(Laura Mor –CR/Girona) Té 90 anys i segueix lluitant contra tot instint de conservació. L'artista gironí Domènec Fita i Molat defensa la llibertat creativa. Un valor que ha practicat també en el seu extens catàleg d'obra religiosa.
“L'ésser humà té molt i molt per donar”, explica en aquesta entrevista en vídeo. Ens ha acollit al despatx de casa seva, al barri de Montjuïc. Per a Fita, l'art té molt a veure amb la paràbola dels talents. I la religiositat la viu com un fet alliberador, molt lluny d'una norma establerta.
“Jesús parla molt amb paràboles” diu, i hi afegeix que “aquesta forma de parlar t'inclou a tu, perquè siguis analític”; però que “no et dona la solució, sinó que te l'has de donar tu”. En aquesta mateixa línia, reitera: “De la idea religiosa a mi no m'agraden les normes; jo les trenco, les normes”. Ara bé, aquesta actitud és exigent: “Si vols ser lliure, calça't!, perquè la cosa es complica”.
El fet religiós ha ajudat Fita a plantejar la seva vocació. Defensa que “Jesús és un revolucionari”. I en fa parangó amb el món de l'art: “L'artista ha de ser un revolucionari”. Mai no ha volgut casar-se amb un estil ni s'ha posat límits a l'hora d'explorar continguts. Nascut a Girona l'any 1927, ha indagat en nombroses temàtiques, formats i materials. Fita ha fet talles de fusta, de pedra o de bronze. Vitralls, relleus, escultures, tapissos, ceràmica, ferro forjat i, quan li ha convingut, també plastilina.
Art per “servir i ser útil”
Quan li encomanen una obra, Domènec Fita defuig les repeticions: “Repetir és de les coses que em produeix més tristesa”, assegura. Mira de submergir-se en el tema i de “servir i ser útil” a l'objectiu social d'aquella peça. L’escultura de Sant Benet per al Monestir de Montserrat (1961), l'Abat Oliba de Vic, el relleu que narra l'entrada de Jesús a Jerusalem al terra per on s'accedeix a la Sagrada Família, l'escultura del Pare Claret d'aquest mateix temple, la cripta del sepulcre del fundador dels claretians a Vic o El Crist Jacent de la catedral de Girona, són algunes de les seves obres.
Amb l'objectiu de ser una eina d'utilitat social, Fita va fundar junt amb d'altres companys de Belles Arts el Grup Flamma. “Estàvem sota un influència molt forta de l’academicisme, i que vivíem un procés d’alliberament que no es fa de la nit al dia”, recordava Fita sobre el grup l'any 2007. En formava part mossèn Francesc Camprubí. I van tenir com a primers encàrrecs l'església de Betlem a Barcelona –on Fita va caure pintant el baptisteri amb 26 anys i va quedar paraplègic– i també la capella de Sant Francesc al barri d'Horta.
L'artista compta amb més d’un centenar d’exposicions individuals, 400 exposicions col·lectives i més de 380 obres d’encàrrec. La Fundació Fita, que ha promogut la celebració del seu norantè aniversari, disposa de prop d’11.300 obres inventariades i d’uns 40.000 dibuixos de l’autor.
Aquests dies la ciutat de Girona compta amb una de les exposicions que homenatgen Fita coincidint amb l'efemèride. Porta per títol 'Divorcis amb la tradició' i es podrà visitar fins al 25 de febrer.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.