Deu anys del somni de FEDAC, el somni d’educar

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR) Les 24 escoles de les Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll fa deu anys que treballen juntes sota el paraigua de la fundació FEDAC. Aquest treball té continuïtat i futur seguint un somni. Així ho resumia el testimoni d’un professor: “El somni que neix dins teu: per crear un món millor creu en aquest somni”. Un somni per educar que és el punt de partida de qualsevol projecte educatiu i pastoral.

Són algunes idees que s’han transmès en la celebració dels 10 anys de la FEDAC que s’ha celebrat aquest dissabte al Palau de la Música Catalana. La història la va iniciar fa més de 150 sant Francesc Coll, fundador de les Dominiques de l’Anunciata, impulsant una obra religiosa i educativa en diverses poblacions de Catalunya.

El moment segurament més emotiu de l’acte ha estat l’aplaudiment a les germanes que van decidir iniciar fa 10 anys aquest projecte conjunt de les seves escoles. Una comissió fundacional formada principalment per dones i que va confiar en els laics per donar continuïtat al carisma del pare Coll.

Ver esta publicación en Instagram

A qui aplaudeixen? A les religioses que van posar en marxa la fundació conjunta de les @escolesfedac Celebrant-ho al Palau de la Música #10anysfedac #avuixdema

Una publicación compartida por Catalunya Religió (@catreligio) el 16 de Mar de 2019 a las 3:27 PDT

Diversos artistes vinculats a la FEDAC han participat en la celebració, conduïda per poemes de Noemí Morral, els músics Quim Salinas i Roger Usart, i els components de Txarango i exalumnes de FEDAC Àlex Pujols i Joan Palà. També han estat molt celebrades les intervencions musicals dels grups vinculats a les escoles. Al final, Fernando Artime també ha fet sonar l’orgue del Palau, i el grup Xilua i un cor de nens ha estrenat un nou himne que s’ha elaborat amb la col·laboració de totes les escoles.

Al llarg de l’acte, diversos alumnes han anat fent créixer les llavors que a l’escenari representaven les 24 escoles FEDAC, fins a convertir-se en un gran arbre plantat al Palau de la Música. L’arbre de la vida de la FEDAC que el director general, Modest Jou, ha definit com un col·lectiu “amb ganes d’aprendre i passió per educar”. També en la convicció que és un servei públic d’educació convençut “que el que fem, ho fem per als altres”.

Una escola cristiana

La dominica Montserrat Font, presidenta de la Fundació FEDAC, ha obert l’acte recordant els orígens i la voluntat de continuar “evangelitzar educant i educar evangelitzant”. La finalitat és “formar persones obertes, autònomes i ciutadans competents” des dels “valors de l’Evangeli de Jesús”.

Font ha recordat que aquest servei s’ha fet amb un “treball callat i persistent” a tot el territori, també amb “la incomprensió de l’administració que s’oblida de la tasca social de les nostres escoles”. Per això ha destacat l’aportació feta “integrant amb equitat i solidaritat” o l’esforç d’innovació dels darrers anys malgrat un “insuficient finançament”.

El jesuïta Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, també s’ha referit a aquests aspectes destacant els “150 anys d’experiència educativa i de servei als infants i al país”. “La força que ens mou a servir i a estimar en una institució educativa com aquesta és el seguiment de Jesús” ha remarcat. En un context on avui “l’escola cristiana ha de tenir un discurs propi en el qual tothom s’hi senti acollit i atès d’acord amb la seva situació personal”.

Una escola concertada

L’acte l’ha clausurat el conseller d’Educació, Josep Bargalló, amb una reflexió sobre l’educació “no només com un dret universal, sinó com un bé comú, amb una funció social: la construcció d’una ciutadania lliure i crítica”. També ha reconegut que el mateix Departament d’Educació “s’ha de capgirar” perquè estigui més pensant al servei dels alumnes que dels professors.

El conseller Bargalló no defugit la patata calenta del finançament de l’escola concertada. Així, ha estat molt aplaudit quan ha reconegut que “som conscients que el finançament de l’escola concertada és insuficient”. I ha aplaudit menys quan l’ha comparat amb el finançament de la pública “que també és insuficient”, obviant les aportacions econòmiques que han de fer els pares que opten per la concertada per sostenir-la.

La resposta de Bargalló ha aquest “sistema insuficient” és una “justícia en l’asimetria” que reconegui les escoles compromeses amb la inclusió. Ha reconegut que “la FEDAC entén la seva funció social i comunitària i que en moltes poblacions estan fent una feina d’integració”. Però “això no ho fa tota la concertada però tampoc ho fa tota pública”.

El lideratge i el que dona sentit a l’escola

La celebració dels deu anys de la FEDAC ha tingut dues conferències centrals. L’empresari i consultor Xavier Marcet ha reivindicat un lideratge humil i amb bones persones. “Els bons líders pregunten bé”. “Lideratge és servir, no servir-se”. Són algunes idees que ha deixat en la presentació. Això es concreta amb “organitzacions que funcionin perquè hi ha talent i bona gent”, en un context on cada vegada pesarà més “la suma d’intel·ligències”.

El marianista Javier Cortés, ha posat el focus en el que dona sentit a un projecte educatiu. També ha posat en el centre el somni i la passió dels educadors, perquè “educar és transmetre el que es viu”. Per tant, “s’educa per emocions vinculants”. En aquest paradigma, és important veure que “la identitat d’una escola no està en els documents: està en les decisions que prenem”, en allò que fem. Una identitat que les escoles cristianes han de refer conjuntament religiosos, professors i famílies, no reduir-la a l’àmbit de la pastoral escolar.

En aquest sentit, ha recordat que el pare Coll, com “tots els fundadors, creen obres educatives perquè estan urgits per les necessitats que veuen: si hi ha un mancança s’ha de donar una resposta”. Avui, s’ha de continuar tenint com a referent les necessitats a les que pot donar resposta l’Evangeli, i no la identitat com “una cosa fixa que s’ha de conservar” o “com un factor de control”.

Seguint el simbolisme de l’acte, tots els qui hi han intervingut han rebut com agraïment unes llavors i uns poemes per emportar-se a casa un part del somni de la FEDAC.