"'El Crist de nou crucificat' denuncia com el poder civil es converteix en criminal"

(Glòria Barrete –CR) Hi ha novel·les que es converteixen en èxit només sortir a la venda, d'altres que gràcies al boca-orella aconsegueixen fer-se un lloc entre lectors de tot tipus i fins i tot hi ha aquelles obres que cinquanta anys més tard de la seva publicació prenen una volada insospitada. És el cas de la novel·la 'El Crist de nou crucificat' de l'escriptor grec Nikos Kazantzakis, la novel·la més llegida d'aquest autor que va ser traduïda i editada en català per primera vegada l'any 1959 per Joan Sales. Aquest octubre Club Editor ha tornat a reeditar aquest clàssic amb una revisió de Pau Sabaté, una novel·la que parla avui a tota una generació tal com va fer cinc dècades enrere.

Club Editor, de la mà de la seva editora Maria Bohigas, té com a substrat característic intentar recuperar i actualitzar edicions d'obres del seu catàleg que han estat importants i són sòlides. Ho van fer ja amb obres cabdals com 'Els Germans Karamàzov' de Dostoievski i ho han fet ara amb Kazantzakis. "Es tracta de cuidar aquell patrimoni literari que tens al teu catàleg i que consideres important per tornar-lo a donar al públic", afirma Bohigas.

Aprofitant la celebració enguany del trenta-cinquè aniversari de la mort de Joan Sales, fundador de l'editorial, s'ha optat per reeditar Kazantzakis. "Sales és el traductor al català de l'obra de Kazantzakis i hi havia una germanor literària molt estreta entre un i altre". Un autor que Sales admirava i que era "un germà gran amb qui emmirallar-se". A aquest homenatge a un i altre se li suma la convicció de saber "que l'obra d'un autor clàssic català com va ser Joan Sales no és només la seva obra sinó també la traducció de l'obra dels altres". Un capital literari sense el qual "la literatura queda encongida".

L'altre aspecte rellevant per a la reedició de l'obra de Kazantzakis és la seva actualitat. Bohigas reconeix que llegir 'El Crist de nou crucificat' és sinònim d'història cíclica. L'obra plasma "aquest sentiment tan agut i tan desolador de tornar a ser al mateix lloc, i la veu de Kazantzakis enmig de tot això és magnífica, és una veu que s'ha de sentir", i al mateix temps com a novel·lista "és una pura meravella".

Un autor que va viatjar molt, que va escoltar molt i que va estar en contacte amb gent absolutament diversa. Un autor "amb una gran capacitat per crear personatges fascinants" i a qui no se li escapa "que la injustícia és una cosa contra la qual s'ha de lluitar sempre, i que és un combat sempre perdut".

La novel·la narra el que succeeix en un poble perdut d'Anatolia, habitat per grecs cristians sota domini turc, quan a Setmana Santa han de representar un Misteri en el qual els seus habitants es converteixen en Crist i els seus apòstols. Una obra que porta un títol que indueix a error ja que, segons Bohigas, "avui dia aquest títol és un problema". Per a l'editora de Club Editor, ens trobem en un moment en que la majoria de lectors, en principi, "ja no tenen traumes eclesiàstics per haver anat a escoles de capellans o monges".

La dificultat està en que un títol com 'El crist de nou crucificat' sembla que digui 'Exercicis espirituals de Loiola', com si d'un llibre teològic es tractés, i res més lluny de la realitat. "És un llibre profundament antieclesiàstic", afirma Bohigas, d'un autor a qui no li van donar ni el permís de ser enterrat a un cementiri i va ser enterrat fora del cementiri, "que ja és dir".

És realment còmic que alhora fins i tot el seu traductor en català, en Joan Sales, portés durant decennis penjada l'etiqueta de novel·lista catòlic que l'anul·lava absolutament de cara a l'interés del públic literari. Si mires qui són els autors del catàleg de Sales, explica Bohigas, te n'adones que els autors cristians que parlen a fons del cristianisme són Dostoievski i Kazantzakis, "dos personatges que van tenir tota mena de dificultats amb diferents Esglésies".

Autors que eren poc clements i amb una profunda i crítica reflexió sobre el poder. Una postura que, si s'interpreta des del cristianisme, apareix "com completament irreconciliable amb el poder eclesiàstic". Però com ho transmets al públic que darrere d'aquest títol hi ha tot això?, s'interroga Bohigas.

'El Crist de nou crucificat' de Kazantzakis és, per a Bohigas, un llibre en què es denuncia aquest altre poder que també hi surt, "el poder civil", i sobretot és una denuncia "de com el poder civil es converteix en criminal". És una novel·la que mostra al lector que "el qui pretén controlar la societat mostrant que l'equitat no és la llei humana i que l'ordre establert és la llei sacra, s'acaba convertint en un criminal".

Una denuncia plenament vigent avui en un moment, afirma Bohigas, en què "els nostres poders i els nostres representants deixen morir refugiats a dojo arreu del món". No parlem avui d'una Església perquè no som en un poble on qui mana és el Pope, parlem d'una altra organització, recorda Bohigas, on la denuncia que fa el llibre és cap a totes les institucions que estan fomentant que es deixi morir la gent, com en un crim".