Cuina de Setmana Santa. Per Dijous Sant, orelletes

(CR) Proposta gastronòmica basada en la cuina tradicional catalana. Enguany Catalunya Religió vol ajudar a comprendre com es viu Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte Sant a partir dels fogons, del paladar i de la dimensió comunitària. El xef Bobby Cabral, del restaurant El Claustre del Monestir de les Avellanes, dels germans maristes, ha ideat tres plats per degustar aquests dies de Setmana Santa en família. Una petita sèrie culinària per viure el tridu pasqual.

Les tres receptes que ens proposen són “cuina clàssica de Setmana Santa, amb total absència de carn”. Ho explica l’historiador Robert Porta, director del Monestir de les Avellanes. Segons Porta, per aquestes dates sempre s’han elaborat plats amb una base calòrica i de greixos alts perquè “en reduir el règim d’alimentació, això ajudava a passar la jornada i, al mateix temps, reconfortava en un temps on tot just s’iniciava la primavera”.

També ens convida a fixar-nos que són cuines que inclouen ritus de caràcter familiar. Per fer els preparatius i la cocció, solien ajuntar-se diversos membres de la família, fet que també es vivia com un acte festiu. L’un portava l’olla, l’altre l’oli i els ous, l’altre preparava la massa. Es trobaven per elaborar-ho i finalment repartir-ho. Aquesta manera de fer la podem veure encara en alguns pobles.

És el cas del plat que suggereixen per Dijous Sant: les orelletes. Una menja amb origen medieval i avui continuen sent típiques de la plana de Lleida. Un plat que podíem trobar també amb l’elaboració d’un altre plat molt comú d’aquesta època, com eren els panadons. S’aprofitava l’oli per coure primer els panadons i després les orelletes. En ambdós casos, els àpats també tenen un sentit de compartir. Les orelletes solen tenir una mida gran, es posen al mig de taula i es van menjant partint-les amb les mans.

RECEPTA PER DIJOUS SANT

Plat: Orelletes

Ingredients per a 8 persones

• 500 gr de farina
• 5 gr de sal fina
• 50 gr de sucre
• 12 gr de llevat fresc
• 200 ml d’infusió de pell de taronja, matafaluga, cilantre i canyella molta
• 20 ml de licor d’anís
• 20 ml de vi moscatell
• 15 gr d’oli d’oliva
• 4 ous frescos
• 350 ml d’oli d’oliva (per fregir)
• Al sucre s’hi pot afegir canyella amb pols si es vol

Preparació:

• El dia anterior, posar una olla amb 200 ml d’aigua i afegir la pell de taronja, 100 gr de matafaluga, 1 cullerada de canyella en pols, 1 cullerada de cilandre i bullir durant 15 minuts. Deixar que es refredi i guardar a la nevera durant tota la nit.
• L’endemà colar la infusió separant l’aigua de les herbes i resta d’ingredients emprats.
• En un bol afegir 500 gr de farina, 4 ous, 5 grams de sal, 25 grams de sucre, l’anís i el moscatell i barrejar-ho bé.
• Afegir a la barreja resultant l’aigua de la infusió feta el dia anterior. Barrejar-ho molt bé fins que quedi una massa uniforme i sense grumolls.
• Deixar reposar la massa a la nevera almenys durant 3 hores.
• Posar una olla al foc amb 350 ml d’oli d’oliva i escalfar a 160 graus.
• Entre tant, amb la massa, fer boles d’uns 70 grams i estirar-les bastant bé. Es pot fer amb les mans o inclús recolzant-ho al genoll, que és com ho feien les padrines de forma casolana. L’objectiu és estirar la massa molt bé, fins que quedi molt fina. No passa res si es trenca o es fa algun forat.
• Un cop estirades s’introdueixen a l’oli d’oliva roent, 1 minut per cada costat.
• Retirar-les i, en el mateix moment, molles encara per l’oli de la cocció, afegir-hi el sucre, i la canyella en cas que n’hi vulgueu. D’aquesta manera el sucre queda enganxat a l’orelleta.
• Es poden guardar en un lloc fresc durant dues setmanes, i es poden anar menjant com a postres o per picar.