Vés al contingut
Catalunya Religió dv. 18/03/2022
Galeria d'imatges

(Càritas Barcelona) Gairebé la meitat de famílies en situació de sensellar de Barcelona estan a càrrec d'una mare sola amb fills. Així ho detallen les conclusions de l'informe 'Recerca sobre famílies en situació de sensellarisme a Barcelona'. S'han presentat aquest divendres al matí a la Farinera de Clot on s'ha organitzat la Jornada 'Famílies i sensellarisme: realitat invisible'. En l'acte que ha organitzat la Xarxa d'Atenció a Persones Sensellar de Barcelona (XAPSLL), la Universitat de Barcelona (UB) i Càritas Diocesana de Barcelona, la professora Montserrat Yepes ha constatat que són "les dones les que més pateixen les situacions de sensellarisme". 

L'acte ha posat el focus en les causes de la situació de sensellarisme que pateixen moltes famílies de Barcelona. Les professores de la UB i coautores de l’informe Virgínia Matulič, Adela Boixadós i Montserrat Yepes han estat les encarregades d’exposar les dades més destacables de l’estudi, basat en entrevistes a famílies i a professionals, així com a partir de les dades descriptives de les famílies facilitades per les entitats, serveis, i empreses proveïdores participants.

“La majoria de famílies que pateixen el sensellarisme són famílies nuclears, seguides de monoparentals que estan a càrrec d’una dona”, ha indicat la professora Matulič. Boixadós ha detallat que a les entrevistes, moltes de les mares expliquen que els hi és molt difícil compaginar la cura dels infants i la feina, i que en la majoria d’ocasions això els hi fa perdre oportunitats laborals. De fet, prop d'un 46% de les famílies analitzades estan a càrrec d'una dona sola. “El trencament familiar, sumat a la desocupació i a la dependència d’una economia submergida i precària aboca a moltes d’aquestes dones a la pobresa”, ha detallat Yepes. 

1 de cada 10 famílies viu sense condicions d'habitabilitat

Un 40% de les famílies analitzades han manifestat viure sense cap ingrés, i un 35%, malgrat tenir feina, sobreviuen amb menys de 900€ al mes. Aquesta precarietat laboral té una relació directa amb la precarietat habitacional, ja que en el 40% dels casos, les despeses derivades de l’habitatge són assumides per una entitat, servei municipal o empresa proveïdora. “Si aquestes famílies no comptessin amb el suport de l’administració o de les entitats socials, molt probablement es veurien abocades a viure al carrer”, han constatat les investigadores.

Les responsables de l’informe han afirmat que la majoria de famílies viuen en llars adequades, si bé 1 de cada 10 famílies viuen en llocs que no cobreixen les condicions mínimes d’habitabilitat (79,4%), amuntegades (26,8%), o un espai en males condicions, com poden ser humitats o desperfectes (20,6%). 

“La majoria de les famílies es troben en situació de relloguer, i es veuen obligades a viure en una habitació, amb infants a càrrec”. Per les investigadores, aquesta situació té un impacte directe en la família, però sobretot en els infants, ja que no tenen un lloc on fer els deures o gaudir d’un moment de lleure o intimitat. A més, en 1 de cada 10 famílies es detecten problemes d’atenció a la infància, i fins i tot hi ha situacions de violència masclista en un 6% de les famílies.

Com s'ha dut a terme l'informe?

D'una banda, s’ha estudiat la situació de 991 famílies amb càrregues familiars ateses per 12 entitats socials de Barcelona, els serveis municipals i d’empreses proveïdores de la ciutat, amb l’objectiu de descriure’n el perfil. D’altra banda, s’han realitzat entrevistes amb profunditat amb 10 famílies i 8 professionals, per constatar quins són els elements que les han abocat a una situació de sensellarisme, identificar els obstacles per superar la situació, i com cal abordar les possibles solucions.

"Cal visibilitzar el sensellarisme"

Les investigadores han fet una crida a reforçar la presència i l’acompanyament dels serveis socials en tots aquests casos, ja que la meitat de les famílies, malgrat ser ateses per aquests serveis, manifesten desconeixen altres recursos dels quals podrien disposar. D’altra banda, 4 de cada 10 famílies afirmen no rebre una resposta per part de l’administració i/o presenten manca o dificultats per obtenir la documentació requerida.

En finalitzar l’acte, les entitats han fet una sèrie de propostes, demanant centrar la mirada en aquells drets que s’estan vulnerant, com són el dret a l’habitatge, el dret al treball digne, el dret a la protecció social i els drets de la infància i traslladar les aportacions a aquells organismes i institucions responsables de garantir que tothom gaudeixi d’aquests drets per igual. “Cal visibilitzar el sensellarisme de les famílies. En un entorn on les polítiques d’habitatge estan enfocades a fomentar el mercat privat i on l’habitatge social és molt minoritari, les persones que treballen en l’economia submergida, o les persones immigrants no regularitzades pateixen sistemàticament d’exclusió residencial. És necessària una nova resposta política i d’intervenció social”, han indicat.

Fina Contreras, responsable del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i Roger Fe, Responsable de l’Àrea Social d’Assís Centre d'Acollida, han estat els encarregats de donar la benvinguda als assistents. Contreras ha destacat que la jornada dona veu a les famílies que estan patint exclusió residencial, i que destaca per ser un punt de trobada entre el món acadèmic, les entitats socials i l’administració.

Per la seva banda, Fe ha explicat que la XAPSLL porta fent una tasca conjunta des de 2005, i que gràcies a la bona feina feta es poden treballar temes que són a l’ordre del dia, com és el cas de l’Aporofòbia. “La Comissió de Drets i Aporafòbia, per exemple, és l’encarregada de recollir informació i dades sobre violència i discriminació que pateixen les persones sense llar”, ha declarat Fe. Gràcies a aquesta tasca, totes les vulneracions de drets que pateixen les persones en situació de sensellar quedaran recollides a l’informe anual 2022 de discriminació a la ciutat de Barcelona.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.