La cultura carolíngia a la diòcesi de Vic

(Bisbat de Vic) El bisbat de Vic ha presentat el llibre “El canonge Adanagell de Vic”, una obra de Jesús Alturo i Tània Alaix que s’endinsa en la cultura eclesial a Osona al llarg del segle IX i X.

En aquest llibre, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, els dos reconeguts paleògrafs estudien a fons els pergamins i còdex de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Els autors identifiquen el canonge Adanagell com una de les figures culturals més rellevants d’aquells anys, asseguren que era autòcton, no pas d’origen narbonès com es creia, i donen a conèixer els deixebles que formà i que ja actuaren durant els pontificats dels bisbes Ideler i Jordi, durant la primera meitat del segle X, amb aires innovadors.

Tenen molt d’interès també els capítols que els autors dediquen a les institucions culturals de la seu episcopal i de la diòcesi: les escoles, els escriptoris i les biblioteques. Expliquen com eren aquestes institucions, allunyades de les imatges que ens presenten algunes novel·les i pel·lícules. Estudien els manuscrits de l’època que, preservats de destruccions, encara avui podem tenir a les mans, amb mostres d’exercicis escolars. Cerquen referències en els llibres que circularen per Osona, examinen amb detall els llibres que han sobreviscut i identifiquen alguns dels amanuenses locals i forans. Tot això sense oblidar els il·luminadors i les seves miniatures, una de les quals embelleix la coberta del llibre que comentem.

El volum, de 276 pàgines, es completa amb unes conclusions, una cronologia, la bibliografia citada i, encartada al bell mig del llibre, una selecció de vint-i-cinc làmines a tot color de pergamins i còdexs conservats, en la seva gran majoria, en les col·leccions de la catedral vigatana.

És un llibre que posa a l’abast d’un públic ampli, culte, lletraferit, amb un llenguatge entenedor, el resultat d’una llarga investigació, innovadora, sobre uns pergamins i uns còdexs venerables i, cosa més important, sobre els personatges que els escriviren fa més de mil anys, en els temps carolingis, que corresponen a una època tan important, tan apassionant i tan desconeguda com és la de la Catalunya naixent.