(Xavier Memba –CR) Després d’una aferrissada lluita electoral amb participació record, com mai abans s’havia donat a la història, des de fa pocs dies sabem que el demòcrata Joseph Robinette “Joe” Biden Jr. serà el 46è president electe dels Estats Units d’Amèrica.
D’acord amb les dades estadístiques del Public Religion Research Institute (PRRI), Donald Trump va arribar a la Casa Blanca l’any 2016 amb el suport d’un 81% de l’electorat que es classifica demogràficament com a blanc i evangèlic. Un sector que, tot i constituir només el 15% de la població, esdevé clau en les eleccions americanes pel seu compromís polític i perquè en bloc constitueix efectivament un 25% sòlid de l’electorat.
Ted Olsen, director editorial de Christianity Today, diu que molts dels evangèlics que l’any 2016 van votar per Trump, ho van fer moguts més per antipatia a Hillary Clinton que a favor del llavors sorprenent candidat republicà. En aquestes eleccions, però, molts ho han fet de forma entusiasta a favor de Trump perquè, segons Olsen, veien les votacions com un referèndum més enllà de les conviccions clàssiques sobre l’avortament i la injustícia racial (que neguen sigui estructural). Per a ells aquestes eleccions presidencials havien de posar de manifest la veritable “identitat cristiana” dels votants. Olsen cita com a exemple a l’influent pastor John MacArthur dient-li en una conversa a Trump que “qualsevol creient de veritat estarà del seu costat en aquestes eleccions.”
Altres resultats del PRRI posaven de manifest un any abans de les eleccions presidencials i malgrat els escàndols i la personalitat polèmica de Donald Trump al llarg del seu mandat, que l’electorat blanc i evangèlic continuava donant-li suport de forma majoritària:
- Fins a un 77% dels blancs evangèlics, en contrast amb el 39% de tots els americans, aprovaven la gestió presidencial de Donald Trump.
- El 63% dels blancs evangèlics, en comparació al 35% de la resta d’americans, no creien que Trump hagués tacat la dignitat de la figura presidencial.
- El 66% dels evangèlics blancs deia que en les presidencials del 2020 anava a votar Trump independentment del candidat demòcrata.
Sens dubte, aquestes eleccions han posat de manifest la gran divisió que pateix la societat americana i han deixat entreveure al món sencer un país cada vegada més polaritzat. En un article de Christianity Today, a on se li demanava la seva opinió, Ammy Black (professora de ciències polítiques a Wheaton College) deia: “Qui guanyi la cursa presidencial s’enfrontarà a la intimidatòria tasca de liderar un país profundament dividit, enmig d’una pandèmia creixent i una greu crisi econòmica. Espero i prego que la persona que inauguri la presidència el pròxim 20 de gener faci tot el possible per reunificar la gent, infondre esperança i guiar-nos per sortir de la pandèmia.”
L’any de la Covid-19, les eleccions americanes han estat, segurament a part de la pandèmia, l’esdeveniment que més seguiment ha generat arreu del món. Precisament, el pròxim dia 23 de novembre tindrà lloc un debat en línia –organitzat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i liderat per un grup d’alumnes del tercer curs de Global Communication Management de la Facultat de Comunicacions i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull– sobre el que han donat de si els comicis a la presidència dels Estats Units i, en especial, per a analitzar el paper que hi juguen els evangèlics com a poderós lobby polític en aquell país.
L’opinió dels evangèlics catalans
En preparació a aquest esdeveniment, s’ha realitzat una petita enquesta adreçada a la comunitat protestant de Catalunya. L’estudi de camp resultant (a partir de 340 participants) permet saber el seguiment aproximat que els evangèlics catalans han fet de les presidencials americanes i quina opinió tenen sobre el president sortint i els suposats valors tradicionals que defensa.
El que revela l’enquesta –realitzada entre els últims dies de la campanya electoral i el recompte de votacions– és que els evangèlics catalans atorguen una gran importància a les eleccions presidencials dels Estats Units amb un altíssim 97,6%. Encara, però, que només un 57,4% dels enquestats admet haver seguit de prop el procés electoral.
Si bé és cert que, per una banda, un 70,3% dels evangèlics catalans admeten que la religió té molta importància en la seva opció política; d’altra banda, fins a un 65,6% rebutja el fet que hi hagi una sola opció política des d’un punt de vista cristià. Tot el contrari del que sol passar als Estats Units on, tradicionalment, s’identifica el Partit Republicà com l’opció pròpia dels cristians evangèlics.
El caràcter moral d’un polític
Un altre aspecte que diferencia l’opinió general dels evangèlics catalans amb els seus correligionaris nord-americans –almenys del que es desprèn de les dades recollides del PRRI– és la importància que se li dona al caràcter moral i comportament públic d’un líder polític a l’hora de confiar-li el vot. Una aclaparadora majoria dels evangèlics catalans consideren molt important el caràcter moral d’un polític i fins al 50,9% arribarien a votar en contra d’un líder moralment reprovable i polèmic, encara que en teoria afirmés valors tradicionalment conservadors des d’un punt de vista cristià.
Quant a les qüestions més controvertides de l’avortament i la justícia social, la gran majoria dels evangèlics catalans (75%) diuen que totes dues són igual d’importants, encara que hi ha una certa tendència a prioritzar el dret a la vida dels infants no nascuts davant la injustícia social que poden patir minories o sectors desafavorits de la societat nord-americana.
Davant la pregunta “Creus que els cristians blancs i negres nord-americans voten el mateix?”, la majoria dels evangèlics catalans opinen que no. La qual cosa coincideix amb les estadístiques del PRRI. Per últim, una dada que crida molt l’atenció és que gairebé la meitat (un 49,4%) dels evangèlics a Catalunya creuen que el paper de l’església americana en aquestes eleccions ha estat irrellevant, la qual cosa sembla més una projecció del que és la nostra realitat a Catalunya o a Europa sobre una realitat totalment diferent com la nord-americana on el lobby evangèlic exerceix un pes determinant en cada procés electoral.
Quin paper voldrà jugar l’Església
La victòria de Biden obre una nova etapa i deixa enrere –almenys de moment– la política de crispació i polèmica inaugurada per qui és encara president. El problema, però, no és saber si s’ha superat a Trump, sinó saber quin paper voldrà continuar jugant l’Església que el 2016 el va portar al poder i que quatre anys després continua donant-li suport de forma clarament majoritària.
Serà interessant saber quines respostes i quina anàlisi d’aquestes i altres qüestions faran els estudiants de Global Communications Management de Blanquerna el pròxim dia 23 de novembre, acompanyats de quatre convidats especials que compartiran el que pensen des de la seva doble perspectiva com a ciutadans americans i evangèlics –establerts a Catalunya– que viuen amb passió la intensitat d’aquest moment històric.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.