó durant el Gran Jubileu de 2000.

Les moltes tradicions de miracles atribuïdes a el "Sant Crucifix" van començar el 23 de maig de 1519 quan un incendi, durant la nit, va destruir completament l'església dedicada al Papa Marcel. Al matí següent tot l'edifici s'havia reduït a runes, però d'entre les ruïnes emergir intacte el crucifix de l'altar major, a peu del qual encara crema un petit llum d'oli. Aquesta imatge toca profundament als fidels, movent a alguns d'ells a reunir-se tots els divendres a la nit per resar. El 8 d'octubre de 1519 el Papa Lleó X va ordenar la reconstrucció de l'església.

Tres anys després de l'incendi, Roma va ser colpejada per la "Gran Pesta". El poble va portar el crucifix en processó, aconseguint superar fins i tot les prohibicions de les autoritats, comprensiblement preocupades per la propagació del contagi. El crucifix va ser tret i conduït a través dels carrers de Roma fins a la Basílica de Sant Pere. La processó va durar 16 dies: de el 4 al 20 d'agost de 1522. A mesura que la processó avançava, la pesta donava senyals de regressió, de manera que cada districte va tractar de mantenir el crucifix el major temps possible. Finalment, al tornar a l'església, la plaga havia cessat per complet. Des del 1600, la processó de l'església de Sant Marcello a la Basílica de Sant Pere es va convertir en una tradició durant el transcurs de l'Any Sant. Al revers de la creu estan gravats els noms dels diferents pontífexs i els anys dels jubileus.