Aquest 2026, cristians i musulmans viuran plegats dues de les celebracions religioses més importants de les seves respectives tradicions, perquè aquest proper dimecres 18 de febrer s’inicien la Quaresma, per als fidels cristians, i el Ramadà, per als musulmans. La coincidència, poc habitual, posa en relleu els punts de contacte entre dues tradicions que, malgrat les diferències doctrinals, comparteixen la pràctica del dejuni i la intensificació de la vida espiritual.
La coincidència de dues tradicions religioses
La coincidència es deu al fet que ambdues celebracions es regeixen per calendaris diferents. La Quaresma depèn del calendari litúrgic cristià i de la data variable de la Pasqua, mentre que el Ramadà segueix el calendari lunar islàmic, que es basa en l’albirament de la mitja lluna. Només en determinats anys els còmputs coincideixen en el calendari gregorià.
Més enllà del calendari, el paral·lelisme també és simbòlic: tant la Quaresma com el Ramadà són períodes de preparació espiritual, de revisió de vida i d’intensificació de la pregària i la caritat, uns valors compartits en abdues tradicions religioses.
La Quaresma: quaranta dies de preparació per a la Pasqua
La Quaresma (del llatí quadragesima, ‘quarantè’) és el període de quaranta dies abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala com a preparació per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de Cendra i culmina el Diumenge de Pasqua. El seu objectiu és oferir als fidels un temps de reflexió i penitència per preparar-se per a la celebració de la resurrecció de Crist.
El simbolisme del nombre quaranta és central en aquesta tradició: quaranta dies va durar el Diluvi, quaranta dies van passar Moisès i Elies a la muntanya i quaranta dies va dejunar Jesús al desert. Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de quan cau la Pasqua, que pot situar-se entre el 22 de març i el 25 d’abril; per això l’inici de la Quaresma oscil·la entre el 4 de febrer i el 10 de març.
Tradicionalment, la Quaresma s’ha caracteritzat pel dejuni i l’abstinència. A l’edat mitjana, les restriccions eren severes i incloïen la prohibició de consumir carn i ous al llarg dels 40 dies. Actualment, el dejuni és obligatori el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant i consisteix a fer un únic àpat complet al dia, amb dues col·lacions lleugeres. A més, tots els divendres són dies d’abstinència de carn. El dejuni es considera una manera d’identificar-se amb el patiment de Crist durant la Passió. Als Països Catalans, la tradició popular representa aquest període amb la Vella Quaresma, una figura femenina amb set cames —una per cada setmana— a qui se n’arrenca una cada setmana fins a l’arribada de Pasqua.
El Ramadà: el mes sagrat de l’islam
El Ramadà és el novè mes del calendari islàmic i constitueix un dels cinc pilars de l’islam. Durant aquest mes sagrat es commemora la primera revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma. L’observança dura entre vint-i-nou i trenta dies, des de l’albirament d’una mitja lluna fins al següent.
El dejuni, o sawm, des de l’alba fins a la posta de sol és obligatori per a tots els musulmans adults, excepte en casos de malaltia, viatge, embaràs, lactància o altres situacions justificades. L’àpat que es fa abans de la matinada rep el nom de sahur, mentre que el que trenca el dejuni al vespre s’anomena iftar.
El Ramadà és un temps de reflexió espiritual, d’autodisciplina i d’intensificació de la pregària. Els musulmans incrementen la recitació de l’Alcorà, les oracions nocturnes i les obres de caritat, com la zakat, l’almoina obligatòria. Entre els moments més significatius hi ha la Nit del Destí (Laylat al-Qadr), considerada la més sagrada de l’any, i la celebració de l’Id al-Fitr, que marca el final del dejuni i el retorn a la normalitat.
La coincidència aquest 2026 de la Quaresma i el Ramadà ofereix una imatge singular d’un calendari compartit: dues identitats religioses que, des de tradicions diferents, inicien alhora un camí de dejuni, pregària i renovació interior.
