Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Federació Cristians de Catalunya) El proper dimecres 23 d’octubre se celebrarà a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) una jornada dedicada a “L’educació contra el discurs de l’odi per raó de creences que conclourà amb una taula rodona, a les 19h, dedicada a la "Prevenció de la radicalització: religió a l’escola".

En l’acte està previst que hi participin: Marcel·lí Joan Alsinella, Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR); Joan Hernández i Serret, Director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER); Francisca Pérez-Madrid, Professora titular de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB); Mohamed el Ghaidouni, President de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT); Joan Costa i Bou, Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona; Guillem Correa Caballé, Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya i María Gutiérrez Arana, Professora de religió a Finlàndia.  

Segons el darrer “Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat”, encarregat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, més de la meitat dels catalans està a favor de l’ensenyament confessional de la religió a l’escola. L’informe destaca que pel que fa al nombre de persones que estan a favor que els pares puguin sol·licitar a l’escola que els seus fills rebin classes de la seva pròpia religió, s’ha passat del 43,8% al 2014 al 55,6% al 2016, la qual cosa suposa un increment de més de 10 punts percentuals en només dos anys.

Cal recordar que des de l’any 1992 tant catòlics, com evangèlics, musulmans i jueus tenen garantit, per llei, l’ensenyament de la seva pròpia religió a les escoles i instituts públics. Ara bé, a Catalunya, a diferència de la majoria de països europeus -com és el cas paradigmàtic de Finlàndia- aquest dret encara no està plenament garantit. El curs passat, el Sindicat dels professors de religió catòlica (PREC) va denunciar, per mitjà de la publicació d’un mapa interactiu, que a més de 700 escoles i instituts públics no s’impartia l’assignatura de religió catòlica.