Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Jordi Lòpez Camps, Margarita Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Francesc Torralba - La Vanguardia) Es tramita al Parlament un projecte de llei contra la discriminació que, com a idea, només pot ser benvinguda, com ho és tota iniciativa inclusiva i solidària. Però aquest bé serà malmès si es prossegueix pel camí iniciat, que conduiria a disposar de dues lleis diferents en funció de quin fos el col∙lectiu que es vol protegir.

El 13 de desembre del 2013 vam publicar en aquestes mateixes pà­gines l’article Un Projecte de llei desenfocat, amb referència a la llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals i per a l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Dèiem aleshores: “Considerem aquest projecte de llei desenfocat, perquè el que necessita la nostra societat és una llei sobre la no discriminació que protegeixi tots els grups socials que viuen en situacions objectives de discriminació, amb especial atenció als més febles i desprotegits, en lloc d’una llei específica per a un sol grup”, que a més pot donar lloc a “que la protecció davant la discriminació es transformi en privilegi”.

Ara es corre el risc de multiplicar l’error. El motiu és la tramitació del projecte de llei per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, que abasta tots els grups socials i persones susceptibles de ser discriminats per raó de religió o conviccions, discapacitat, edat, origen racial o ètnic, sexe o orientació sexual. El problema és que es volen procurar aquests fins lloables mantenint l’al∙ludida llei 11/2014 sobre persones GLBTI, i sense fer extensius els seus drets a  la resta de grups discriminats,que fins i tot gaudeixen de menys protecció prèvia. D’aquesta manera la consecució d’un tracte basat en la igual dignitat de totes les persones desapareix i es genera un greuge comparatiu. Fins a una quarantena dels drets que es confereixen a les persones GLBTI els són negats a als altres grups.Com es pot pensar en aquests termes contemplant, per exemple, la fò­bia als pobres, l’aporofòbia, que amb encert ens explica Adela Cortina? Amb dades del 2015 sobre delictes d’odi, només el 18% estaven relacionats amb la identitat sexual; és a dir, amb persones GLBTI, mentre que el 82% eren per altres causes, sobretot racisme, xenofòbia, discapacitats, i també religió,i pobresa, precisa ment aquelles de les quals s’ocupa el projecte de llei que s’està tramitant i que, comparat amb la llei 2014, presenta omissions tan greus com les següents (entre parèntesi els articles de la llei 2014):

(1)Dret a la igualtat i a la no ­discriminació en els àmbits públics i privats, en totes les etapes i contingències de la vida, i empara en les seves necessitats específiques, públiques i privades (articles 1.1, 1.2,6).(2)Reparació del dany causat (article 6). (3) Creació del Consell Nacional de Prevenció i Eradicació de la Discriminació, i d’un òrgan del Govern que coordini l’execució de les polítiques adients (articles 7i8).(4)Evitar-la discriminació en els continguts dels materials escolars, i que els centres educatius constitueixin un entorn amable perquè hi puguin viure d’una manera natural la seva condició (articles 12.4 i 12.7). (5) El Consell de l’Audiovisual de Catalunya vetlla perquè els mitjans de comunicació tractin amb normalitat els diversos grups, evitant l’ús d’estereotips ofensius i ridiculitzadors i aportant models de referents positius (articles 15 i 16). (6) Enfortir la vigilància epidemiològica sobre aquests grups i per a les persones més exposades a situacions de discriminació i marginació cultural i socioeconòmica, així com el suport a adolescents i joves en situació de vulnerabilitat o aïllament social (articles 16 i 17.1). (7) Impulsar projectes de cooperació que defensin i reconeguin els drets humans d’aquestes persones en països en què pateixen persecució o discriminació,o on aquests drets no els són reconeguts (article 19). (8) Impulsar l’adopció de plans voluntaris d’igualtat i no­discriminació a les empreses. Aplicar un distintiu per reconèixer les empreses que destaquin en les polítiques d’igualtat i no-­discriminació (articles 20 i 21). (9) L’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas discriminació. Els titulars dels establiments estan obligats a impedir l’accés o a expulsar les persones que violentin de paraula o de fet, o que duguin i exhibeixin públicament símbols, indumentària o objectes que incitin a la violència o la discriminació d’aquells col∙lectius (article 26). (10)La inversió de la càrrega de la prova que suprimeix la presumpció d’innocència i que obliga el denunciat a demostrar­.la.

Tot plegat estableix un tracte desigual vers els col∙lectius discriminats que no siguin GLBTI. És la conseqüència de legislar a partir de dues lleis diferents. La solució que proposem és senzilla: una sola llei contra tota discriminació amb una disposició final que derogui l’anterior de 2014.