Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Glòria Barrete, Ignasi Escudero, Jordi Llisterri, Laura Mor –CR) “Tenim i tindrem una especial predilecció per les interlocutores femenines”. Aquest era el deure que explicitàvem fa un any pel Dia Internacional de la Dones. Un any més tard, valorem haver fet passos endavant per pal·liar una insuficient presència de les dones en les informacions del nostre portal. Tot i que reconeixem que encara ens queda molt camí per recórrer.

Només quatre dades per compartir la nostra reflexió interna. El mirall continua reflexant dinàmiques socials i eclesials d’infrarepresentació. Centrarem l’anàlisi de com es concreta aquest biaix en els articles més elaborats i que demanen un esforç de producció per part dels membres de la nostra redacció. Parlem de peces que demanen fer trucades, desplaçaments o cobrir actes. La xifra global diu que, en aquests casos, només un de cada quatre interlocutors habituals són dones.

Si desglossem la dada segons la tipologia d’article, veiem que hem dedicat entrevistes de perfil a dones en un 18,5% dels casos, mentre que un 81,5% dels entrevistats són homes. Si valorem els actes que hem anat a cobrir, la presència d’homes i dones és més variada: en un 28% dels casos són esdeveniments mixtes. Val a dir que sovint la proporció és d’una dona per cada quatre o cinc homes a la taula; i que en molts casos, l’única dona que hi ha fa funcions de moderadora del diàleg.

Aquest fet no depèn finalment de la redacció. La composició de les taules de diàleg, conferències, xerrades o els protagonistes dels actes litúrgics ve determinat per qui organitza l’acte. Cert que podria haver-hi una decisió prèvia de redacció: cobrir actes en funció de la seva paritat. Però aquí no valorem tant l’emissor com l’interès temàtic o la informació que se’n deriva.

De fet, del conjunt de dades analitzades, el percentatge millora lleugerament si ens fixem en la cobertura d’actes i en les consultes realitzades a fonts d’informació especialitzada. Un 33,33% de les interlocucions són dones, un 66,67%, homes. Amb tot, no n’hi ha per tirar coets.

També ens serveix com a resum de l’any, mirar qui ha protagonitzat les portades que hem imprès en aquest temps amb la versió paper del Catalunya Religió: 30% dones, 50% homes i 20% mixtes. Aquí ens hi sentim més còmodes. De fet, des del naixement del projecte, la presència de dones ha sigut permanent. Tant la redacció de les informacions com, més tard, el patronat de la Fundació, ha comptat des dels inicis amb molta presència femenina. Enguany, i amb voluntat de seguir visibilitzant un col·lectiu que pica pedra diàriament, incorporem cinc blogs d'opinió escrits per dones.

De nou, ens posem deures per a seguir caminant cap a una informació més plural. Com apunta el manifest d’Alcem la veu, també volem que Catalunya Religió compti amb totes les veus. La nostra reflexió és extrapolable a moltes comunitats religioses del nostre país. Conscients que la dinàmica a revertir és global, seguirem treballant des de la part que ens toca.