“La diversitat religiosa del país no està reflectida en l’atenció funerària”

(Glòria Barrete –CR) Tombes separades d’aquelles que acullen persones d’altres confessions religioses en el cas dels musulmans; la incineració sense ferètre en el cas dels hinduistes; enterrats a terra, en fosses individuals i en parcel·les pròpies en la Fe bahá’í; enterrar-se fora del sàbat, tocant la terra i sense làpida definitiva sobre la tomba fins passat un any des de l’enterrament en el cas dels jueus. Són exemples dels preceptes religiosos de les religions presents a casa nostra en matèria d’enterraments. La Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya acaba de presentar el document La dignitat en les atencions funeràries a Catalunya. Realitzat pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, el sisè document del Consell indica les pautes necessàries per a una bona gestió de l’atenció funerària.

La pandèmia de la Covid-19 ha posat al límit els serveis funeraris de tot el món degut a la sobremortalitat que va provocar, també a Catalunya. Un àmbit, el de l’atenció funerària, que és competència dels municipis i que ha de complir amb la Llei 49/1978 que estableix que “ningú pot ser discriminat per raons religioses” i permet “que es puguin fer els rituals específics que determina cada culte emprant les simbologies pròpies”.

El document que acaba de presentar la DGAR, afirma Joaquim Clavaguera, secretari general del Departament de Justícia, toca un tema “d’interès per a les institucions públiques” ja que, recorda, “la diversiat religiosa del país no està reflectida en l’atenció funerària”. Una manca d’igualtat en l’atenció funerària que el document del Consell Assessor vol ajudar a revertir amb recomanacions pràctiques en tres àmbits d’actuació: el dels municipis, el de les empreses funeràries i el de les comunitats religioses.

Un document, el sisè de la col·lecció treballada pel Consell, que és divulgatiu, “curt i clar”, i que parla sobre un tema que arran de la pandèmia “ha propiciat la reflexió”, reconeix Francesc Torralba, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. Una pandèmia, afirma el filòsof, “que ha provocat la impossibilitat d’acomiadar-se dignament i, alhora, ha fet difícil el procés de ritualització final”.

El concepte de dignitat és el fil conductor del document. Jordi Moreras ha estat el relator del document i és membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. Moreras afirma que l’atenció funerària correcta “possibilita que les persones puguin viure el dol, però també engloba el tema genèric de la mort, que inclou el record i la memòria dels difunts”. Dignitat, per a Moreras, “és atendre el difunt, atendre la mort, però també atendre el dol”.

És per això que el document gira entorn a quatre idees i recomanacions en tres moments claus: el present, el passat i el futur. I treballa en tres àmbits d’actuació: el municipal, el de les empreses funeràries i el de les comunitats religioses. “La dignitat al final de la vida també implica una atenció religiosa”, recorda Moreras. I és que dir adéu correctament a un ésser estimat “és una forma de dol i de fer memòria”. El repte, però, és com dur a terme aquest tema davant un marc legal vigent que sovint ho impossibilita. “El cementiri pot i ha de tenir espai per a la diversitat religiosa”.

Una atenció funerària respectuosa amb la diversitat religiosa que amb aquest sisè document del Consell Assessor es veu més factible. Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat, ha afirmat que la guia “ajuda a veure què cal fer en aquest àmbit, cap a on hem d’anar i què estan fent altres països”.

Un recurs obert que es pot trobar a la web de la Direcció General d’Afers Religiosos i que se suma també a la Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya.