Diversos homenatges a Casaldàliga en l’aniversari de la seva mort

(CR) Aquest diumenge 8 d’agost farà un any de la mort del bisbe claretià Pere Casaldàliga. En aquest context s’han organitzat diversos homenatges de caire internacional en record del religiós, que va ser un referent de la lluita per la justícia i la defensa dels més vulnerables.

L’Editorial Claret i l’Editorial Claretiana d’Argentina conviden a participar de l’homenatge ‘Pedro Casaldáliga: su figura y su legado’. Hi participaran, entre d’altres, el franciscà i autor del llibre sobre la poesia de Casaldàliga, Michael Moore, el jesuïta José Ignacio González Faus i la neboda del bisbe Pere i presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga, Glòria Casaldàliga. Serà aquest divendres a les 22 h en format en línia i es podrà seguir a través d’aquest enllaç:

La Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i la Plataforma Balsareny Educa, per la seva banda, acolliran diverses celebracions sota el lema comú ‘Pere Casaldàliga, una llum per l’esperança’. Les activitats s’iniciaran el 8 d’agost, diumenge, coincidint amb el dia de la seva mort.

A Balsareny, el poble on va néixer Casaldàliga, la celebració començarà amb una Eucaristia a les 19:30 h al Castell de Balsareny. Al llarg de la tarda hi ha programades un seguit d’activitats en record al bisbe. L’entrada és lliure, tot i que limitada a l’aforament legal permès. Les despeses de l’acte es cobriran en format de taquilla inversa per a aquells que hi vulguin col·laborar.

Al Brasil, a la regió de l’Araguaia o telemàticament, els actes es prolongaran durant tota la quinzena i comptaran amb conferències online de testimonis i especialistes que analitzaran el llegat de Pere Casaldàliga des de diverses vessants. A més, tota la comunitat de São Félix hi estarà involucrada amb celebracions, misses i una visita popular a la tomba on descansa al Cementiri Karajá, prop del riu Araguaia.

Una vida dedicada als altres

Nascut a Balsareny el 1928, Pere Casaldàliga va ingressar a la Congregació dels Missioners Claretians de ben petit i, alguns anys després d’ordenar-se sacerdot al Castell de Montjuïc de Barcelona, ja amb 40 anys, va marxar a l’Amazònia brasilera per fundar una “missió” claretiana.

Allà es va trobar amb una terra “oblidada”, un “far west” on l’única llei era “la del 38”. Els grans terratinents, recolzats pel govern militar havien imposat un estat de violència, esclavitud i repressió sobre els Pobles Indígenes i els petits camperols. La manca d’assistència sanitària, d’educació, de sistema judicial o de qualsevol estructura pública havia encès un seguit de conflictes per causa de la terra que deixaven morts, ferits i refugiats a centenars.

Ben aviat Casaldàliga va prendre partit a favor dels sense-terra i els pobles Indígenes i va fer públiques diverses denúncies sobre la situació d’explotació que es vivia a l’Amazònia, que van sacsejar Brasil. La persecució, l’empresonament i la tortura no van trigar a caure sobre el bisbat de Casaldàliga. També els sectors conservadors de l’església es van conxorxar contra aquella petita diòcesi recent fundada a més de 1.200 Km al nord de Brasília.

Casaldàliga sempre es va mantenir fidel als seus ideals, va ser conseqüent amb el seu pensament fins al final. A més, va impulsar i crear diversos moviments socials al Brasil, que avui són referència en la lluita a favor dels treballadors rurals i els Pobles Indígenes. Va aconseguir que a la regió de la seva diòcesi més de 14.000 famílies tinguin avui un tros de terra per viure i gràcies a ell avui són polítiques públiques consolidades la lluita contra el treball esclau i pels drets dels treballadors. Casaldàliga va crear una església i comunitat participativa, oberta, plural, on les decisions es prenien de manera assembleària. A més, la seva influència, visió i perseverança van fer que la Conferència Episcopal Brasilera (CNBB amb les seves sigles en portuguès) fos de caràcter progressista i es posicionés públicament contra el capitalisme.

El llegat de Pere Casaldàliga és universal. Les seves lluites són ara assumides per molts i moltes. És una guia i un far per aquests temps d’incerteses i de grans desafiaments per la Humanitat. Sempre deia que tothom anava de “viu a ressuscitat” i per això, des de la Fundació Pere Casaldàliga, asseguren que “ara viu en tots i totes nosaltres i en cadascuna de les causes -de les lluites- a les que va dedicar la seva vida”.