Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR/Tarragona) A la trobada amb 2.000 voluntaris de Càritas un dels ponents els va demanar que continuessin fent miracles cada dia. I, d'entrada, van aconseguir que acabés sortint el sol en un dia en el que es només es preveia pluja. Així va acollir el temps la tercera trobada de voluntaris de Càritas de Catalunya. Dues mil persones representant els més de dotze mil voluntaris que fan Càritas en els deu bisbat catalans. La tercera trobada de voluntaris es va fer aquest dissabte a Tarragona, a l'auditori del Camp de Mart. Les dues trobades anteriors es van fer a Barcelona i Girona. La celebració es va tancar amb una eucaristia concelebrada per la majoria de bisbes catalans en el mateix recinte.

L'eix de la trobada va ser reivindicar el treball de Càritas no només com una ajuda als pobres, sinó també com un instrument de transformació de la societat. I fer-ho des de la misericòrdia. Amb una tasca també arrelada al país i al servei de tothom. Els parlament inicials s'ha centrat en reconèixer com ho estant fent ja avui aquests milers dels voluntaris.

"A tots els pobles hi ha algú de Càritas"

"Em pensava que seriem 200 o 300 persones", va dir sorprès pel gran l'auditori ple l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, responsable de la pastoral social de la Conferència Episcopal Tarraconense. I davant dels dos mil voluntaris va reconèixer que molts ja voldrien tenir aquesta xarxa: "A tots els pobles hi ha algú de Càritas". Una xarxa que té com inspiració última "l'amor que és l'Eucaristia: la font és Crist". L'arquebisbe de la diòcesis d'acollida, Jaume Pujol, també va destacar el servei col·lectiu que fa Càritas. Un servei que recorda a la societat que, "a més de l'ajuda discrecional, la pobresa reclama el ple reconeixement dels drets de cada persona". És a dir, "servir els pobres i aprofundir en la transformació de la nostra societat".

La idea de transformació del lema de la trobada, “Transformem la societat des de la Misericòrdia”, el van reiterar la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, i Francesc Roig, director de Càritas Tarragona. Roig va afegir que "el que la societat descarta, els voluntaris de Càritas ho posen al centre". I Borbonès va agrair "la motxilla de vivències" que porta cadascun dels voluntaris de Càritas que permet aquesta transformació des de la misericòrdia.

Mirar a la cara d'una persona pobre o d'un refugiat

La part central de la trobada va ser dues ponències i les preguntes dels assistents. El sociòleg i activista basc, Imanol Zubero, professor de la Universitat del País Basc, es va centrar en la mirada que ha tenir el voluntari de Càritas. I el teòleg i sociòleg i durant molt anys vicari general de Tarragona, Miquel Barbarà, va parlar de l’esperit de Càritas.

Zubero, home de verb contundent, va preguntar als assitents quin era el darrer miracle que havien fet. "La mirada de la misericòrdia ens porta a fer miracles" i "sempre descol·loca". Per això creu que el que ens hem de preguntar és "quan va ser la darrera vegada que vam mirar a la cara a una persona pobre o un refugiat". Això és el que aporten de més els voluntaris de Càritas, que no són "màquines de dispensar menjar". També va denunciar que aquesta no és la resposta que està donant Europa als refugiats.

Enmig de les dificultats i malgrat la cruesa de les denúncies de Càritas, Zubero creu que l'entitat ofereix una visió positiva perquè mostra que "hi ha una oportunitat per canviar". De fet, en aquest moment, "molta gent no creient està mirant cap a Càritas per buscar una resposta a la realitat social".

Miquel Barbarà va desgranar perquè "Càritas no és només una ONG". "Hem de manifestar sense por que volem ser una Església evangèlica", va dir per defensar que el que fa Càritas es precisament el que defensa el papa Francesc.

També en el torn de preguntes, Zubero va remarcar que les paraules del papa Francesc són fins i tot més contundents que les denúncies que fa anys que fa Càritas. Dir que "aquesta economia mata", no admet gaires matisos: "no podem dir que mata només una miqueta".

"Estimar el País no és un acte polític"

Un dels aspectes de la intervenció de Miquel Barbarà hauria passat com un punt més sinó fos perquè va aixecar diversos aplaudiments espontanis de la majoria dels voluntaris. "Des Càritas també hem de transmetre la identitat del nostre País i fer més cas al que diuen els nostres bisbes a Arrels Cristianes de Catalunya", va demanar. I els primers aplaudiments els va tenir en afirmar que "estimar el País no és un acte polític, al contrari del que ens diuen". Una situació que va ser seguida amb fredor per la bancada episcopal situada entre el públic.

Animat, Barbarà va afegir que "afirmar la pròpia identitat no és excloure l'acollida a l'immigrant" perquè "amagar o diluir la nostra cultura és fer-los un mal favor". I això no s'oposa al fet que "les persones de Càritas no han de ser mai polítiques o portadores d'un missatge polític". Com a prova d'aquesta "doble fidelitat a l'Església i al País", va citar noms també aplaudits com el cardenal Vidal i Barraquer o l'arquebisbe Pont i Gol.

Barbarà també va defensar l'Església contra les crítiques que rep d'alguns sectors socials: "L'Església estalvia diners a l'erari públic amb la tasca que fa, i ara sembla que sigui al revés". I ho va dir amb un exemple ben gràfic: "Als qui critiquen a l'Església sempre els dic: digueu-me on és la vostra porta oberta per atendre a tots els pobres que vénen i us els portarem". Afirmacions també aplaudides, com ho va ser la crítica a la corrupció.

La tercer trobada de Càritas també va tenir la dimensió festiva i celebrativa. I la dimensió solidària amb la participació de Pallassos sense fronteres. I com no podria ser d'altra manera a Tarragona, es va comptar amb l’actuació de la Colla Jove dels Xiquets i es va dedicar l'estona abans de la missa a un recorregut pel ric patrimoni cultural de la ciutat. Un programa que converteix aquesta trobada multitudinària que es fa cada dos anys amb el dia per orgull merescut del voluntari de Càritas.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.