Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(FECC) Celebrada la 6a Jornada de Màrqueting Educatiu de la FECC El passat dijous, 29 de novembre, va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la 6a Jornada de Màrqueting Educatiu de la FECC, que va aplegar més d’un centenar de persones en una trobada que, enguany, es va dedicar a la diferenciació. La jornada va acollir dues conferències, dues experiències i una entrevista al publicista Toni Segarra que els participants van celebrar “com a font d’idees, humor i pensament”. Va obrir la jornada la mestra, màster en Màrqueting digital i consultora senior d’EIM Consultors, Patricia Butterini, que, en la seva ponència.

La diferenciació en el món del màrqueting educatiu: què és i què m'aporta?, va començar alertant que les escoles “arribem tard a això del màrqueting” i, per tant, “ens hem de posar al dia en aquest camp”. Butterini va assenyalar el moment delicat pel qual moltes escoles passen pel que fa al nombre de sol·licituds i va destacar que, perquè un centre educatiu destaqui d'entre una oferta cada vegada més nombrosa i aparentment similar, les famílies volen un projecte educatiu innovador que aporti un valor afegit respecte a d’altres centres, i que comunicar-ho adequadament és la base per aconseguir-ho.

Hi ha vida més enllà de la vaca porpra?

Jesús Alcoba, director de l’Escola de negocis de La Salle i autor de La Inspiració, va pronunciar una conferència que, sota el títol Hi ha vida més enllà de la vaca porpra?, va ser celebrada pels assistents per les seves aportacions i la perspectiva aportada. Alcoba va afirmar amb contundència que la “mera diferenciació no serveix de res si el producte que oferim no és bo”, i que el món del consum no s’encamina tant a proporcionar “objectes”, sinó experiències. A través de divertits exemples, Alcoba va incidir en la mentalitat del consumidor, “subjecta a condicionants que sempre se’ns escaparan perquè cadascú valorar les coses de forma diferent”. Així, va concloure, les escoles no s’han de centrar tant en allò sòlid que ofereixen, sinó en l’experiència que els nois i noies viuran entre les parets del centre.

"Les famílies estan cada cop més preocupades per la salut"

La primera experiència de centres va anar a càrrec de Xavier García, llicenciat en Física i director de Maristes Girona, i Francesc Coll, llicenciat en Filologia Hispànica i sotsdirector de la mateixa escola, ambdós impulsors del Projecte Salut i Esport a Maristes Girona.  Maristes Girona va exposar en una interessant conferència com ha apostat per l’esport i la salut com a element diferenciador tot aprofitant l’entorn natural de què gaudeix l’escola. “Ens hem adonat que les famílies estan cada cop més preocupades per la salut, i l’esport hi té un paper clau; a més a més, cada cop són més els nois i noies que practiquen esport, alguns fins i tot entrenen 25 hores a la setmana”, va declarar Xavier García. “Vam pensar que l’esport, doncs, podia ser un pols d’atracció i, entre d’altres coses, vam decidir de convertir-nos en la pedrera del Girona F.C., per la qual cosa molts nois i noies volen estudiar als Maristes per l’aposta esportiva”. Francesc Coll va destacar el progressiu valor de l’esport i l’activitat esportiva tot assenyalant l’elevat nombre d’estudiants que s’acullen als beneficis d’esportistes d’elit, “ja que molts són ja als CAR de Sant Cugat o Madrid o a la residència Blume”.

Fent que les coses funcionin

La segona experiència va anar a càrrec de Carlos Garnacho, pedagog i responsable d’Educació Digital del col·legi Sant Gabriel, de Torroella de Montgrí. En la seva exposició, Fent que les coses funcionin, Garnacho va voler demostrar com un mètode estructurat d'organització de projectes i la gestió dels canals d'informació, juntament amb un procés de reflexió pautat, poden arribar a aconseguir treure el millor dels equips de treball i, en última instància, dels col·legis.

Toni Segarra

La jornada es va cloure amb l’entrevista que l’escriptor i conferenciant Juanjo Fernández va fer al reconegut publicista Toni Segarra. A través de dibuixos que enumeraven veritats de l’argumentari del publicista, Fernández va conduir els assistents pel pensament de Segarra i per la manera com les escoles poden “atreure públic” tot i les diferències entre un centre educatiu i un producte, “ja que la vostra realitat com a docents és tota una altra cosa”. Segarra, amb un agut sentit de l’humor, va aportar als participants la visió externa a un centre educatiu i a allò que una escola pot mirar de fer per arribar al seu “públic”, la qual cosa “passa inevitablement per donar-te a conèixer primer en el barri; aquest és el primer pas”.