Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(CR) El Servei Jesuïta al Migrant ha presentat una radiografia dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) on, al llarg del 2018, hi van passar més de 7.800 persones pel fet de trobar-se en situació administrativa irregular. La novena edició d’aquest informe posa al centre la discriminació d’origen, i denuncien que als CIE s’hi ha internat menors d’edat i sol·licitants d’asil així com vulneracions habituals de drets bàsics. Davant d’aquest fet aposten per una cultura de l’acollida des de la ciutadania.

 

Discriminació d’origen

Dos terços de la població interna als CIE provenen del Marroc (35,66%) i Algèria (31,99%). Aquest ha estat un dels subratllats que Pep Buades, autor de l’informe, ha volgut remarcar en un document fet des de l’acompanyament i la recollida de dades dels voluntaris que visiten cinc dels vuit centre d’internament que estan en funcionament.

Aquesta discriminació per nacionalitat coincideix amb una baixada lleu dels internaments, que segons l’autor persegueix augmentar el nombre d’expulsions, deixant d’ingressar a persones de nacionalitat que no tenen conveni amb l’Estat espanyol i que, per tant, no poden ser retornades als seus països d’origen. Han destacat també la presència de 89 menors d’edat confirmats per part del Ministeri d’Interior, una xifra inferior als probables menors que s’han detectat des dels equips de voluntaris.

L’arquebisbe de Tànger, Santiago Agrelo, ha posat el seu gra de sorra al pròleg del document. El franciscà, molt crític amb el tracte que reben les persones migrants, assenyala com es nega el dret a no patir violència en els desplaçaments, molt lluny de la realitat de turistes i viatgers arreu del món. Cal destacar que a banda de les informacions oficials, aquestes entitats socials d’Església són les úniques que aporten nova informació al respecte.

 

El CIE de la Zona Franca

A la ciutat de Barcelona hi ha un dels vuit centres d’internament. Situat a la Zona Franca, pot resultar un espai desconegut per a molta gent. No ho és per als voluntaris que, des del 2013, s’hi desplacen cada setmana per visitar a les persones internes.

És habitual trobar-se que d’una visita a la següent aquelles persones amb qui havien conversat ja no es troben al centre, sigui perquè han estat deportades o bé posades en llibertat. Aquesta situació, que pot arribar a ser frustrant per la manca d’informació, ho és encara més per als menors que es queden sols en centres on només hi ha adults, relata Pilar Pavia, voluntària de la Fundació Migra Studium.

En les visites constants, han atès també jurídicament a situacions d’indefensió, manca de traducció o impossibilitat de comunicació amb familiars. Josetxo Ordoñez, coordinador jurídic del servei, destaca la vulneració d’un dret fonamental com és la defensa, especialment per a migrants que no han comès cap delicte. El darrer any han realitzat més d’un centenar d’accions jurídiques.

 

 

Una cultura de l’acollida

Davant l’hostilitat cap a les persones que es veuen obligades a migrar, Maria del Carmen de la Fuente, coordinadora del Servei Jesuïta al Migrant, defensa que cal augmentar la sensibilització cap a la ciutadania així com “apostar per una cultura de l’acollida que ens fa millor societat”. En aquest sentit la Fundació Migra Studium ha posat en marxa el programa Hospitalaris, en la que famílies obren la seva llar per acollir temporalment a persones migrades que necessiten un sostre i acompanyament. Aquesta proposta de l’entitat jesuïta vol fer front a la manca de serveis d’acollida que obliga a moltes persones i famílies a haver de viure al carrer.