Dijous Sant. Jesús en el pa i el vi compartits

(CR) Aquest dijous els cristians rememoren l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. I el gest de partir el pa i de passar la copa de vi. Quins elements de devoció popular parlen d’aquest gest a Catalunya? Obrim el tridu pasqual acompanyats del manlleuenc Joan Arimany, editor de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia. N’acaba de publicar un número especial de Setmana Santa. Per Dijous Sant, ens fixem en la idea de transsubstanciació: Jesús fet pa i vi. I en una actitud ben humana: el dubte. En aquest cas, vinculat al sagrament de l’eucaristia:

“Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: ‘Preneu: això és el meu cos’. Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: ‘Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom’” (Mc 14, 22-25) Aquestes paraules, pronunciades pel sacerdot a l’Eucaristia, recorden les mateixes que va pronunciar Jesús a la Santa Cena. Aleshores esdevé la transsubstanciació i el pa i el vi es transformen en el cos i la sang de Crist.

La transsubstanciació va ser un concepte que es va anar consolidant a l’edat mitjana. En aquest procés es van divulgar fets extraordinaris que es coneixen com a “miracles eucarístics”.

Els reliquiaris dels corporals tacats de sang

Aquests miracles esdevenien, segons la tradició que es va formar al seu voltant, en el moment en què el prevere dubtava, en la celebració de l’Eucaristia, de la certesa de la transsubstanciació. En aquest moment sobrevenia el “miracle” i de la Sagrada Forma en sorgien gotes de sang o en brollava del calze. Els corporals que cobrien l’altar quedaven ensangonats i es convertien en testimoni material del prodigi.

D’aquests corporals se n’han conservat diversos a Catalunya. Possiblement, el més conegut de tots és el del Sant Dubte de Santa Maria d’Ivorra (Segarra). L’any 1010, mossèn Bernat Oliver va desconfiar de la presència eucarística de Jesucrist en les espècies del pa i del vi. Aleshores, del calze va sobreeixir-ne el contingut que s’havia convertit en veritable sang que va impregnar els corporals i, fins i tot, va caure a terra.

El bisbe de la diòcesi d’Urgell, que seria reconegut com sant Ermengol, va dur la peça de tela a Roma i el papa Sergi IV va reconèixer que havia estat un fet extraordinari i va donar certs privilegis per a la confraria que el prelat havia fundat per mantenir-ne la devoció i record.

En temps del bisbe Ot, que també seria canonitzat per aclamació popular, a Arcavell (Alt Urgell) la Sagrada Forma va suar sang. Algunes versions indicaven que havia tingut lloc quan el sacerdot que oficiava va ser assassinat; més endavant, es va consolidar un relat semblant –i possiblement plagiat– del d’Ivorra. L’any 1516, es va encarregar un reliquiari a un orfebre barceloní. Aquesta obra és un valuós exemple de la transició de l’orfebreria gòtica a la renaixentista i que es pot veure al Museu Diocesà d’Urgell.

A la catedral de Girona també hi havia un reliquiari dels Sants Dubtes que acollia uns corporals tacats de sang i dels quals se n’explicava la causa amb un relat semblant. El segle XVII es va elaborar un reliquiari propi que, actualment, és al Museu-Tresor de la seu gironina.

Joan Arimany
Editor de la revista Reliquiae sanctorum in Catalonia