(Dominiques de l'Anunciata) La Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata celebra el proper 11 d'octubre el desè aniversari de la canonització del seu fundador, el dominic Francesc Coll i Guitart. Aquesta celebració commemora el reconeixement de "sant" que li va atorgar el papa Benet XVI a Roma l'11 d'octubre de 2009, gràcies a l'aprovació del miracle de curació d'una nena acabada de néixer a Madrid l'any 2002.
Per a la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata, per la seva obra i missió, aquest aniversari simbolitza l'alegria que ha suposat, al llarg dels anys, en les diferents comunitats, pobles, ciutats i països del món on hi són presents, el do i els ensenyaments del Pare Coll.
De Sant Francesc Coll cal destacar que al llarg de la seva vida va demostrar ser un predicador exemplar des de l’acollida, humilitat i caritat. La seva sensibilitat i el seu compromís vers la infància i joventut, així com el seu impuls per l'educació de la dona, són alguns dels trets que el caracteritzen.
Recordar també que la seva canonització a l'octubre de 2009 va coincidir amb la de Segismundo Félix Felinski, José Damián de Veuster, Rafael Arnáiz Barón i Maria de la Cruz Jugan. Igualment com tres dècades abans, l’any 1979, Francesc Coll havia estat declarat beat pel papa Joan Pau II amb l'aprovació de la cura miraculosa d'una jove mare asturiana.
Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata
La missió de la Congregació, des de la seva fundació el 1856, està orientada especialment vers l'educació i l'evangelització, fent-se present en la formació integral de nens i joves, l'activitat parroquial, l'activitat missionera i també en el món de la salut.
El seu objectiu és «anunciar el missatge de salvació a tothom, especialment als infants i joves», en els pobles grans i petits i amb una cura especial als més necessitats.
Actualment, la Congregació de Dominiques de l'Anunciata compta amb unes 900 germanes i present en 20 països, quatre continents: Europa (Espanya, França i Itàlia); Amèrica (Argentina, Brasil, Xile, Paraguai, Perú, Uruguai, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Mèxic i Nicaragua); Àfrica (Benín, Camerun, Costa d'Ivori i Rwanda); i Àsia (Filipines i Vietnam).
Francesc Coll i Guitart
Francesc Coll i Guitart (18 de maig de 1812, Gombrèn, Girona) va néixer en el si d'una família cristiana essent el menor d'onze germans. Va quedar orfe de pare quan tenia 4 anys d'edat; la seva mare va ser qui li va infondre sentiments d'amor i pietat cap a Déu i la Verge Maria, la seva Mare .
Les dificultats el van ajudar a obtenir una personalitat forta que li va permetre, quan tenia deu anys, seguir la crida a la vocació sacerdotal. Es va traslladar a la ciutat de Vic per iniciar estudis al Seminari i s’hagué d'encarregar de la instrucció dels nens d'una família per poder sufragar les seves despeses.
Als 18 anys, després de sentir la crida de Déu, va ingressar a l'Ordre de Predicadors, al convent dels Dominics de Girona, on va professar l’any 1831. Poc abans de la seva ordenació sacerdotal, es van tancar tots els convents d'Espanya. En el context de les lluites polítiques per la successió de Ferran VII, Francesc Coll va ser exclaustrat juntament amb la seva comunitat l'agost de 1835 i expulsat del convent on mai més no hi va poder tornar.
Finalment, va aconseguir ser ordenat sacerdot el maig de 1836. Durant més de trenta anys va exercir el ministeri sacerdotal, primer com a vicari i després com a missioner en diverses diòcesis de Catalunya. La seva gran preocupació va ser apropar la Paraula de Déu d'una manera senzilla i comprensible a la gent, apropant-se als seus sentiments per aconseguir la conversió interior. Va optar pel treball en equip amb altres sacerdots, i va ser col·laborador de sant Antoni Maria Claret en les seves iniciatives missioneres.
Impressionat per la realitat social i religiosa que observava al llarg de les seves missions, va començar a preocupar-se per l'educació en els pobles, especialment en l'àmbit de la dona. Això el va portar a fundar la Congregació de Germanes Dominiques de l'Anunciata el 15 d'agost de 1856. La Congregació va néixer amb dificultats, ja que el Pare Coll mai havia cobrat diners per les seves missions i no tenia recursos. No obstant això, la Congregació es va estendre ràpidament i, passats només catorze anys de la seva fundació, ja comptava amb 46 cases a Catalunya. Les germanes, encara que en la seva majoria d'humil procedència, s'esforçaven en la seva formació. D'aquesta manera moltes van aconseguir els títols de mestres, en molts casos se’ls demanava per regentar escoles públiques en pobles petits.
El Pare Coll dividia el seu treball entre l’activitat missionera i l'organització de la Congregació. El desembre de 1869, als 57 anys, va patir el primer atac d'apoplexia. La seva salut va començar a minvar, va anar perdent la vista i les facultats mentals. Va ser una prova que va viure amb fe, exemplaritat i recolzat en el Rosari de Maria. Va morir a Vic el 2 d'abril de 1875, i el poble s’apropà massivament a donar l'últim homenatge a qui amb tant fervor els havia portat la Paraula de Déu.
La festa de Sant Francesc Coll se celebra el 19 de maig.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.