(Laura Mor –CR) Una encíclica clara, que s’entén, que reivindica el vincle universal entre les persones. Fratelli tutti neix d’un somni, però és una encíclica realista, que no estalvia ni una sola coma d’entrebancs i dificultats a l’hora de viure els principis de l’evangeli. Així veuen la darrera encíclica del papa Francesc els participants de la taula rodona que ha convocat l’equip de pastoral de Blanquerna-URL aquest dilluns a la tarda.
Un diàleg a tres bandes, des de l’òptica de la comunicació, amb la periodista i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Míriam Díez; de l’ètica, amb la catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Victòria Camps, i de la pastoral i la teologia, amb Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona. La sessió l’ha moderat el professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL Carlos Mª Moreno, i la podeu recuperar aquí.
La darrera encíclica del papa Francesc, dedicada a la fraternitat universal, planteja les ombres de la política que no serveix al bé comú. Ombres que el pontífex identifica també en la base de les relacions humanes i que tenen ressons en l’àmbit de la comunicació i les xarxes socials.
“La fraternitat torna a ressorgir”, ha valorat Victòria Camps en positiu. Des de la moral i a l’ètica, ha explicat que “durant un temps hem parlat de solidaritat perquè ens semblava que la fraternitat era un valor amb una càrrega excessivament religiosa”. I ha observat que “des de la revolució francesa no s’ha sabut què fer amb aquest concepte”.
Míriam Díez, en canvi, ha defensat que “dins del cristianisme la fraternitat ha sigut menyspreada perquè s’ha vist com un dels elements de la laïcitat, com un valor republicà”. També ha assenyalat un obstacle de llenguatge a l’hora de fer arribar un missatge cristià al món contemporani: “Avui no pots parlar de salvació al món perquè la gent no sap de què parles, ni tampoc tothom ha tingut una relació de fraternitat o una relació de paternitat positiva”.
Responsabilitat personal i col·lectiva
Díez ha valorat com a positiu que el Papa parli de la comunicació i les xarxes socials, malgrat n’assenyali riscos. “Alguns han titllat l’encíclica de pessimista; no ho és, el papa és realista, té molt present el moment en què viu”. Entre d’altres, el risc del control, la vigilància, la manca de llibertat, l’espectacle, les desqualificacions, la difamació o el maltractament cap als altres.
Camps identifica “el ganxo” comunicatiu del papa en el discurs crític que fa del moment actual: “Assenyalar tots els dèficits de fraternitat és molt actual i molt universal, és que el falta: falten vincles entre les persones i els territoris, falta comunitat”.
“Hem de defensar els vincles, aquesta encíclica va cap aquí”, ha apuntal·lat Díez. Com en d’altres textos referits a les comunicacions socials, a Fratelli tutti el papa assenyala una “responsabilitat individual”: “El papa no estalvia el paper que tenen els creients aquí dintre, d’expandir el bé i frenar aquest odi cap a l’altre i cap al vulnerable”, ha apuntat Díez.
El bisbe Antoni Vadell ha parlat de la necessitat d’educar, de manera que es puguin establir vincles estables entre les persones. I ha dit que el papa “juga amb aquest amor local i la caritat política que passa per l’encontre”. I que “l’encíclica entra dins la lògica del papa Francesc de la conversió pastoral”, amb aquesta “obertura a la fraternitat universal, com a valor profundament evangèlic”.
Sobre la dinàmica del bé comú, Camps ha valorat com a molt interessant la petició de Francesc: “Cal una arquitectura de la pau, que han de construir les institucions, però també una artesania de la pau, que han de fer les persones”.
“Necessitem ser germans”
Aquí Vadell ha reivindicat la importància de viure “experiències positives per poder dir que sentir-nos germans val la pena”. I ho ha fet en positiu: “Soc molt optimista: en el cor de la persona hi ha aquest desig”. Considera que “la fraternitat és una necessitat” i que la pandèmia encara ho ha fet més evident: “No podem estar sols, necessitem ser germans, necessitem ser estimats, el carinyo, l’abraçada, l’afecte, el contacte físic”. El bisbe ha recordat l’estil pastoral d’un papa que “engega processos”. I hi ha situat la fraternitat com “un procés que durarà, caminem cap aquí”.
La professora Camps ha fet èmfasi especial en “la idea del bé comú”. I ha fet notar que “la pandèmia l’ha resolt una mica perquè avui el bé comú és lluitar contra el virus”. Amb tot ha dit que “a la pràctica li falta realitat i que el papa li dona”. Francesc parla de “benevolença” i diu que “som corresponsables de la fragilitat dels altres”.
Camps entén que “reformar l’Església perquè sigui dels pobres i pels pobres és un principi fonamental del seu mandat”. I ha recordat també com “s’ha significat amb els migrants”, ja des que va pronunciar aquell “vergonya” a l’illa de Lesbos.
“La necessitat de la política m’ha semblat molt original en una encíclica papal”, ha dit Camps. I s’ha centrat en la descripció que fa el Papa de “la millor política” en relació al bé comú: “el que cal és l’esperit de diàleg, que significa la voluntat de comprendre l’altre”, ha apuntat.
El risc de l’individualisme
En l’encíclica, el papa dedica tot un capítol a la paràbola del bon samarità. Camps l’ha qualificat de “fonamental” en el sentit “d’auxiliar els que són estranys o hostils, dels que només es reben agressions”. I ha explicat que, quan el papa parla d’amistat social, “parla de la necessitat que existeixi un nosaltres”.
En aquest sentit ha dit que “és molt crític dels nacionalismes, la divisió entre persones, pobles, la polarització, la cultura dels murs, el racisme, la soledat; no només es fixa en el risc que enfronta pobles o territoris, sinó en l’abandonament de moltes persones”.
Díez s’ha fixat també en l’alerta del papa davant la soledat de la gent gran: “Em sembla espectacular aquesta defensa que fa d’una vida més comunitària i de tenir molt controlat el perill i el risc de l’individualisme”, hi ha afegit.
Un individualisme que considera “pilar fonamental del pontificat de Francesc”. La professora Díez ha recordat, en paraules del papa que “som analfabets en l’acompanyament de les persones”. I que és una realitat que s’amplifica amb l’ús de les xarxes socials.
Autocrítica
En el capítol dedicat al paper de les religions i de la seva contribució a la pau, Camps ha trobat a faltar “autocrítica” i considera que el Papa hauria pogut anar més a fons: “La religió cristiana i catòlica no han estat al servei de la fraternitat, les guerres de religió han sigut tremendes, i amb l’islamisme un dels motius de violència torna a ser religiós”, ha dit.
Al seu torn, però, la professora Díez ha apuntat que el papa “fa una autocrítica molt potent als mateixos cristians que poden arribar a ser fonamentalistes i agressius”, fins i tot, “en els mateixos mitjans catòlics”. I ho ha valorat com un fet “molt insòlit”.
L’especificitat religiosa de la fraternitat
Camps s’ha preguntat: “Quina seria l’especificitat religiosa de la fraternitat?”. Ha defensat que “tot el que diu des de la religió es pot subscriure des d’una doctrina laica de la fraternitat” i ha demanat concreció: “Un tret específic de la fraternitat respecte una ètica secular i laica, que es pugui universalitzar i comunicar”.
En resposta a Camps, el bisbe Antoni Vadell ha dit: “la fraternitat des del punt de vista religiós el que aporta és la paternitat, som germans perquè reconeixem un pare en comú”. I sense desmerèixer altres perspectives ha reconegut que “reconèixer Déu és un pas que no tothom pot donar des d’una fraternitat laica”.
Vadell ha aplaudit la proposta de Francesc d’una “Església com a llar de portes obertes”, on és possible sortir i entrar. I ha parlat també de la possibilitat d’“oferir la música de l’evangeli a través del gest, les paraules, les obres de caritat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.