Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR/Sabadell) Daniel Caravaca té quaranta dos anys i viu a Mataró. Treballa a l'Ajuntament de Barcelona expedint llicències i està casat i té una filla de quasi dos anys. Fa escassament un mes que l'han ordenat com a sacerdot de l'Església Espanyola Reformada Episcopal (IERE).

De família "bastant anticlerical", aquest mataroní va estudiar als maristes de Mataró i va ser batejat i va fer la comunió per l'Església Catòlica. "La meva família pertanyia a l'Església Catòlica com a acte social i popular que no pas per creença", ens explica. Caravaca decideix estudiar Història de l'Art i comença a interessar-se molt pel tema de la Reforma. "A mi m'agradava molt la literatura europea i anglesa". Amb vint-i-cinc anys, afirma, ja es considerava "reformat". No compartia l'Església Romana, "el catecisme que se m'havia ensenyat no m'interessava", i en canvi se sentia molt atret pel món reformat.

En Daniel explica que sabia "molta teoria però poca pràctica" al respecte, coneixia molt sobre la Reforma a Europa "però d'Espanya no tenia ni idea". Comença a investigar una mica i acaba entrant a l'Església Evangèlica Espanyola, al carrer Tallers de Barcelona. "No coneixia massa les diferències que hi ha entre les múltiples Esglésies cristianes". Va estar-hi uns cinc anys però tampoc s'hi acabava de trobar. "A mi em cridava més l'Església Evangèlica de Suïssa, de caire més tradicional", relata.

Primera incursió a la IERE

Investigant, en Daniel descobreix que la única altra església reformada que hi havia a Espanya era l'Església Espanyola Reformada Episcopal, que és a la qual ell pertany ara, i que pertany a la comunió anglicana. Descobreix que la IERE té presència a Sabadell, i de fet l'església actual acaba de complir 116 anys a la ciutat del Vallès, però que a Barcelona també hi havia una 'missió', a l'església del Pare Abraham, on hi havia una cessió de l'espai. La portava un missioner australià. En Daniel, però, va anar a Sabadell alguna vegada i li va agradar, però no tenia cotxe, era lluny per a ell. Va conèixer aleshores el bisbe de la IERE i li va recomanar que anés a Barcelona, al pare Abraham, a la missió de la IERE que porta per nom parròquia de 'Bon Pastor'. Era una missió perquè era molt recent. Comptava amb molts pocs fidels i tenia culte en anglès i castellà. Mentrestant, i estant ja a la IEE en Daniel va començar a estudiar Teologia. "Tenia interès en aprendre més i implicar-me".

El missioner va marxar sis mesos al seu país i fan al Daniel Caravaca lector seglar. "A la nostra Església té un paper important, quasi com un diaca". El lector seglar és la persona laica que porta la comunitat sobretot quan no hi ha prevere. Torna el missioner i en Daniel decideix anar a Sabadell perquè el rector, Guillermo Vilches, feia poc que hi era i necessitava ajuda. "Acabo Teologia i el bisbe em demana si puc ser diaca". La diferència amb el lector és que ja té el tractament de reverend, que han d'anar vestits com a prevere, però fan en definitiva quasi el mateix que el lector seglar. "El diaca ja no és un laic, és un clergue, però no és un prevere".

A la seva Església, explica Caravaca, tenen dones lectores, diaques, preveres i podrien tenir dona bisbe, tot i que encara no s'ha donat el cas. "El celibat a la nostra Església ni és obligatori, ni és requisit, però tampoc està prohibit ni mal vist practicar-ho". El bisbe el nomena diaca el febrer de 2018 a Madrid, a la catedral. "Hem d'estar mínim un any per poder arribar a ser prevere", explica. Aquell mateix estiu també el nomenen delegat d'ecumenisme de tota Espanya de la seva Església.

Ser prevere però no ser rector

A l'estiu d'aquest 2019 el rector de Sabadell marxa a Puerto Rico a treballar. L'església es queda sense rector i el bisbe demana al Daniel ser nomenat prevere, però sense ser rector de l'església. "La nostra Església és petita i pobre, el sou de rector és molt baix, i jo ja tinc la meva feina. No em veia sincerament fent-me càrrec d'una església", reconeix. Li proposen ser prevere però no ser rector. "Ser prevere perquè jo pugui donar el Sant Sopar".

"Jo per col·laborar i ajudar l'Església mai diré que no", afirma contundent, "si li va bé tenir una persona per donar el Sant Sopar, jo a totes", exclama. La seva església fa el Sant Sopar generalment totes les setmanes. És en aquest sentit molt de tradició anglesa fer-ho setmanalment ja que altres esglésies evangèliques ho fan una vegada al mes. "Nosaltres cada setmana, sempre que hi ha rector". El rector va marxar al juny i es van quedar sense persona per fer-ho. "Tenim una reverenda anglesa de Sant George de Barcelona, que té la llicència de la nostra Església, i que ve una vegada al mes a Sabadell". Per això el bisbe proposa al Daniel ser prevere i amb aquest pacte de no ser rector ell accepta. I l'ordenen el 17 de novembre a Madrid.

Actualment en Daniel Caravaca fa un màster online en Teologia a la Universitat Pública de Múrcia que l'imparteix amb els franciscans. El seu dia a dia, però, se centra en Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona. Reconeix que, en general, "hi ha molt desconeixement del món religiós". Al ser anglicans, explica, que sol passar que la gent pensi "que som anglesos o que parlem en anglès". Tot i que tècnicament no són anglicans, són episcopals. La comunió és anglicana. "Nosaltres som l'Església Episcopal, de comunió anglicana, que a Espanya es diu, per coses de la vida, Iglesia Española Reformada Episcopal".

La IERE a Catalunya

A Catalunya la IERE té església a Reus, Barcelona i Sabadell. La parròquia de Sabadell la va fundar Antoni Estruch Simó, l'avi del sociòleg Joan Estruch. Aquesta església neix perquè a l'època de la llibertat religiosa a Espanya, durant el sexenni revolucionari del General Prim, es van començar a crear les primeres comunitats no romanes. Un seminarista anglicà espanyol, Antoni Vallespinosa, va crear la primera església anglicana d'Espanya una mica a l'aventura, a Barcelona.

Marxa i li deixa l'església als reformats suïssos, que ara és la de la IEE del carrer Aragó. Vallespinosa comença a predicar pels pobles i el pare d'Antoni Estruch el coneix i es converteix en protestant. La IERE es funda el 1882, gràcies a un antic escolapi, Juan Bautista Cabrera, i amb el suport del bisbe d'Irlanda. Irlanda li dona suport econòmic i es pot construir la catedral. Sorgeix una presència a Sevilla i es crea la IERE. Antoni Estruch entra dins d'aquest grupet de persones de la IERE i munta a Sabadell una escola que també la paga l'Església d'Irlanda.

Ell vivia de professor. "Parlem d'una època en què no existia quasi l'escola pública i ell munta la primera escola privada no confessional", relata Caravaca. Va tenir molt èxit, l'escola ocupava tot el solar. "Va ensenyar a escriure i llegir molta gent del poble". Va estar fins als anys 50 a Sabadell i crea també l'església dins del mateix edifici, tot i que l'escola era aconfessional.

La IERE va anar fundant en petits nuclis, com a Monistrol, a Olesa, Sabadell, Barcelona, Terrassa... "En aquella època teníem presència, la IERE era bastant forta fins al 1930". Després de la guerra espanyola Franco les tanca totes, i les que no eren de propietat es perden. No tornen a obrir fins als anys 50, però el bisbe de Madrid havia mort, i ja estava tot desestructurat. "Sense bisbe, sense poder nomenar preveres ni diaques, no es podia fer res. Va estar l'Església a punt de desaparèixer". Després als anys 50 es va poder tornar a obrir però de forma oculta, perquè no es veiés massa. "Pràcticament era començar de zero, i amb por". A Sabadell es va vendre el solar, es van fer pisos i es va dir que l'església no es veiés massa pel que pogués passar més endavant.

"Abans la nostra església era una església normal, molt maca", explica Caravaca amb melangia. La van refer l'any 1968, "i sembla un magatzem". Hi ha aquí molt poques esglésies tradicionals anglicanes. Hi havia la del carrer Aragó, que la IEE la va vendre i hi ha blocs de pisos, l'evangèlica de Rubí que també és tradicional, "però són molt poques".

L'any 1980 es reconeix que la IERE és de la comunió anglicana, tot i que als anys 50 s'havia signat ja un acord de comunió amb els Vells Catòlics, i de fet la IERE és representant dels Vells Catòlics a Espanya. "La nostra Església a Espanya no parla de fer missa, ni fem culte", explica. "El nostre nom és ofici, ofici matutí, ofici de santa comunió, ofici vespertí, provinent de la traducció de la paraula anglesa 'servei', però servei aquí sonava a lavabo i es va decidir ofici".

Ritus mossàrab

Tenen dos sagraments, el Sant Sopar i el bateig, i cinc actes sagramentals, com la confirmació, el matrimoni, el sacerdoci, la unció dels malalts i la penitència, però que no tenen consideració de sagrament perquè no estan a la Bíblia. "Hi ha esglésies anglicanes que sí tenen aquests actes com a sagraments, però la nostra no, depèn del país. Ens trobem entremig dels protestants i entremig dels catòlics romans".

El seu ritus és el mossàrab, el que es feia en llatí, tot i que ells el fan traduït i amb algun afegitó anglicà. Tota la seva litúrgia està extreta de la Bíblia. "La nostra Església va recuperar aquell ritus eliminat pels Reis Catòlics, per diferenciar-se del Papa de Roma i també per evitar un ritus anglès que era estranger a Espanya". Aquest ritus s'ha perdut, excepte a Toledo que es fa en una capella i en llatí". Caravaca reconeix que és molt diferent al ritus romà en expressions però l'estructura no és tan diferent.

"La comunió anglicana com a tal i els episcopals, creiem en la llibertat de consciència. El que uneix a la comunió anglicana i a les esglésies episcopals és que només a la Bíblia es troba la revelació cristiana. Es creu en la raó, en la ordenació successiva apostòlica, i en el Credo". En tota la resta, explica, hi ha llibertat "perquè les esglésies anglicanes sempre són molt diferents, hi ha moltes branques". 

Litúrgia i acció social

A Sabadell tenen estudi bíblic els divendres cada dues setmanes. Ara tornaran a fer escola dominical, i també es fa catequesi d'adults, i catequesi d'infants, tant pel bateig, com per a la confirmació. "Fins que no es fa la confirmació no es pot prendre el Sant Sopar", recorda. Els dilluns tenen acció social, amb entrega d'aliments i roba, que la fan juntament amb l'Ajuntament. I tot i ser una església molt petita, la parròquia atén 210 famílies amb l'acció social. Pel que fa a fidels parlen d'una vintena fixa. En altres èpoques han arribat a ser fins a una cinquantena, però ara amb la falta de rector, afirma, "hem notat una davallada de fidels assistents".

Caravaca, que ha voltat per força esglésies, ha trobat a l'Església episcopal el seu lloc. "D'aquí m'agrada que hi ha una litúrgia, una valoració de la tradició, però alhora una gran llibertat de consciència, i és a l'única església a Espanya on ho he trobat. A la nostra Església hi tenen cabuda des dels sectors anglocatòlics fins a persones de tradició evangèlica. L'Església és molt lliure de pensament, tot i que la part organitzativa sí que està molt fixada".

Caravaca, ara ja prevere, reconeix que se sent feliç perquè pensa "que les esglésies episcopals són aquest equilibri, la via mitja, entre Roma, l'Ortodòxia i la Reforma". Són, al seu parer, una barreja, "i aquesta mescla és molt còmode per viure". Els problemes que es donen a la comunió anglicana, afirma, "són per temes morals i no per temes de doctrina". Per doctrina mai hi ha problemes, afirma, "cadascú fa una mica el que vol perquè mentre acceptis el Credo, la successió apostòlica, i que la Bíblia és molt important, tens llibertat. Això mai ho trobaré en una altra Església".