(Miquel Codolar –CR) Va ser l’escriptor de ciència ficció Neal Stephenson qui va utilitzar per primera vegada el terme metavers. Ho va fer fa exactament trenta anys a la novel·la del gènere ciberpunk anomenada Snow crash. És la història d’un repartidor de pizzes al món real, que és un samurai al metavers i que descobreix un virus informàtic.
Amb la inspiració de la novel·la, el 2000 va aparèixer Second Life, una pàgina que amb el nom ja ho deia tot, però amb una popularitat molt volàtil. Des de llavors han anat sortint diversos metaversos, habitualment vinculats a la tecnologia blockchain, com Decentraland, The Sandbox, Axie Infinity, Minecraft o recentment el Catvers. No obstant, dels metaversos que més es parla són els de Facebook/Meta o Microsoft.
Un metavers és un món virtual inspirat pel real, però sense els seus límits. Pots estar en dos llocs a la vegada, assemblar-te la Gioconda, ser propietari de la piràmide de Kheops, ser immortal o prescindir de la gravetat. Un món que proporciona una experiència immersiva on els humans interactuen socialment i econòmica a través dels avatars, ninots construïts. L’espiritualitat i el fet religiós encara estan buscant el seu lloc als metaversos.
Al Second Life hi havia diversos espais virtuals de trobada, principalment cristians, musulmans i budistes. Compraven terrenys virtuals, feien edificis i es trobaven per debatre o fer rituals. La majoria, però, van ser flors d’un dia.
L’església del metavers que més temps té és VR Church, l’autoanomenada Església de la Realitat Virtual, fundada el 2016 per DJ Soto, l’única que apareix en la majoria de notícies sobre el metavers i la religió dels darrers sis anys. Afirmen que existeix “exclusivament al metavers per celebrar l’amor de Déu pel món”.
“El metavers et pot canviar la vida”
La presència de l’element religiós, principalment a través de trobades entre persones, més o menys organitzades, és “inevitable”, perquè “el metavers remet al món offline”. Ho diu Jordi Sánchez Torrents, professor d’Antropologia i Història del Pensament Contemporani a la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. Interessat per la presència al metavers dels elements claus de l’existència humana, com l’espiritualitat, va fer la tesina sobre Second Life i la tesi sobre la hiperrealitat.
Sánchez Torrents no té cap dubte que “cal autenticitat, presència perquè hi hagi una bona transmissió de la fe” i considera que “la presencialitat és insubstituïble”. No obstant, a una persona que no surti de casa o que no trobi altres maneres per viure la fe, “el metavers els pot canviar la vida”.
“El món religiós s’hi acabarà ficant, però la comunitat presencial no la podrà substituir mai ningú, i fins i tot crec que es reforçarà”, indica. Considera que l’element comunitari en ocasions és difícil d’apreciar a les esglésies, i que el metavers pot ser una invitació a trobar-se amb la comunitat presencialment després d’un primer contacte al metavers.
“No ser-hi és un error, però substituir-ho pel que tens també”
“Necessitarem de l’altre, necessitem corporeïtat, abraçada, contacte, mirada. Això és sa. I des del principi del cristianisme totes les religions tenen una dinàmica comunitària”, hi afegeix.
L’Església ha d’estar preocupada pel metavers? “L’Església ha de ser propera a nivell personal, acompanyar i estar al costat a nivell físic i personal, dedicar temps real, però institucionalment no hi hauria de destinar molt esforç i economia”, considera. “Has d’anar on hi ha la gent, si estan a les pantalles hi has d’anar, no ser-hi és un error, però substituir-ho pel que tens també”, conclou.
Els metaversos cada vegada s’assemblen més al món real, però sense algunes de les limitacions del món real. Arribarà el dia que podrem renovar el DNI, fer la compra, treballar, anar a buscar inversors per un projecte, conversar amb amistats, i jugar una estona al metavers. En aquest món l’element religiós també hi serà.
“Entre el món online i offline hi ha una separació que sembla molt clara, però al final hi ha una mena de fusió-solapament”, destaca Sánchez Torrents. “Si se m’ha mort un familiar offline, estic al metavers amb la meva pena. Si tinc inquietuds religioses, al metavers també les tindré, perquè al final sóc jo qui manega els fils”, rebla. “El solapament serà progressiu”, conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.