Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Cristianisme i Justícia) “Segrest, tothom entén el que significa. És apropiar-se d’algú o d’alguna cosa, fer desaparèixer algú o alguna cosa, amb un interès. El segrest de la veritat, doncs, què vol dir? Què ha desaparegut? La veritat. I aquesta desaparició dona lloc a l’absència de veritat, a la postveritat. Si ens han robat la veritat, el que queda és allò que ve després de la veritat. I això, si ho pensem, és estrany. En certa mesura, és una opció pitjor que la de la simple mentida”.

Amb aquestes paraules del filòsof Joan García del Muro comença el darrer quadern publicat pel centre d’estudis Cristianisme i Justícia, que porta per títol La veritat segrestada. Recull la conferència pronunciada pel mateix autor a la III Jornada de Pensament Fe i Justícia que va tenir lloc el juny del 2019, així com les intervencions del sacerdot i teòleg F. Javier Vitoria i la doctora en comunicació audiovisual Sonia Herrera.

En aquesta publicació, Joan García del Muro acosta al concepte de postveritat, com hi hem arribat i quines són les seves conseqüències. El filòsof situa l’origen d’aquest concepte en els fets històrics dramàtics que marquen el segle XX i que porta als grans filòsofs d’aquell moment a concloure que la creença en la veritat porta al fanatisme, el dogmatisme, la violència i la barbàrie. Veuen en l’afebliment de la noció de veritat un mecanisme per evitar el dogmatisme i la violència. 

Però si aquest antídot contra la barbàrie va sorgir amb una intenció alliberadora, per evitar els excessos que s’havien comès en el passat, “el món de la postveritat no ha resultat tan idíl·lic o democràtic”, assegura García del Muro. En una societat que ha deixat de creure en les grans veritats, on tot es relativitza, ens quedem sense possibilitat de reivindicar la justícia, la llibertat o la democràcia. “En diluir la noció de veritat, s’esvaeix també l’espai per a un diàleg significatiu, per a un pensament crític”. 

La veritat ja no és més que una mercaderia, desvinculada de la realitat dels fets, i la gent la compra d'acord a les seves idees, escoltant i acceptant només aquells missatges que més li convenen i no qüestionen les seves opinions. García del Muro ens parla de la suspensió voluntària de la incredulitat, un recurs utilitzat en les tècniques narratives literàries o cinematogràfiques, que ens permet endinsar-nos en un relat de ficció i gaudir-ne, però ens alerta que ara s’ha estès com a eina per interpretar la realitat. “És sorprenent la increïble credulitat amb la que acceptem les mentides o barbaritats més espectaculars, només amb la condició que vinguin dels qui considerem els nostres, de les nostres xarxes, o que ens facin sentir bé”, diu el filòsof.

Les conseqüències ètiques que se’n deriven són greus: el concepte de justicia es converteix en lleialtat a la meva tribu, mentre el que els hi pugui passar als altres m’importa poc. “El món de la postveritat al capdavall, és un món empobrit en el que hem perdut l’alteritat”, afirma el quadern. 

A partir de l’exposició de Joan García del Muro, el sacerdot i teòleg F. Javier Vitoria reivindica la perspectiva del pobre, com a lloc de la revelació de la veritat segrestada per la injustícia. Vitora reclama “suspendre el moviment que ens arrossega i obrir els ulls per contemplar la realitat d’allò que el poder hegemònic segresta, vol oblidar o declara inexistent”. Per la seva banda, Sonia Herrera des de la seva formació com a comunicadora denuncia el caràcter eminentment jeràrquic i excloent dels criteris que marquen la noticiabilitat, condicionats, a més, per la precarietat, les rutines i la desvaloració de la pròpia professió periodística. La falta de presencialitat ens fa perdre capacitat d’empatia i de coneixement directe. “Si no veiem l’altre, l’altra, és molt més fàcil fingir que no existeix o ignorar el seu dolor”. Mentrestant, recorda, la realitat, encara que la neguem, és aquí i seguirà sent conflictiva.