(Jordi Llisterri-CR) Èxit de crítica i públic en l’estrena del documental “Hereus d’un cardenal proscrit” que retrata el compromís de l’Església de Tarragona en la lluita per la democràcia i pels drets socials i nacionals. L’Auditori de la Diputació de Tarragona s’ha omplert aquest dijous al vespre per veure per primera vegada un testimoni imprescindible de la memòria històrica del país dirigit per la periodista Llúcia Oliva.
“És un documental que fa justícia”. Així ha resumit el resultat de gairebé dos anys de feina el teòleg Josep Gil. Justícia a “una etapa que ha estat sistemàticament silenciada”. Gil va ser un dels promotors el projecte conjuntament un grup de capellans de Tarragona que es reuneix periòdicament a la parròquia El Catllar. Ha parlat en nom de mossèn Miquel Barbarà i del jesuïta Francesc Xammar i d’altres capellans protagonistes del documental que també eren a la sala. Pensant en aquest capellans que se la van jugar, Gil s’ha emocionat en remarcar que “vivim el presbiteri amb voluntat de servei. Si no servim, no servim per a res”.
Els “hereus d’un cardenal proscrit” són totes les persones d’església que van voler continuar l’orientació eclesial del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Una aposta arriscada perquè com recorda el documental només començar “Franco no va deixar tornar el cardenal de l’exili; ni viu, ni mort”. Va morir a Suïssa el 1943 i no va poder ser enterrat a la catedral de Tarragona fins el 1978, tres anys després de la mort del dictador.
El compromís de Tarragona
El documental explica una història que ja és coneguda i que Llúcia Oliva ja va retratar a “Santuaris de l’Antifranquisme”. Però fa memòria d’una resistència eclesial que no va quedar reduïda a Barcelona o a Montserrat. Una resistència en la que la seu primada també va tenir un paper fonamental. L’Aplec de Paret Delgada, el Club de Joves de Tarragona, les setmanes de joventut a diverses poblacions, els relat de la petjada que van deixar en petits pobles els capellans exiliats a les perifèries, el compromís obrer a Torreforta... són alguns dels capítols fins ara poc explicats del documental.
Tot i que no és l’eix conductor del documental, aquest repàs històric també recull els resultats pastorals d’unes parròquies compromeses enmig de la gent que també omplia les esglésies i les misses. Un altre element revelador del documental és ferotge oposició que va tenir l’arquebisbe Josep Maria Pont i Gol dels sectors integristes i falangistes, especialment a través de violentes campanyes anònimes.
També hi ha la part anecdòtica. Per exemple, que a Tarragona es van imprimir els fulletons de la campanya “Volem bisbes catalans” que després es van escampar a Barcelona. O com, en l’Aplec de Paret Delgada, es va impedir que el cardenal Arriba y Castro fes una homilia en castellà senzillament tallant el cable de micròfon quan començava a parlar. L’Any següent es va prohibir l’Aplec.
Història en majúscules i actual
A la presentació del documental hi ha assistit l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, dues de les institucions que han donat suport al projecte. També hi ha assistit el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell. Poblet ha emmarcat aquesta iniciativa en la celebració de l’Any Vidal i Barraquer. Des de l’arquebisbat, el director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, Manuel Fuentes, ha explicat que la història també es relata a través dels testimonis personals com els que recupera el documental.
Abans de projectar el documental, Llúcia Oliva ha defensat que “el periodisme també ha de burxar el passat”, en aquest cas per explicar com “l’Església va ser capaç d’animar la recuperació de la llengua i de la cultura catalana”. I, això, “no és una part de la història de l’Església, és part de la història en majúscules.
Mossèn Gil ha anat una mica més enllà: “el moment complicat de la història recent que estem vivint demana ara unes veus semblants a les que surten al documental”.
Els propers mesos es faran diverses projeccions públiques i es preveu que abans d’acabar estigui a la venta en DVD.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.