El dret a la informació a la infància

(Maristes Montserrat) Obre les jornades la directora del col·legi Maristes Montserrat, Mary Rius, agraint l’assistència dels participants, entre els quals hi comptem la regidora d’Educació de la Paeria, Sandra Castro, David Aguilà, cap d’estudis de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, i Marta Gipert, regidora de Consum, Comerç i Mercats de la Paeria.

Ja són set les edicions convocades des del col·legi Maristes Montserrat amb l’objectiu d’enriquir la pedagogia de les comarques de Ponent. Les jornades les va encetar el 2013 el mestre Carles Capdevila i set anys després és una altra periodista, Laia Servera, la protagonista d’ampliar el bagatge del públic, format per pares, mares, mestres i també alguns infants assidus espectadors del programa que presenta.

Servera, directora de l’informatiu de notícies InfoK, ens convida a posar-ho en dubte tot, per començar de zero. “No donar res per suposat és una bona manera de créixer. L’InfoK és possibilitar el dret a la informació dels infants i, sobretot, el dret a participar de la informació” ha afirmat la periodista. “A les xarxes els vídeos infantils normalment posen el centre a les ‘gràcies’ dels nens i nenes. L’Info K, en canvi, dona paraula per explicar l’entorn i la realitat del que viuen”, ha afegit.

Laia Servera assenyala que “si estem apassionats pel que comuniquem és més fàcil que enganxi als infants. I això vol dir no amagar res, perquè no hi ha ‘temes d’infants’, ni notícies d’infants, ni música d’infants... L’any passat, per exemple, la notícia que va atrapar més els nens i nenes va ser el dels refugiats. Es tracta de presentar el que passa al món de manera més gràfica, però no defugir res. De vegades la por pot fer amagar temes. Els vint anys de programa faciliten que a Catalunya sigui més fàcil entendre els informatius d’infants i que es qüestionin menys els continguts”.

En referència a la informació dels infants “hi ha tres blocs a l’informatiu: un primer de notícies que afecten directament els nens i nenes; el segon bloc que no són notícies pròpiament d’infants però que els afecten directament; i el darrer, el que són notícies diverses i àmplies, no relacionades directament amb l’àmbit infantil, però que enriqueix. Les notícies que costen més de decidir són les d’accidents. Quan les realitzem? Quan explicar l’accident pot ajudar al fet que posteriorment no torni a passar”.

Sobre la qualitat de la informació, “als informatius d’adults normalment no hi ha context perquè no hi ha temps. A l’InfoK és essencial. I això fa aprendre molt. S’hi pot parlar de tot i hem de parlar de tot. Un tema que va ser súper fàcil tractar, malgrat que des de la visió d’adults no sabíem com fer-ho, va ser l’assetjament sexual. Els infants no van tenir cap problema per parlar de tot”. Però no tot és tan senzill, Servera explica que “el més difícil d’explicar és la maldat humana. Un cop que es va estavellar un avió vam parlar de la seguretat dels avions, més que posar imatges del drama. Quan es va saber que havia estat un pilot suïcida, realment ens va costar abordar-lo”.

“Parlar de tu a tu, connecta amb l’infant. En canvi amb els adolescents i joves és difícil. A partir dels 12 anys i fins als 20 hi ha un buit comunicatiu i per això es refugien en youtubers, instagramers, influencers...” Per a la periodista “les xarxes, malgrat els perills evidents, són un tresor perquè són molt democràtiques, tothom es pot expressar. Hi ha moltes persones que tenen coses interessants a dir i les xarxes ho faciliten.

A tall de conclusió, Servera anima a escoltar i qüestionar-ho tot des de l’educació i la comunicació. Escoles i informatius com l’InfoK “han de facilitar el pensament crític d’infants i de famílies”.