Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

Galeria d'imatges

(Bisbat d'Urgell) L'arquebisbe Joan-Enric Vives va inaugurar les Jornades de Teologia de la diòcesi d'Urgell que s'han celebrat aquest 30 i 31 d'agost. Enguany han acollit prop de 200 persones a la sala Sant Domènec de La Seu d'Urgell, sota el lema “Pensar i parlar de Déu en el segle XX”.

En les jornades, organitzades per la Delegació d'Ensenyament del Bisbat d'Urgell, hi van intervenir el sacerdot Pablo d'Ors, Consultor del Pontifici Consell de la Cultura, i el doctor Francesc Torralba, també Consultor del mateix Pontifici, i Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat, per parlar de Déu com el puntal de la fe.

L'arquebisbe d'Urgell va obrir les jornades agraint la gran assistència a aquestes ja tradicionals jornades, i posant èmfasi en la tasca que suposa pels catequistes, mestres i professors de religió i pels sacerdots estar al costat de totes les persones, utilitzant els diversos llenguatges al seu abast per arribar a cadascuna d'elles, sense prejudicis i atenent les diverses sensibilitats. I va remarcar que n’era d’important gosar ser cercadors de Déu i gosar dir una paraula clarificadora sobre la nostra fe en Déu.

Les ponències de Pablo d'Ors i Francesc Torralba es van referir a aquests llenguatges i les dificultats culturals amb què s'ha de comptar a l'hora d'elaborar un discurs creïble i raonable sobre Déu, de transmetre el misteri de la relació amb Déu, en un món que canvia i que exigeix cada vegada més atenció de l'Església.
 

Pràctica contemplativa, silenci i meditació

El sacerdot i escriptor madrileny Pablo d'Ors, doctor en filosofia i teologia, fundador dels “Amics del desert”, va començar la seva ponència parlant del silenci interior com a camí des del qual parlar amb Déu, a través de la pràctica contemplativa i del silenci i la meditació, així com la quietud. Va parlant primer del beat Charles de Foucauld i el seu concepte de desert, com una metàfora del silenci interior i del viatge espiritual de les persones, tractant a fons la qüestió de l'assimilació i integració del fracàs com una experiència per a observar la part brillant i lluminosa de l'amor de Déu per nosaltres i del nostre propi amor. També va parlar del monacat secular, una forma de fer mirada al món des de la tasca quotidiana: sentir i fer l'espiritualitat arrelats en les fets de cada dia, el que ell va anomenar el paper del monjo laic. En aquest sentit va parlar de Thomas Merton i dels seus ensenyaments, filosofia, espiritualitat i profetisme.

També va aprofundir llargament en els ensenyaments del seu mestre espiritual, el jesuïta hongarès Franz Jalics, tot parlant de la redempció de la consciència. Sobre aquests ensenyaments, va assenyalar que no hem de "resoldre" assumptes sinó "redimir" aquests assumptes. Abraçar el dolor i l'error, la part fosca, “perquè aleshores canvia de signe, i el que és obscuritat passa a ésser llum. Això és el que estem cridats a fer amb nosaltres mateixos, perquè si no ens estimem, no podem estimar als altres”. Per a d'Ors ningú no pot donar allò que no té: és també un aprenentatge perquè ningú no ens ha ensenyat a estimar-nos a nosaltres mateixos. Però "l'ésser humà és un ésser de llum i d'ombres: tenim un pecat original, però també tenim llum".

Per al ponent, la meditació és l'eina que ajuda a diluir i a viure la redempció de la consciència: "meditar és això: estar en la teva paraula, estar en la respiració". Va donar tres àmbits de treball: tenir percepció de la natura i freqüentar-la; mirar de manera reactiva, no fixament, sinó de manera oberta; i finalment també tenir una acceptació del buit, ja que la pobresa és l'acceptació de la riquesa. La darrera condició és la disposició al patiment: "si no estem disposat a patir per amor no estem disposats a viure". Cal estar disposat a passar per la zona fosca abans d'entrar al cercle de llum.

Després de les ponències es va celebrar una missa presidida per l'arquebisbe, en la qual va lliurar la Missió Canònica als mestres i professors de religió de la diòcesi.

Comprendre de què es parla.

Francesc Torralba va ser l'encarregat el dijous 31 d'agost de parlar del misteri de Déu. Segons Torralba per a aprofundir en el misteri de Déu cal plantejar-se una exigència intel·lectual, i cercar un camí per conèixer més a fons el qui el sosté. Per a fer-ho és necessari partir d'una experiència intrapersonal del misteri de Déu, que permeti comprendre de què es parla.

En la seva primera ponència va parlar de “Les actituds davant el misteri de Déu”. I millor parlar de misteri que de problema. Les 4 maneres de fer teologia segons Edith Stein: negativa, afirmativa, simbòlica i mística.

Aquestes actituds les va descriure des de la indiferència, la banalització, la negació, el dubte i l’afirmació.

Torralba també va parlar de l'afirmació de Déu com una opció raonable, distingint opció cega d'opció raonable, entre opció racional i raonable. I ha recorregut històricament el camí d’aquest donar raó de la fe en Déu, i de la realitat de Déu: la via antropològica, la via contemplativa del món, la via del mateix concepte ontològic, considerant sobretot les dues primeres aprofundint en l’ordre que descobrim en el cosmos, les fonts de la bondat i la que avui sobretot es treballa: la via interior, la intimitat del subjecte. Aquestes experiències obren a una conjectura de raonabilitat de l’opció creient. Descobrint el “mestre interior” (Sant Agustí).

En la seva tercera i darrera ponència Francesc Torralba va desenvolupar el Déu que Jesús revela, descrivint els tres moments de l’autorevelació de Déu : la creació, la Paraula i l’Encarnació. Cal posar atenció principal en Jesucrist, que ens revela que Déu “és una comunitat de persones en l’amor” (H. U. von Balthasar) i en descriví les conseqüències. Igualment ens mostra un Déu que cura les ferides de la humanitat, i un Déu que crida a donar allò que hem rebut i som, el do que som. Donar-se porta a l’alegria, n’és el camí. I hi ha una crida a construir belles, a fer el bé, a crear unitat, guarint divisions, i a revelar la veritat.

Van assistir a les jornades el Síndic del Principat d'Andorra, Vicenç Mateu, el vicari general, Ignasi Navarri, el vicari de pastoral, Antoni  Elvira, l’arxiprest de les Valls d'Andorra, Ramon Sàrries, el secretari general, David Codina, i nombrosos sacerdots de la diòcesi, a més dels professors i mestres de religió, catequistes, laics compromesos i estudiants de la DECA, a Andorra.