Cristianisme i Justícia reflexiona sobre les conseqüències del coronavirus

(Cristianisme i Justícia) Aquest dilluns el centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha presentat una reflexió sobre l’experiència de confinament, i els riscos i reptes de futur que es presenten en la situació social i econòmica post-coronavirus.

Salvats “pels pèls”

En un document que firma Jaume Flaquer, responsable teològic del centre, i que s’ha publicat a la col·lecció Papers, adverteix que “ens hem salvat com a humanitat pels pèls (…) perquè, tot i les vacil·lacions inicials d’alguns països, al final hem decidit posar al centre de les nostres preocupacions les persones més grans i vulnerables”.

“Tot i això, el patiment ha estat terrible”, lamenta el centre, que reconeix que serà difícil superar-lo. Aquesta experiència ha tornat a situar la mort, aliena a la quotidianitat del primer món, com a esdeveniment proper, i de sobte, el virus ens ha desplaçat “vers l’interior i vers l’essencial”.

Amb tot, el document de Cristianisme i Justícia relativitza les expectatives de canvi de les que tant es parla: “no és pas segur que la humanitat tregui totes les conclusions que hauria de treure d’aquesta pandèmia” ja que “els propòsits difícils que es prenen durant les crisis sovint es deixen de banda quan tornen els bons temps.”

Desigualtats, riscos per a la democràcia, la privacitat i els drets civils

Davant la crisi econòmica com a conseqüència de la pandèmia, Cristianisme i Justícia recorda que “no ens afectarà a tots de la mateixa manera”, i “hauríem de trobar maneres per tal que la solidaritat que manifestem davant d’aquest problema compartit no s’esvaeixi els mesos que vindran”. Per aconseguir-ho, adverteix el text, cal que els partits polítics estiguin a l’alçada i busquin el bé comú i no la capitalització del descontentament que produirà la pèrdua de poder adquisitiu.

De la mateixa manera, la pandèmia pot provocar un desplaçament de l’eix del món cap a l’Orient i ens situa també enfront d’un important risc de menor protecció de la privacitat i dels drets civils. Els països de la Unió Europea haurien de ser capaços de ser solidaris amb els més afectats per la crisi “si no volen córrer el risc de trencar de manera irreversible la Unió”. Al mateix temps, Occident no hauria d’oblidar el seu compromís de justícia amb els països del sud global, ja que podem preveure emergències humanitàries d’un abast incalculable.

Una vulnerabilitat compartida

Finalment el text urgeix a elaborar una narrativa global sobre el que ha passat, posant de manifest les causes ecològiques, el model de globalització i de consum, la necessitat de potenciar una sanitat pública de qualitat i la recerca, així com avaluar el nostre sistema d’atenció a les persones grans. En definitiva, reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat compartida ens faci sentir una sola humanitat. Tot i que l’àmbit d’afectació és molt diferent, és el primer mal que vivim de manera universal i que ens ha obligat a mobilitzar-nos amb urgència davant un problema que afecta tots els estats, races i religions.

Aquesta reflexió s’ha publicat dins la col·lecció Papers i està disponible a la web. En la seva edició impresa s’adjunta a l’enviament del Quadern CJ 218: Ser cristià a Europa? de Víctor Codina, que arribarà a les cases durant la primera quinzena de juny. Els enviaments han quedat suspesos durant el confinament, però es reprenen ara, havent quedat afectat tan sols un número de la col·lecció.