“Culminar l’orgue Montserrat Torrent, per a un orguener, és una joia”. Amb aquestes paraules, Albert Blancafort explicava durant el muntatge dels darrers tubs de l’orgue la transcendència d’un moment llargament esperat. La instal·lació final d’aquest instrument monumental a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona no només posa punt final a una obra iniciada fa gairebé seixanta anys, sinó que simbolitza també la culminació d’un projecte vital, col·lectiu i patrimonial de gran abast.
Des de primera hora del matí, l’arribada dels deu últims tubs —els més grans de tot l’orgue— va marcar l’inici d’una jornada històrica. “Són els deu darrers tubs, de fet són els tubs més grans, els que completen la façana”, detallava Blancafort, tot destacant el caràcter excepcional d’aquestes peces. Amb longituds d’entre 3 i 5,5 metres i un pes de fins a 80 quilos, aquests tubs corresponen al registre més greu de l’instrument, essencial per a la seva arquitectura sonora: “és aquest registre que ha de sostenir en els greus tot el pes del sonor de l’instrument”.
“Són els deu darrers tubs, de fet són els tubs més grans, els que completen la façana”
La seva instal·lació no només completa l’aspecte visual de l’orgue, sinó que n’assegura també la plenitud musical. Fins ara, l’instrument no disposava de tots els registres operatius. “Dels 50 registres que té l’orgue, només hi havia un que no funcionava”, explicava Blancafort, referint-se precisament a aquest conjunt final. Amb la seva incorporació, l’orgue Montserrat Torrent pot, per primera vegada, començar a ser tocat en tota la seva extensió i riquesa.
Un projecte que culmina després de dècades
La història d’aquest orgue es remunta a l’any 1967, quan els orgueners Gabriel Blancafort i Georges Lhôte, sota la supervisió de Montserrat Torrent, van concebre un instrument de nova planta amb sonoritat barroca. La voluntat era clara: dotar Barcelona d’un orgue adequat per a la interpretació de música antiga, especialment ibèrica. “Des d’un inici la idea era que servís sobretot per fer música barroca”, recordava el mateix Blancafort.
“Des d’un inici la idea era que servís sobretot per fer música barroca”
Tanmateix, el projecte va quedar interromput durant dècades per manca de finançament. No ha estat fins més de cinquanta anys després que, gràcies a la implicació de les institucions i a la tasca de la Fundació Montserrat Torrent i l’Oratori, s’ha pogut reprendre i completar.
“És un projecte que fa 59 anys que es tira endavant”, subratllava Manuel Manonelles, cap de projectes de l’Oratori, tot posant en relleu la perseverança col·lectiva. “És un projecte que ha sigut factible gràcies al lideratge i a la inspiració de Montserrat Torrent, però també d’un gran nombre de persones”, afegia.
L’Any Montserrat Torrent i un simbolisme excepcional
La culminació de l’orgue coincideix amb la celebració de l’Any Montserrat Torrent, a les portes del centenari de l’organista. Una coincidència carregada de significat. “Hem pogut finalment acabar l’orgue en aquest any 2026, que a més coincideix amb el centenari de la Montserrat Torrent”, explicava Albert Torrents, comissari de l’Any.
Aquest encaix temporal reforça la dimensió simbòlica del projecte. “Tot lliga i ens ajuda a ressaltar la transcendència que ha tingut la Montserrat Torrent en el món de l’orgue a Catalunya”, afirmava, fins al punt de considerar que “ha sigut la personalitat més important en el món de l’orgue al nostre país”.
“Es va trobar amb un parc organístic molt deteriorat, especialment després de la Guerra Civil”
La seva trajectòria avala aquesta afirmació: més de 1.700 concerts, una cinquantena d’enregistraments i una influència decisiva en la recuperació del patrimoni organístic. “Es va trobar amb un parc organístic molt deteriorat, especialment després de la Guerra Civil, i va contribuir a reconstruir aquest parc d’instruments”, recordava Torrents. A més, la seva tasca pedagògica ha estat igualment determinant: “durant set dècades ha estat ensenyant generacions i generacions d’organistes. A Espanya, pràcticament no hi ha cap organista que no hagi estat alumne seu”.
Un instrument únic per a la música antiga
L’orgue Montserrat Torrent destaca també per la seva concepció musical. Es tracta d’un instrument de tonalitat barroca, especialment pensat per a la interpretació del repertori renaixentista i barroc ibèric. “És un orgue de tonalitat barroca, que això és el que li faltava al centre històric de Barcelona”, assenyalava Manuel Manonelles.
Aquest fet el converteix en una peça única dins la ciutat, especialment en un context on molts orgues històrics han estat transformats amb criteris romàntics. “És un orgue especialitzat en música barroca hispànica”, insistia Blancafort, destacant que permet interpretar un repertori que fins ara no tenia un espai adequat a la ciutat.
“És un orgue de tonalitat barroca, que això és el que li faltava al centre històric de Barcelona”
A més, l’instrument no només té una funció concertística, sinó també formativa. “És un instrument que està sent utilitzat pels estudiants de l'ESMUC”, explicava Manonelles, reforçant així el seu paper com a eina viva al servei de la música.
Una obra col·lectiva amb projecció de futur
Més enllà de la seva dimensió artística, el projecte destaca pel seu caràcter col·lectiu. Durant dècades, nombroses persones han treballat per fer-lo realitat. “Moltes persones han fet grans esforços perquè un projecte d’una dimensió com aquesta es pogués dur a terme”, recordava Manonelles, incidint en la importància d’aquesta dimensió comunitària.
Per als orgueners, la culminació té també un significat profundament personal. “Aquest orgue és un projecte que feia falta a la ciutat”, deia Blancafort, tot evocant també el desig expressat per Montserrat Torrent: “va dir que no me’n volia anar sense acabar aquest orgue”. Albert Torrents ha anunciat que la inauguració oficial tindrà lloc el pròxim 18 de maig amb un concert en què participarà la mateixa organista. Serà l’acte central de l’Any commemoratiu i el punt culminant d’una història que, finalment, arriba a bon port.
Amb la finalització de l’orgue Montserrat Torrent, Barcelona no només recupera un instrument excepcional, sinó que consolida un espai de referència per a la música d’orgue, la formació i la preservació d’un patrimoni que, gràcies a aquest projecte, mira decididament cap al futur.
