M. Dolors Sitjes, nova provincial de les Vedruna d’Europa

(Laura Mor –CR/Vedruna) La catalana Maria Dolors Sitjes és la nova provincial de les Carmelites de la Caritat Vedruna d’Europa. Infermera de professió, Sitjes és una figura consolidada i té una àmplia experiència en tasques de govern a la congregació. Li cedeix el testimoni María Gràcia Gil en acabar el primer trienni al capdavant de la Província Vedruna Europa (PVE).

En aquest nou mandat s’hi han de llegir també les prioritats congregacionals. El mes d’abril, el Consell General Ampliat va establir com a línies de fons la qüestió de la dona a l’Església, l’ecologia integral i la reforma de les estructures.

El nomenament oficial del nou equip provincial tindrà lloc aquest dijous, festivitat de la Mare de Déu del Carme, a les 18 hores, a la Casa Mare de les Carmelites de la Caritat Vedruna, a Vic. A causa de les restriccions sanitàries, hi assistiran només de forma presencial una representació de les comunitats de Catalunya. L’acte serà retransmès pel canal de YouTube de la Província Vedruna Europa.

“És una organització molt bona si l’acompanyem”

Mentre no es formalitza el relleu, són dies per a prendre consciència i per encarrilar la nova responsabilitat. “Demano al nostre Déu de vida que em doni pau, que em mantingui forta, que m’agafi de la mà i ho encaro amb molta confiança”, explica Dolors Sitjes.

L’encàrrec que rep de la congregació a Europa és una missió compartida, que passa també per la figura de les delegades provincials. “Som un equip i això em dona seguretat i m’allibera pensar que no estaré jo sola”. La religiosa considera que “és una organització molt bona si l’acompanyem” i subratlla així a la importància d’acompanyar el projecte, les germanes i les comunitats.

Infermera de professió, els últims mesos ha estat a primera línia de l’atenció a pacients de Covid com a directora del Servei d’Acompanyament Religiós i Espiritual de l’Hospital de Granollers. L’acompanyen en l’Equip Provincial una altra infermera, Carmen Montes, i María Irizar, psicòloga, que repeteix per a un nou període de tres anys.

Dedicada a l’Hospital de Granollers

M. Dolors Sitjes neix el 24 de febrer de 1950 a Arbúcies. Entra als dos anys a l’escola Vedruna del seu poble, i des de molt petita té clara la seva vocació religiosa, amb la il·lusió de ser missionera.

Entra al noviciat de Caldes de Malavella als 17 anys. Poc després comença els seus estudis d’Infermeria, i treballar a l’Hospital de Granollers, continuant l’obra iniciada el 1855 per la successora de santa Joaquima, Paula Delpuig, a qui les autoritats de l’època van demanar fer-se càrrec de la gestió de centre.

El 1978 és nomenada subdirectora d’Infermeria. A mitjans dels anys 90 s’ofereix voluntària per posar en marxa un Servei d’Acompanyament Religiós i Espiritual. Però abans fa formació per a aquesta nova responsabilitat. Passa els següents anys a l’Institut Internacional de Teologia de Pastoral Sanitària, adscrit a la Pontifícia Facultat de Teologia Teresianum, i s’incorpora al SAER el 1997.

El 1989 és nomenada consultora a la Província de Girona. Assumeix després diversos càrrecs i serveis a la congregació. El 2002, després de compaginar la feina com a provincial de Girona amb l’acompanyament a persones malaltes, es veu obligada a deixar les seves funcions a l’hospital durant un temps. Una tasca que reprèn immediatament a l’acabar el seu servei a aquesta província. Però el "descans", com ella mateixa el descriu, no li va durar gaire. El 2012 és nomenada delegada de la Zona C, una de les tres que conforma la recentment unificada província d’Europa.

Des 2018, Maria Dolors Sitjes s’ha dedicat a temps complet a l’Hospital de Granollers. En els moments més durs de la pandèmia, ha atès i acompanyat creients i no creients, i ha fet de pont amb les famílies quan no se’ls permetia acompanyar els seus. “Dono gràcies a Déu i estic molt content de poder sortir pel meu propi peu, però no et menteixo si et dic que trobaré a faltar les nostres breus trobades”, li escrivia fa unes setmanes un pacient, en Roc, en una carta pública d’agraïment.

El nou equip provincial

Maria Dolors Sitjes no és l’única professional sanitària en el nou Equip Provincial. Carmen Montes va treballar durant 20 anys a l’Hospital Clínic Universitari de Puerto Real, a Cadis, en diverses àrees com Maternitat, Psiquiatria, UCI, pneumo-cardio, Urgències i Pal·liatives.

Des de 2003 forma part de la comunitat de la Residència Vedruna de Gent Gran de Puerto Real, que ha superat aquests mesos de pandèmia sense un sol contagi. El centre es va aïllar de l’exterior, però va mantenir en tot moment les visites de familiars a través d’una vidriera i va posar en marxa una intensa i creativa agenda d’iniciatives i activitats de tota mena, aconseguint mantenir un ambient familiar, inclosa l’eucaristia diària perquè un dels residents és sacerdot. Nascuda a Lucena (Còrdova) el 1955, Carmen Montes té també experiència de govern a la província, com a delegada de la Zona B.

Completa l’equip provincial Maria Irizar (Sant Sebastià, 1973), llicenciada en Psicologia, i que ha format part també de l’equip provincial sortint, al costat de Luisa Villanego. Va treballar enviada per la congregació en camps de refugiats de Guinea Conakry. Després del seu retorn a Espanya, ha estat requerida per la Província europea per a diverses responsabilitats de govern ininterrompudament des de 2012.

Sobre la Província Vedruna Europa

La Província Europa és una de les quatre províncies en què està dividida la congregació Vedruna, junt amb Amèrica, Índia, Àfrica i Japó, a més de la delegació de Filipines.

Unificada el 2012, el gruix de les seves obres i comunitats són a l’Estat espanyol, tot i que també hi ha importants presències a Itàlia, Albània i el Marroc.

Tot i la progressiva convergència, la Província Europa segueix sent amb diferència la més nombrosa de la congregació fundada el 1826 a Vic per santa Joaquima de Vedruna, amb més de 850 germanes (prop de dues terceres parts del total), grups de laïcat, un àmplia xarxa d’escoles i obres pastorals i socials, especialment amb joves, migrants i població en risc d’exclusió.