Som a l'any 1992. Mentre Barcelona celebra amb gran festa els Jocs Olímpics i la ciutat es transforma per acollir-los, al barri de la Barceloneta un grup de veïns vinculats a la parròquia de Santa Maria de Cervelló —ara, parròquia de Sant Miquel del Port— comença a mirar cap a una altra realitat urbana: la de les persones que, ja aleshores, dormien de manera estructural al carrer. D’aquella mirada inquieta, compromesa i veïnal neix el Projecte Sostre, una iniciativa que, trenta-quatre anys després, continua oberta cada nit de l’any.
Pere Agustí Maragall, voluntari del projecte, no amaga la situació delicada en què es troba l’entitat. “És un projecte fràgil, però la fragilitat no té per què ser un problema; al revés, és una virtut”, afirma. Aquesta fragilitat, lluny de ser una debilitat, ha estat precisament el que ha permès al projecte adaptar-se i sobreviure durant més de tres dècades. “Fa 34 anys que és fràgil i va sobrevivint, per tant, no ens podem amagar d’aquesta fragilitat”, afegeix.
El Projecte Sostre neix “com a iniciativa absolutament espontània de les veïnes i veïns de la Barceloneta”, persones que es reunien els diumenges a la parròquia i que compartien una mateixa preocupació: què passava amb aquells veïns que dormien al carrer? Per a ells, no era només una qüestió de caritat, sinó “una qüestió de responsabilitat”. Així, van començar a organitzar-se perquè aquestes persones poguessin tenir “un sopar calent i un sostre sota el qual dormir cada nit de l’any”.
“ Hi ha una relació familiar des de les vuit del vespre fins a l’endemà a les set del matí”
Cada nit de l’any, sense excepció. Avui el projecte té la seva seu al carrer Pescadors, número 42, una planta baixa amb una porta verda molt característica. “Cada nit dos voluntaris obren la porta a sis persones sense sostre del barri”, afegeix Agustí. Quan aquesta porta s’obre, no només s’ofereix allotjament: “Els acullen, estan a casa seva. Hi ha una relació familiar des d’aquell moment fins a l’endemà a les set del matí”.
L'entitat acull persones que no poden ser ateses per altres entitats socials més grans com Càritas o Arrels. El motiu és clar: “No tenen condicions d’empadronament, de targeta sanitària; són persones que arriben sense estar incorporades al sistema, sense estar regularitzades”. Aquesta manca de regularització fa que quedin excloses dels circuits habituals d’atenció social. Davant d’això, el projecte actua com a espai de contenció: “Parem el cop”, resumeix el voluntari.
Durant la franja que va de les vuit del vespre fins a les set del matí, les persones acollides recuperen un entorn de dignitat. “Tornen a viure un entorn de ser escoltats, de responsabilitat cap a ells mateixos i cap als companys amb qui conviuen”, explica Agustí. L’endemà al matí entra en joc una figura clau: l’educadora social. “Fa una tasca administrativa i d’acompanyament sanitari molt important”, gestionant empadronaments, atenció mèdica i ajuts econòmics. Tot això només és possible gràcies a un element essencial: “Tot es fonamenta en la relació de confiança”.
El projecte manté unes condicions molt concretes d’acollida. “Necessàriament, han de ser homes i majors de cinquanta anys”, comenta Agustí, una decisió presa per facilitar la convivència dins d’un espai reduït i gestionat exclusivament per voluntariat. Cada nit hi ha sis places disponibles, cosa que converteix Sostre en un lloc de pas. “Potser hi han passat unes dues-centes persones en aquests anys”, calcula. Algunes s’hi estan mesos, d’altres fins a tres anys, depenent de la situació personal de cadascú.
Actualment, el projecte compta amb uns cinquanta voluntaris. Hi ha qui fa nit, qui prepara sopars i qui participa en la gestió, que és “molt assembleària, organitzada per comissions de treball”. Tot i haver nascut al barri, avui el projecte s’ha obert a tota la ciutat. “Som voluntaris que venim de tot arreu de Barcelona”, explica Agustí, que ell mateix no és veí de la Barceloneta.
“Som una comunió de fragilitats”
Més enllà de l’ajuda concreta, el voluntariat és viscut com una experiència transformadora. “És un voluntariat molt bonic, que omple molt”, diu Agustí. No es tracta d’un acte moralista, sinó d’una actitud vital: “Aprenem a fer voluntariat no en un sentit moral, sinó en el sentit del deure d’estimar l’altre. Som una comunió de fragilitats”.
En un context de fragilitat social creixent, el Projecte Sostre continua sent un espai petit, però imprescindible, on cada nit sis persones recuperen, ni que sigui per unes hores, la sensació de llar. L'entitat necessita voluntaris. En cas de voler ser-ho, es pot consultar la web del projecte o escriure al correu electrònic informacio@projectesostre.org.
