Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Envelliment de les comunitats, diàspora cristiana, conflictes interns, secularització, són algunes de les qüestions que preocupen a les parròquies europees. Tota aquesta setmana Barcelona acull el 29è Col·loqui Europeu de Parròquies que se celebra cada dos anys a una ciutat europea. Catalunya Religió s'ha fet present durant la primera jornada del Col·loqui en que s'han presentat les principals preocupacions de les parròquies europees i que són el resultat d'una enquesta prèvia.

El vicari general de Rodez -França-, Bernard Quintard, ha estat l'encarregat d'exposar les contribucions sorgides de les respostes de nacions com Suïssa, Bèlgica, Àustria, Alemanya i Catalunya. Quintard ha recordat d'inici que els cristians a Europa "no viuen tots a la mateixa Europa", hi ha tants matisos al continent "com dins de la mateixa Església", i l'enquesta ha evidenciat que els corrents de pensament són diversos.

El sacerdot francès partia d'una única premissa. "Els cristians a Europa hem d'inventar nous camins per testimoniar l'amor de Déu als homes". La missió està clara, ha reconegut, "no hi ha d'altra", però com les parròquies viuen aquesta missió?, s'ha interrogat.

La fi de les parròquies?

La primera qüestió a destacar és que malgrat la diversitat de països la qüestió de la missió impacta diferentment en les situacions i les persones. L'enquesta ressalta que a tot arreu el context ha canviat. "La majoria no som gaire joves, i tenim potser records antics i desfasats, hem canviat d'època".

Hi ha una resistència a acceptar aquest canvi a les esglésies. "El fenomen de la secularització ens afecta a tots". Hi ha menys cristians, més envelliment de les comunitats, dificultats en la transmissió de la fe, menys capellans, modificació dels territoris pastorals. Molts senyals d'un model a les acaballes. "Ens fa pensar, potser, en la fi de les parròquies, però és ara que hem de viure la nostra missió".

Quintard ha reconegut que els cristians "no parem de parlar de la set que tenen els nostres coetanis, però també de secularització. De vegades vivim esperant i d'altres ho vivim tot en negre".  El francès advoca per passar de la teoria a la pràctica, "no només fer discursos sinó fets".

Ser deixebles missioners

La segona qüestió que s'ha posat sobre la taula és la qüestió del baptisme i les seves dimensions. "Es veu la necessitat d'arrelar la missió en el baptisme que hem rebut, el baptisme ens porta a l'inici de la nostra fe". Cal viure totes les dimensions del baptisme, ha afirmat, "no hem viscut prou algunes dimensions". Els laics, per exemple, exposa Quintard, han estat sovint en la vida interna de l'Església per compensar la falta de vocacions sacerdotals. "I la dimensió profètica? No és el nostre punt fort, sens dubte".

Està bé ser catequista o animador litúrgic, ha explicat, però i si no ve ningú a catequesi? "La gent ha de veure a les nostres esglésies el nostre fons, la nostra essència, Jesús". Batejat, ha recordat, vol dir deixebles missioners. "Ens cal llegir els estatuts dels batejats, perquè com diu el papa Francesc a l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium "la nova evangelització implica que tot cristià és missioner. No hi ha missioner que no sigui deixeble, ni deixeble que no sigui missioner".

Com avui, doncs, es viu el baptisme? Ser batejat fa viure alguna cosa nova? Quintard ha explicat els reptes del baptisme a través de les tres dimensions del mateix. De la dimensió sacerdotal ha afirmat que es necessita el suport d'altres per viure la fe. "Calen fraternitats de fe. Calen unes parròquies com fa 50 anys? No n'estic segur". De la dimensió profètica destaca la  necessitat de compartir dubtes i alegries. "Crist és aliment i referència. Cal trobar-se amb altres i compartir i rellegir la vida". De la dimensió real del baptisme recorda que es necessita "saber-se enviat en els nostres compromisos perquè hi hagi més justícia".

La trobada, clau per fer una parròquia en sortida

La tercera i última qüestió sorgida a partir de l'enquesta a les parròquies europees és la parròquia com a lloc d'aprenentatge. Quintard ha afirmat que la vida interna de la parròquia és difícil. "Hi ha conflictes amb el rector, per decidir qui obre, qui posa les flors, etc". Cal corresponsabilitat, ha demanat Quintard, "som capaços d'organitzar una vida en vista a una missió comuna per ser Església en sortida? Cal delegar, fer sinodalitat". Les esglésies són avui això?, ha preguntat.

Les parròquies han de ser llocs d'ambient missioner, "no físicament sinó d'idea". Quintard creu que els cristians han de ser actors de trobades missioneres, "amb el migrant que trobo, amb els infants a catequesi, amb les noves generacions, però és una trobada missionera o administrativa?"

Manquen joves a les esglésies europees, "vivim una diàspora", ha reconegut Quintard. Les parròquies són petites illes cristianes on alguns cristians "ho són sense pertànyer a cap comunitat, només van a missa, i a res més". Cal viure aquesta diàspora a la manera de Crist, ha demanat, sense amagar-se. "Crist es fa conèixer encarnat, a partir d'un lloc concret, amb uns límits que ha superat. L'Església no s'ha d'amagar però no ha de ser conqueridora. Cal fer-ho a la manera de Jesús, amb la trobada".

Bernard Quintard ha clos la seva exposició recordant que Jesús rep la missió i no la conserva per a ell, la rep del seu pare, no se la dona ell mateix. "Tots hem d'acceptar que els altres també ens evangelitzen. La nostra imperfecció no ha de ser excusa, sinó estímul per no acomodar-se. Un batejat intenta viure el Regne avui i aquí".