Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Maribel Pou –MCPCC) L’Ecocentre Les Obagues, de Juneda, ha acollit aquest diumenge la 49a Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya. Després que, per causa de la pandèmia, l’any 2020 la no poguessin celebrar, enguany una setantena de persones s’han trobat a la comarca de Les Garrigues, a la diòcesi de Lleida.

Una jornada que ha tancat el treball del curs 2020-2021, ‘Vulnerables i humils’, que els diversos grups del moviment han dut a terme, transformant les trobades presencials en virtuals o bé reinventant-se fórmules adequades a la realitat i necessitats de cada grup. El treball els ha convidat a una mirada reflexiva sobre la pròpia vida, l’entorn proper i al món després de més de mig any de la declaració mundial de la pandèmia del covid-19 i enmig d’un temps d’incertesa per la seva evolució i pels estralls de les seves conseqüències. 

Procedents de diferents llocs de Catalunya, s’han aplegat representants que constitueixen el moviment i els seus simpatitzants. Un primer temps va donar espai a l’assemblea general. S’hi han aprovat els comptes dels dos exercicis anteriors i s'han ratificat el càrrecs de responsabilitat. I en què el president, Jaume Dantí, en nom de l’equip de la permanent de coordina l’activitat del moviment, ha informat de l’aprovació del document de treball per al curs 2021-2022 amb el títol ‘Viure la fraternitat i tenir-ne cura’. Un document en continuïtat amb l’anterior i que pren com a referència l’exhortació Fratelli tutti del papa Francesc. Centrarà sobretot la reflexió en forma de Revisió de Vida en els dos àmbits que els identifiquen: el lloc, poble, petita o mitjana ciutat, comarca, i el moviment com a tal.

No sabem “tenir-nos cura”

"Vulnerables i humils és un títol valent que diu molt de la realitat profunda que té l’entitat que organitza un treball així”, ha apuntat Marta Trepat. Doctora en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica, llicenciada en Filosofia i col·laboradora en diverses entitats de Lleida com Càritas, Associació Anti-Sida, Arrels i d’altres, ha adreçat als assistents la conferència central de la jornada.

Trepat ha posat atenció en les transformacions i oportunitats que ha suposat la pandèmia. Entre d’altres, ha destacat la possibilitat d’un “temps per a escoltar: a nosaltres mateixos, als altres i a Déu”, constatant que, començant per una mateixa, sovint no sabem fer-ho, no sabem “tenir-nos cura”, fet que es relaciona en bona part amb la nostra història ancestral i el que en ella hem rebut.

Pel que fa a l’escolta de Déu “és complexa perquè el nostre desig o la il·lusió que ens fem de creure que l’escoltem no és la realitat”. Molts del presents, comentant després en petits grups, han apuntat com els havia cridat l’atenció el barem orientatiu i comparatiu que Trepat va assenyalar: la cura en l’escolta de Déu és el mirall de la cura que tenim envers nosaltres i els altres, posant com a exemple que si podem cuidar-nos i cuidar els més estimats en una proporció d’un 20% i a un altre cercle oferir una atenció menys implicada en un altre 20%, el 60% restant ens queda a una distància allunyada del que en diem cura, i hem de tenir present que “en aquestes proporcions també es manifesta la nostra atenció envers Déu”.

Tres indicadors per aquest nou moment

Va apuntar que si “amb la pandèmia, les pèrdues de tota mena ens han dut a adonar-nos que som vulnerables, benvinguts al món real!” Però a partir d’aquí pot néixer una nova etapa on “créixer, millorar i superar-se” amb una força creativa, sense oblidar les emocions que sentim i la necessitat de cuidar-les. I va oferir tres indicadors d’atenció per a aquest nou moment: “Activar la sensació de la sorpresa”, és a dir, de poder “tornar a gaudir de, de poder tornar a fer el que ens era o ens havia semblat un costum”. 

En segon lloc, “activar la sensació de llibertat, per exemple, d’anar a una botiga, de fer esport, de sortir a caminar” enfront als automatismes i a l’estrès d’estar sempre activats ja de bon matí consultant el mòbil, “sotmesos a continus estímuls”, de manera que, inconscientment, “per contrarestar, posem el pilot automàtic i abaixem el nivell de consciència: perdem les claus, les ulleres...”. I va insistir en la necessitat de “posar el pilot autèntic, connectant amb tota l’energia positiva que ens envolta (la naturalesa, un ocell, l’olor de la pell d’un infant...) i donar-ne gràcies”. Finalment, va proposar tornar a posar en marxa “la sensació d’activació: des de tornar a abraçar fins a pensar quina cosa podria fer, m’agradaria fer, què em posa de bon humor...”, sense creure que pensar en una mateixa i pensar en els altres sigui incompatible, sinó que “és paral·lel i ens fa més optimistes i més positius”. 

Per acabar s’ha referit a la por (de la malaltia, de la mort propera, de l’entorn...) una emoció que, com totes, “redueix la capacitat de pensar i ens fa buscar un mecanisme automàtic de fugida”. Què fer-ne d’aquestes emocions que ens bloquegen? La resposta de Marta Trepat va ser “no voler-les treure del cap, perquè no podem”. I, doncs, què? “Les emocions no és poden pensar” perquè no es poden raonar, “sinó que cal percebre-les, respirar-les (literalment), optar per fer alguna cosa que ens n’allunyi per no quedar-hi enganxat”. I, tot plegat, sempre en la confiança que esdevé eficaç: per això va cloure la seva exposició amb el salm 139: “Heu penetrat els meus secrets, Senyor i em coneixeu...”. Sí, “vulnerables i humils, però confiats” van ser les seves darreres paraules abans d’un petit col·loqui amb els assistents.

La jornada ha prosseguit amb una trobada de petits grups. Els participants han intercanviat les seves vivències en temps de pandèmia, i també què els havia cridat més l’atenció de la conferència de  Trepat. Una hora llarga de comunicació necessària i agraïda després de tant de temps de separació.

Per dinar, els assistents van gaudir, evidentment, d’una bona cassola de tros ja que Juneda fa més de 40 anys que celebra, el primer cap de setmana de juny, el seu concurs d’aquesta especialitat culinària que té el seu origen a l’Horta, a l’àpat que es preparaven els pagesos comunitàriament quan eren al tros, aportant cadascú el que podia, bledes, costella, cargols, botifarra…

Fruita amb justícia social

En acabar, un breu recorregut per l’horta de l’entorn fins a una plantació de pomes golden protegida tota ella per a les pedregades, ha donat pas a les paraules de Gemma Casal, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i en Geografia i Història i membre de la Plataforma Fruita amb Justícia Social. Casal ha exposat el procés de transformació que la pagesia dedicada a cultius diversos, amb tota la seva idiosincràsia, fa més de trenta anys va derivar en producció intensiva de fruita dolça per a l’exportació, desapareixent  gairebé dels mercats de Catalunya, igualment com amb altres productes va succeir a la resta de zones productives de l’estat espanyol. 

"La necessitat d’un producte inicial barat per l’encariment a causa de molts intermediaris i de la urgència de fitosanitaris i pesticides cars, deriva en l’abaratiment màxim de la mà d’obra que acaba sent ocupada per persones immigrants sense regulació administrativa”, ha dit Casal. I hi ha afegit que “si bé molts pagesos actuen legalment, d’altres no tenen capacitat per a reconvertir-se i molts d’altres juntament amb empreses especuladores que blanquegen diner compren terrenys sense cap afecte ni interès per la terra” ni pel que significa el seu treball.

Gemma Casal ha mostrat la realitat “d’uns cent mil temporers nòmades de temporada agrària” que es mouen per tot l’estat: a l’hivern per les zones de cítrics, de mitjans d’abril a mitjans de setembre per la fruita dolça i a partir de setembre per les veremes del Penedès, Rioja, etc. Persones que no poden regular la situació, “exposades, malgrat convenis insuficients proposats per les administracions, a grans vulneracions (sou, allotjament...)” que si bé les cooperatives i alguns pagesos respecten, no d’altres ni les grans empreses”. 

Des de l’entitat Fruita amb justícia social promouen la dignificació de la vida i del treball d’aquestes persones, denunciant formes de justificació d’una realitat infrahumana que veu l’altre com un no igual per tal que l’empresa pugui continuar els seus guanys. Ho fan instant al govern espanyol i al de la Generalitat a través del Conseller de Treball, perquè regulin i afavoreixin la vida d’aquestes persones i el suport als petits pagesos, tot i que sovint, des de les institucions i fins i tot segons quins sindicats afirmen que “aquí no es vulneren els drets humans” i que “es defensen els drets del pagesos”, però, en tot cas, no dels petits.

Casal ha exposat la necessitat d’un “canvi en el medi agrari, de suport als joves agricultors i de fre a l’especulació de la terra (recuperant el concepte que la terra ha de ser per a qui la treballa) i de defensar la nostra sobirania alimentària que hem perdut en un 50%”, així com un canvi ecològic per causa de l’alteració climàtica. I ha demanat als consumidors que s’interessin, quan comprin fruita dolça i producte d’horta, sobre la seva procedència i les condicions de producció, a la vegada que “humanitzem l’entorn amb una tasca antiracista des de la base.”

El canvi de mentalitat que demana l’acolliment

La trobada va arribar al seu final amb la celebració de l’eucaristia  presidida pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez, a la parròquia de Juneda. Unes breus i emotives paraules de Carles Catasús, consiliari nacional, van fer memòria de Xavier Batiste i Mercader, prevere de Lleida i consiliari, que va morir l’11 de setembre de 2019, a qui, per causa de la pandèmia no va ser possible un comiat col·lectiu.

El bisbe ha donat gràcies per la jornada i per tot el Moviment, tant per les persones presents com per les que hi ha arreu mantenint a través de molts anys la Revisió de Vida. Fent referència l’evangeli del dia, ha deixat clar que no poden ser un poble excloent, sinó un poble de persones de cor obert i compassiu envers qui no pensi com jo. També va cridar l’alerta sobre la carta de sant Jaume i el canvi de mentalitat que demana l’acolliment, l’atenció a no escandalitzar, a la coherència, a no ser cínics ni funcionaris ni portar una doble vida, repensant la Paraula a la llum de l’Esperit Sant, des de la misericòrdia i el perdó que són la força de la vida cristiana. 

La Jornada va ser motiu de paraules d’encoratjament i de pregària de diversos bisbes de Catalunya, així com del pare Josep M. Soler, en una nota escrita poc abans de passar a ser abat emèrit de Montserrat.

A l’hora del comiat, el relleu ha passat de les mans de la diòcesi de Lleida a les de la comarca del Vallès on, si res no ho impedeix, el 8 de maig del 2022 el MCPCC celebrarà la seva 50 Jornada Nacional.