(Càritas Catalunya) La celebració del dia de les persones sense llar, que aquest any té lloc el 31 d’octubre, torna a reunir les organitzacions socials que treballen amb aquestes persones per denunciar les dificultats continuades i permanents que afronten per accedir als drets fonamentals i que s’han agreujat encara més durant la pandèmia.
En aquesta edició, les entitats que impulsen a tot Espanya la Campanya de persones Sense Llar llancen una alerta sota el lema 'Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix. Diguem prou. Ningú Sense Llar' per posar el focus al laberint a què s’enfronten unes persones perdudes en un sistema de protecció social que no funciona.
Davant aquesta realitat, Càritas, la Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats (Faciam), la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XaPSLL) i la Plataforma per a l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao (besteBI) demanen el suport de la ciutadania i dels mitjans de comunicació per reclamar a les administracions públiques la posada en marxa d’una protecció social adequada, justa i digna per a totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals.
“Parlem d’una realitat que afecta les aproximadament 40.000 persones en situació de sensellarisme acompanyades per Càritas i les 2.500.000 persones en extrema vulnerabilitat que existeixen avui al nostre país a conseqüència dels efectes de la crisi i que ens demana respondre sense més dilacions als reptes que aquesta emergència humana ens llença a tots”, explica Enrique Domínguez, responsable de persones sense llar de Càritas Espanyola.
L’aparició de la Covid-19 ha generat una realitat extraordinària en què les persones més fràgils i vulnerables viuen amb més cruesa la desprotecció social. Com afirma Domínguez, “aquesta és la realitat que constatem des de Càritas i des de les entitats, cada dia més complexa i difícil perquè aquestes persones puguin accedir als drets humans i als recursos necessaris per poder viure amb dignitat, i per mantenir l’esperança d’aconseguir sortir d’un cercle de pobresa i de la manca d’oportunitats que cada dia els va asfixiant més”.
Noves realitats detectades
La Covid-19 ha suposat l’agreujament de situacions de milers de persones que es trobaven en un habitatge insegur o inadequat, o que fins i tot ja estaven en situacions d’exclusió i que, amb l’impacte afegit de la pandèmia, s’han vist expulsades dels seus habitatges o dels allotjaments precaris en què es trobaven.
Els efectes més devastadors es detecten en persones sense títol legal als seus allotjaments, dones que s'han vist sobtadament en situació de carrer, persones que han hagut d'abandonar els seus habitatges per la situació d'amuntegament que vivien o temporers sense alternativa d'allotjament.
Aquest ja més d’un any i mig des que va aparèixer la pandèmia, l’Observatori de la Realitat Social de Càritas ha constatat situacions d’una gran desprotecció social, personal, afectiva o emocional. Més de la meitat de la població activa acompanyada per Càritas, un 53%, està en situació de desocupació i un 44% de llars tenen greus dificultats per aforntar les despeses de lloguer o hipoteca. Aquests són alguns dels exemples que mostren l'augment de la desprotecció i la vulnerabilitat.
Un sistema de protecció social que ha fallat
Com s’assenyala als materials editats dins la Campanya, aquestes realitats de vulnerabilitat i deteriorament de milers de persones i famílies confirmen que els sistemes de protecció social han fallat i han fragilitzat encara més les ja de per si debilitada situació dels més vulnerables.
Les entitats socials asseguren que una conseqüència directa de les mesures de confinament i manteniment de les mesures de protecció sanitària va ser la reducció, o cancel·lació automàtica, de les intervencions socials i sanitàries presencials. Tot el sistema de protecció social, ja fragilitzat per si mateix, es va veure fortament ressentit impactat, de manera que moltes persones amb situacions vitals molt complicades no van tenir cap altre remei que paralitzar o posposar processos d’acompanyament personal, o d’accés a recursos i prestacions socials .
Propostes per a un sistema de protecció social adequat i accessible
Des de la campanya de persones sense llar s’urgeix, després del greu impacte de la Covid-19, a l’enfortiment de les polítiques públiques, posant el seu focus en les persones més vulnerables, que moltes vegades són invisibles o ni tan sols estan al sistema, a fi de facilitar l’accés i l’exercici real del dret a la protecció social, que moltes vegades no es garanteix, o és molt deficient i limitat.
Segons Càritas Catalunya, els mecanismes de protecció s’han d’implementar i fer reals per mitjà de garantir l'exercici del dret a la protecció social a través del desenvolupament i d'adaptació de sistemes de prevenció, protecció i seguiment des dels serveis socials. També garantint l'accés i el gaudi del dret a la justícia en els casos de vulneració dels seus drets.
Què pots fer tu?
Les entitats promotores de la campanya de persones sense llar conviden també la ciutadania, a títol personal, a comprometre’s i contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones en situació d’exclusió o sense llar. A intentar posar-se al lloc de l'altre, o preguntar-se per la realitat que estan vivint les persones més vulnerables.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.