(Glòria Barrete –CR) El cardenal Cristóbal López és l'arquebisbe de Rabat, al Marroc, des de fa tres anys. Abans, però, ja havia estat a Kenitra durant vuit anys en una escola salesiana. Una escola catòlica que acull alumnes musulmans. I és que els catòlics al Marroc representen només el 0,1% de la població. Una població que conviu amb minoria de jueus, de catòlics, de protestants, d’ortodoxos o d’anglicans amb “harmonia, proximitat i amistat”. Així ho ha expressat el salesià i cardenal Cristóbal López Romero en una xerrada online organitzada aquest dimecres per la Taula de Diàleg Interreligiós de Badalona.
Pel seu pas per la ciutat de Kenitra anys enrere Cristóbal López ha volgut remarcar la convivència religiosa i el diàleg entre religions que va poder viure. Responsable aleshores d’una escola salesiana a la ciutat, López ha reconegut que tot l’alumnat i professorat era i és musulmà. “Un exemple clar que el diàleg i convivència religiosa era ja una realitat ja que en una ciutat musulmana vuit-centes famílies portessin els seus fills a una escola catòlica deia molt”. I és que la diversitat i convivència religiosa “ha estat i és una realitat”.
El Marroc compta amb trenta-set milions d’habitants. López Romero ha afirmat que ell passeja tranquil amb la seva creu de bisbe pel carrer i es relaciona amb tothom. “Al Marroc la diversitat religiosa existeix i es viu amb actitud positiva”.
Ara bé, López no ha estalviat les crítiques per aquells que aquí, a Europa, desconeixen la realitat del Marroc i la menyspreen. El cardenal ha remarcat que hi ha molta gent que desconeix a Catalunya o a l’Estat Espanyol que malgrat el Marroc compta amb la majoria de població musulmana, també existeixen jueus o cristians. “També hi ha moltes coses que es desconeixen de l’Islam i concretament del que vivim tots al Marroc”.
López ha recordat que al Marroc acostumen a parlar molt de les tres religions abrahàmiques. “Es dona una relació molt bona ja que és molt més el que ens uneix que el que ens separa”. Els cristians al Marroc són uns quaranta mil, dels quals uns trenta mil són catòlics, i la resta portestants. “També comptem amb ortodoxos i anglicans tot i que són molt poquets”. Reconeix que participen tots en actes conjunts amb jueus i musulmans per promoure la llibertat, la pau o el amor. “Això és el diàleg interreligiós, aquell que comença en el dia a dia, amb una relació d’amistat”.
Cristóbal López, però, no defuig la realitat. Sap que la diversitat religiosa al Marroc no és qüestió de política ni de lleis, ja que afirma que “la llei marroquina no prohibeix a ningú creure el que vulgui”, però que quan es donen els problemes són més en la part “social i cultural del país”. Si un marroquí es fa cristià, per exemple, “té possibilitats de tenir problemes familiars, laborals o amb els veïns”. Un problema, pel cardenal salesià, “social, cultural i educatiu”, però no un problema polític.
La societat marroquina, demana López Romero, “ha de donar encara uns passos endavant per veure la diversitat religiosa com quelcom enriquidor”. López ha remarcat que els catòlics al Marroc no tenen cap afany de proselitisme. “Tenim deu mil alumnes a les escoles catòliques del país i mai cap d’ells s’ha fet cristià perquè ni ho volem ni ho pretenem”.
Una lluita cultural i educativa que el cardenal de Rabat sap que comportarà anys de treball. Alguns partits polítics al país no ajuden, reconeix, però creu que el mateix passa a altres llocs, com a l’Estat Espanyol. “També a Espanya hi ha partits que no faciliten el diàleg religiós, a aquests els hi recomano menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans”. Cal, creu, seguir creant ponts, “per això serveix el diàleg, la proximitat, el treballar plegats per millorar un barri, una escola, i la societat”.
Cristóbal López també ha parlat sobre l’emigració africana que arriba al Marroc. N’ha parlat en clau positiva perquè ha reconegut que les comunitats cristianes al Marroc “s’han revitalitzat gràcies a l’emigració africana, la regular i la irregular”. De l’emigració salvatge i irregular que es viu al Marroc ha volgut destacar la feina ingent que fa Càritas al país i ha confessat que davant la impossibilitat d’atendre tanta gent necessitada han hagut de prioritzar col·lectius vulnerables. Ajuden dotze mil persones a l’any. “L’Església catòlica i l’Església protestant ajudem a que l’emigració sigui menys penosa i més digna”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.