Com ja va anunciar Catalunya Religió, aquest Nadal no hi haurà un pessebre a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, sinó dos: un a l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona i un altre al Palau de la Generalitat. Tots dos seran inaugurats, com mana la tradició, el proper dissabte 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, però gràcies a l’Associació de Pessebristes de Barcelona hem pogut entrar-hi abans per conèixer a fons els muntatges i els criteris que els han fet possibles. Parlem amb Cinto Juanes, un dels responsables del pessebre del Palau, i amb Josep Porta, president de l’entitat i coautor del pessebre municipal.
El pessebre del Palau de la Generalitat: “un pessebre com els d'abans”
Enguany, el pessebre del Palau ocupa una superfície molt més gran que en anys anteriors, una ampliació que Cinto Juanes resumeix dient que “cada vegada el fem una miqueta més gros, i aquest any l’hem fet tres vegades més gran”. La instal·lació va ser visitada aquest dimecres pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i va ser beneït pel prior de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Josep Maria Turull. El president, que va escoltar atentament les explicacions que Juanes li va oferir sobre el pessebre, va compartir el moment a través d'una història al seu compte d'Instagram.
El muntatge del pessebre pren com a fil conductor una recreació de la Serra de Llaberia, una idea que l’autor explica com una manera d’articular el relat: “A mi m’agrada fer que dins els pessebres hi hagi algun tipus d’història, i per orientar-ho vaig voler representar la Serra Llaberia, amb el Cavall Bernat i el Mont Redon”.
“Aquest any el pessebre l'hem fet tres vegades més gran”
Els dos relleus apareixen combinats amb petits nuclis rurals incorporats per donar profunditat i perspectiva. Juanes admet que “aquests poblets no existeixen, però els hem posat per ambientar i construir un relat visual”, i això permet jugar amb escales diferents i generar un efecte de diorama. La mateixa voluntat narrativa s’estén a altres elements: per exemple la cova del naixement incorpora estalactites per donar realisme a l'escena.
El pessebre és també un exercici de fidelitat a les tècniques tradicionals pròpies dels pessebres catalans: “Tot aquest pessebre està fet amb suro”, explica Juanes, que quantifica en “uns 500 trossos de suro i 700 cargols”, juntament amb deu caixes de molsa. Les figures combinen peces de l’escola d’Olot amb figures italianes de roba, més flexibles i expressives. Entre totes destaca el caganer, convertit enguany en mariner, i les figures de dos Mossos d'Esquadra vestits amb el vestit de gala, que contemplen l'escena —dues figures que tenen en aquest pessebre un emplaçament idoni, perquè allà on hi ha les figures dels Mossos, cada dia hi ha una parella d'agents d'aquest cos de policia que custodien l'entrada al Palau.
Tot plegat ha estat possible gràcies a un equip reduït però molt experimentat. “Hem treballat cinc o sis persones”, diu Juanes, que destaca la participació del mestre Agustí, de 90 anys, “condecorat a tot Europa” i encara actiu com a guia i assessor del projecte, juntament amb na Maria, na Carme, na Mar i en Ricardo.
“A Catalunya Nadal no s'entendria sense el pessebre”
Per a l’autor, la presència d’un pessebre al Palau és del tot coherent amb la tradició del país: “És la relació històrica i tradició que tenim de muntar un pessebre. Té lògica que les cases mares, com la Generalitat i l’Ajuntament, també en tinguin”. I afegeix una reflexió sobre el sentit de preservar aquestes representacions: “Les noves generacions no neixen amb la mateixa informació. L’obligació nostra és anar traspassant aquests valors. A Catalunya Nadal no s'entendria sense el pessebre”.
El pessebre de l’Ajuntament de Barcelona: la monumentalitat feta pessebre
Just l’altra banda de la plaça, el pessebre de l’Ajuntament es presenta amb unes dimensions excepcionals. Josep Porta, entre caixes plenes de detalls en miniatura per enriquir el muntatge, ho resumeix afirmant que és “molt més gran que el dels altres anys” i que el projecte s’ha construït a partir d’una interpretació dels “paisatges rurals de Catalunya”, que serveixen de nexe entre les escenes bíbliques i les representacions de la vida quotidiana pròpies de la tradició del pessebre català.
“Les figures han estat creades expressament per aquest pessebre a Itàlia”
Les figures són un dels trets distintius del muntatge: han estat creades expressament a Itàlia a partir de models enviats pels pessebristes barcelonins. “Són figures fetes a Itàlia sobre esbossos que nosaltres hem enviat, i ells han anat interpretant el que els hi hem marcat. Són unes figures úniques per a aquest pessebre”, explica Porta. Això converteix el conjunt en un pessebre singular i exclusiu.
El volum de treball és, també, una dada significativa: “Hi han treballat unes trenta persones”, afirma Porta, que calcula unes vuit mil hores de feina des que el projecte es va iniciar al mes de maig. La complexitat del muntatge es reflecteix en la varietat d’escenes, que inclouen el molí, la fugida d’Egipte i diversos detalls amagats que, segons l’autor, “la gent anirà trobant”, com el caçador, el Manelic o altres figures típiques i indispensables en un pessebre fet a Catalunya.
“l’Ajuntament és la casa de tots els barcelonins. poder entrar i gaudir del pessebre és també mantenir-lo a la plaça”
Pel que fa a la ubicació interior del pessebre —una qüestió que, com cada any genera polèmica— Porta recorda que “la majoria de pessebres que es fan a les capitals de província de tot l’Estat es fan a dintre d'edificis, no al carrer”, perquè un muntatge delicat necessita protecció. Per a ell, el pessebre de l’Ajuntament continua sent plenament un pessebre de plaça Sant Jaume, perquè “l’Ajuntament és la casa de tots els barcelonins, i poder entrar-hi i gaudir del pessebre és mantenir-lo a la plaça”. També recorda que anys enrere, quan s’instal·lava a l’exterior, “la gent es queixava que les instal·lacions no tenien res de pessebre”, demostrant que la polèmica sempre hi és d’una manera o altra.
El muntatge utilitza una combinació de materials tradicionals i moderns. “Hem utilitzat porexpan, escuma de poliuretà, i evidentment molsa, suro, pedres i sorra”, explica, amb l’objectiu d’adaptar cada escena al material més idoni.
Dues mirades i una mateixa tradició
Els dos pessebres de la Plaça Sant Jaume comparteixen l’arrelament en la tradició i la voluntat d’oferir un relat de Nadal proper i simbòlic, però cadascun ho fa des d’un llenguatge propi. El Palau opta per una estètica artesana i paisatgística que recupera el suro i la narrativa clàssica, potser semblant a la que podem trobar a les cases; l’Ajuntament aposta per la monumentalitat i per figures únicament dissenyades per a l’ocasió. Junts, conformen una de les instal·lacions més riques i diverses dels darrers anys i mantenen viva una tradició que continua reinventant-se sense perdre l’essència, això sí, tot i les suposades polèmiques.
