(Laura Mor –CR) Familiars, companys jesuïtes, religioses d'altres ordes, clergues, laics; però també reis, marqueses, prínceps i ducs. És un públic molt heterogeni a qui Ignasi de Loiola escriu cartes personals per transmetre una mateixa urgència: estimar Déu i fer possible el seu “Regne” a la terra.
Dels 12 volums de cartes que es conserven de Sant Ignasi, el jesuïta Joan Ribalta n'ha se seleccionat i traduït al català 155. El llibre Cartes espirituals de sant Ignasi s'ha presentat aquest dimecres a la seu de Cristianisme i Justícia, a Barcelona, en el marc de la setmana ignasiana. A l'acte hi han intervingut el delegat de la Companyia de Jesús a Catalunya, Llorenç Puig; el responsable de publicacions de Cristianisme i Justícia, Santi Torres; i el teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, Josep M. Rambla.
“La originalitat és que el concepte 'espiritual' no s'identifica amb vida interior ni tan sols amb Església, sinó amb diverses dimensions de la persona inspirades per l'esperit de Jesús”, explica Rambla sobre el nou llibre. Tan és així que s'adreça a destinataris ben diversos: homes i dones, capellans, religioses, nobles, reis, clergues.
Les cartes destil·len qüestions com ara la necessitat de fer examen de consciència, de procurar una intenció “recta i pura” i d'exercir virtuts com la caritat, la humilitat o la misericòrdia. També explicita pautes per a l'apostolat, la vida espiritual profunda, l'administració dels béns materials i en sentit de l'obediència.
Tot un ventall de missatges densos que, segons apunta el teòleg Josep M. Rambla, requereixen una lectura pacient. Es fixa, per exemple, en les paraules que dedica a la superiora del monestir de Santa Clara, ubicat en aquell moment al barri de la Riera: “Teresa Rajadell és destinatària de vàries cartes importantíssimes, que ofereixen un mestratge de vida espiritual, discerniment interior, moviments de l'esperit”.
“La política és la forma més gran d'estimar”
Rambla explica que el neguit interior de sant Ignasi apunta sempre cap a “la societat i el bé comú”. Un concepte d'espiritualitat “més dens”, que sobrepassa el moment puntual de la pregària. “La vida interior és la força de tot; però la vida interior no és una vida aïllada de l'exterior, sinó que té a veure amb les relacions socials, la família i la política”.
Aquest dimecres la presentació de les Cartes espirituals de sant Ignasi també n'ha destacat aquesta dimensió. “Fa gairebé un segle que Pius XII va dir que la política és un acte suprem d'amor i el papa Francesc ho ha repetit dient que la política és la forma més gran d'estimar, quan busques el bé comú”, diu Rambla. El jesuïta Dominique Bertrand ja hi va dedicar una monografia: La política de San Ignacio de Loyola (Sal Terrae, 2001).
“Ens parla al cor en la nostra pròpia llengua”
“Quan un text té una certa densitat espiritual ens agrada sentir-lo que ens parla al cor en la nostra pròpia llengua”. Aquesta és l'aportació que fa el jesuïta Joan Ribalta amb la publicació de les Cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola. Rambla respon així a la pregunta recurrent de per què calia traduir-les al català si en castellà ja les entenem. I hi afegeix que “Sant Ignasi segur que va sentir parlar català els mesos que va ser a Manresa i que fins i tot sembla que el va xampurrejar una miqueta”.
Sant Ignasi també incidia en la inculturació, la necessitat d'aprendre la llengua del lloc on s'exerceix l'apostolat. En una carta escrita des de Roma als superiors de la Companyia l'1 de gener de 1556 així ho apuntava: “Per a l'edificació i en benefici dels pobles, entre els quals viu la nostra Companyia i per a la unió i augment de caritat i benvolença dels Nostres, em sembla convenient que on hi ha col·legi o casa nostra, tots els qui no sàpiguen la llengua del lloc, l'aprenguin i la parlin ordinàriament”.
El llibre obre la nova col·lecció Eides Estudis, de Cristianisme i Justícia. El mes d'octubre es va presentar el llibre al Col·legi Claver de Raïmat amb motiu de l'homenatge al jesuïta Joan Ribalta pels 99 anys.
Cristianisme i Justícia n'està preparant una segona edició i publicarà també un quadern dins d'EIDES desenvolupant més a fons algunes de les temàtiques del llibre. Com apunta Llorenç Puig al pròleg: “A partir de situacions ben concretes, a vegades tremendament particulars, hom pot veure com apareixen címals altíssims de discerniment, d'experiència espiritual i de finor humana”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.