Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Aquest cap de setmana a moltes parròquies la celebració dominical començarà amb l'entronització de la Paraula de Déu. És un petit gest litúrgic que obre la celebració amb una entrada més solemne del leccionari amb les lectures de la Bíblia i que marca també l'inici de l'any litúrgic.

És la visualització del final de la II Setmana de la Bíblia que s'ha celebrat aquesta setmana a Catalunya promoguda per l'Associació Bíblica de Catalunya, els editors de la Bíblia a Catalunya -Abadia de Montserrat, el Centre de Pastoral Litúrgica, i l'Editorial Claret- i Ràdio Estel-Catalunya Cristiana. Com l'any passat, s'ha fet un acte central a la Sagrada Família. Però sobretot el que es pretén és que es vagi consolidant que a les parròquies i comunitats hi hagi algun esdeveniment o activitat relacionada amb la Bíblia durant aquesta setmana. La iniciativa té el suport de la Conferència Episcopal Tarraconense.

La Bíblia Gran

Aquest any la Setmana de la Bíblia també ha coincidit amb la presentació de la nova edició de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI). És l'edició en format gran. És a dir, la versió estàndar i amb notes però en un tamany de lletra més accessible.

La presentació d'aquesta nova edició de la Bíblia es va fer a l'edifici de La Pedrera de Barcelona dins d'un acte sobre Bíblia i cultura. La presentació de l'edició la va fer Joan Ferrer, president de l’Associació Bíblica de Catalunya i professor de la Universitat de Girona. També hi van assistir representants dels editors.

Edicions bíbliques

Ferrer va destacar que "al llarg del segle XX la cultura catalana ha estat la cultura amb més bíblies". Va explicar que abans de la Guerra Civil hi va haver almenys quatre projectes de traducció completa de la Bíblia en marxa: la de l'Institut d'Estudis Catalans, encapçalada per mossèn Frederic Clascar; la de Montserrat, impulsada pel monjo i arqueòleg Bonaventura Ubach; la de Fundació Bíblica Catalana promoguda per Cambó; i la del Foment de la Pietat Catalana.

Alhora, després del Concili Vaticà II hi va haver una nova represa amb l'edició de la Fundació Bíblica Catalana i la de l'Abadia de Montserrat. I, encara en el segle XX, el 1982 comença la traducció de la Bíblia en català més difosa actualment, la Bíblia Catalana Interconfessional. "És la traducció de la Bíblia de la nostra generació", va explica Ferrer. El treball va durar deu anys i es va publicar el 1993. Una traducció que va permetre incorporar "joves biblistes i treballar amb els mestres que havien fet les edicions anteriors".

La BCI, publicada en una primera edició amb les tapes blaves, va tenir una nova versió el 2014. Una acurada revisió que ara es publica amb les tapes vermelles.  D'aquesta versió hi ha diverses edicions disponibles com la de butxaca, l'estàndar o les tres versions il·lustrades per Perico Pastor, entre elles l'edició popular disponible per només de 10€.

Bíblia i cultura

L'acte de presentació es va emmarcar en dues aportacions sobre la Bíblia i la cultura. Albert Soler, professor de la Universitat de Barcelona i expert en literatura catalana medieval, va posar diversos exemples de com "la Bíblia és literatura que ha generat i genera literatura de la millor". La seva marca és indiscutible en tota la literatura medieval catalana.

Per Soler, la Bíblia és "el fonament de la cultura occidental". I, com a llibre sagrat, el més rellevant és que "la Bíblia és una biblioteca d'obres literàries, de narracions i de poemes: no són llibres científics, de doctrina, teològics o de dret".  Així, com que la Bíblia conté una "literatura que sempre és simbòlica, és la narrativa el que porta al Misteri de Déu". Un idea que va enllaçar amb una de les constatacions que fa el papa Francesc: "Només des de la narració es pot fer discerniment".

D'altra banda, Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona i experta en romànic i gòtic, va fer un recorregut sobre com "la bíblia sempre s'ha volgut mostrar en imatges". El més rellevant és veure com el relat bíblic s'acomoda a tots els edificis sagrats. Sobretot a través de "les policromies medievals, de les quals només en conservem engrunes". O també en els escultures dels capitells dels claustres i les portalades. Són autèntiques "narracions bíbliques visuals des de les parets d'un edifici sagrat".

En el context medieval això s'explica perquè "els laics de l'època eren analfabets però tenien un cultura religiosa superior a l'actual: analfabet no volia dir desinformat".

Una visió de la Bíblia en la cultura popular medieval que planteja el repte de com s'aconsegueix també avui aquesta inserció en la cultura del nostre temps.