Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR/Terrassa) En un entorn conegut i envoltat de la seva gent. Salvador Cristau Coll ha iniciat aquest dissabte el servei com a bisbe dels vallesos. Cristau ha pres possessió del càrrec en una celebració solemne, a l’església catedral del Sant Esperit de Terrassa. Un espai conegut també perquè va ser-ne rector durant dos anys quan es va crear la diòcesi de Terrassa el 2004. Però sobretot pels onze anys que ha exercit de bisbe auxiliar. La cua per saludar-lo en acabar la celebració explica també que coneix el terreny que trepijta.

En la missa solemne l’han acompanyat altres bisbes catalans, els abats Gasch de Montserrat i Vilà de Poblet, i un centenar de diaques i capellans diocesans. I també l’anterior bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz i Luis Argüello, portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola.

Però amb una absència notable: el nunci del Papa, Bernardito Auza, que ha delegat funcions en el cardenal arquebisbe de Barcelona. Auza s’ha excusat per “circumstàncies meteorològiques” que no li han permès tornar dels Estats Units. Joan Josep Omella és qui ha presentat Cristau en el ritual d’entrada, recitat íntegrament en castellà, i també qui li ha donat possessió.

Aprofitar el sínode

El seu nomenament i presa de possessió es produeixen en context de Sínode universal. Tota l’Església catòlica ha estat cridada a dialogar sobre la sinodalitat, a encàrrec del papa Francesc. Un camí compartit que es troba en fase diocesana i que Cristau no ha eludit en l’homilia: “El Sínode és una oportunitat que no podem desaprofitar”, ha dit.

En l’inici del seu servei ha parlat de Jesús com aquell que “ha forjat la nostra identitat”, defensant que “som fills, estimats, enviats”. I ha descrit l’objectiu de l’evangelització: “El fruit de la missió és el germà, són els altres”.

Cristau ha alertat del perill de “fer-nos una religió a mida”. Ha descrit “una atmosfera de materialisme i de consumisme”, i un “cert cansament per tants fets i situacions doloroses i dures”. I en aquest context ha demanat “refermar la fe” i “portar-la al món sigui com sigui”. També ha recordat “els més petits, els pobres, els més vulnerables, els febles o marginats”, com els “predilectes” de Jesús. I ha demanat fer el bon samarità i “acompanyar-los sense passar de llarg”.

L’acte s’ha retransmès en directe per streaming al canal del bisbat de Terrassa i també per 13TV. També han acompanyat a Cristau en aquesta celebració un bon nombre de fidels, delegats diocesans, religiosos i laics, representats d’altres confessions cristianes, religions i d’institucions eclesials i polítiques. Entre d’altres, la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Yvonne Griley, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, el rector del Seminari Interdiocesà, Armand Puig i la pastora Noemí Cortés.

El mes de desembre el Vaticà va nomenar Cristau bisbe titular de la diòcesi de Terrassa, per rellevar Josep Àngel Saiz, que a l’estiu va ser nomenat arquebisbe de Sevilla. La diòcesi de Terrassa va ser erigida per Joan Pau II el 15 de juny de 2004 i el 25 de juny del mateix any va prendre’n possessió Josep Àngel Saiz Meneses com a primer bisbe de la diòcesi. El territori diocesà ocupa la major part de les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental i forma part de la Província Eclesiàstica de Barcelona juntament amb l’arxidiòcesi de Barcelona i la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.

Té una extensió de 1.197,1 km 2 i una població de 1.319.391 habitants. En formen part 53 municipis i 123 parròquies, distribuïdes en 10 arxiprestats i 2 Zones Pastorals. Compta amb 130 preveres entre clergat secular i regular, 17 diaques permanents, 9 congregacions masculines i 33 femenines.

El 18 de maig de 2010 va ser nomenat Salvador Cristau Coll com a bisbe auxiliar i el 26 de juny de 2010 va rebre la ordenació episcopal a la Catedral de Terrassa.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.