“Els creients són interlocutors vàlids per parlar en els mitjans de tot tipus de temes”

(Glòria Barrete –CR) Hi ha religions que pel pes social, històric i demogràfic tenen un pes més grans en els mitjans de comunicació. D’altres, en canvi, perillen de ser invisibles en l’esfera mediàtica. El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa acaba de publicar el seu cinquè document que porta per títol Diversitat religiosa i mitjans de comunicació: una voluntat de diàleg. Un text en què es convida els mitjans de comunicació a prestar atenció al dia a dia de les comunitats religioses.

En la bombolla mediàtica actual, afirma el president del Consell Assessor i professor, Francesc Torralba, “hi ha molt soroll, tòpics i inclús fake news”. El document, lluny de ser cap crítica als mitjans de comunicació ni a les comunitats religioses, proposa “de manera positiva” com desfer tòpics i com identificar elements per propiciar que sobretot les minories religioses “tinguin espai als mitjans”.

Una informació religiosa desconeguda

I és que cada cop la societat és més conscient que els valors de la gent són diversos, recorda el professor i relator del document, Francesc Xavier Marín, el que fa que sigui il·lusori, reconeix, “pretendre clares unanimitats sense abans establir diàleg i argumentació”. Això en una societat com la nostra, dita de la informació i comunicació, passa indefugiblement per una construcció mental a base del que ens arriba dels mitjans de comunicació.

Ara bé, tot professional de la comunicació, recorda Marín, “sap que hi ha uns certs protocols d’actuació per a molts tipus d’informació”. Els esports tenen el seu propi llenguatge, la cobertura d’una roda de premsa un altre, la informació econòmica uns tempos. I la informació religiosa?

“No necessàriament existeix un protocol ni una manera de procedir pel món de la informació religiosa”. Una ignorància del fet religiós que se suma al fet que els creients no només són interlocutors hàbils per parlar de temes de litúrgia o fe, sinó que, segons Francesc Xavier Marín, “els creients són interlocutors vàlids per parlar de tot tipus de temes en els mitjans de comunicació”. La religió, afirma, “adreça una mirada que no s’esgota només en la liturgia, sinó que proporciona unes ulleres per mirar la realitat. No cal pensar en creients només per parlar d’informació religiosa”.

Bones praxis mediàtiques

El document, però, s’allunya de concrecions i exemples i adopta un to orientatiu i acadèmic. En una trentena de pàgines es destaquen primer les dificultats i les oportunitats que presenta la singularitat de les religions en els mitjans de comunicació. Un segon bloc detalla la importància del pluralisme en la gestió comunicativa. I, finalment, es proposen uns principis i unes recomanacions de bona pràctica cap els professionals de comunicació.

De la primera part en destaca la informació sobre la jerarquització necessària de la informació per part de l’audiència. El nostre món fa impossible estar al corrent de tot i ens obliga a seleccionar la informació, jerarquitzar-la per construir-nos una imatge del món. Un dels reptes dels mitjans, expliquen, “és no perdre de vista que la linia clàssica entre emissor i receptor està cada cop més difuminada”, i ens movem ja en un panorama informatiu on tots podem ser emissors. Això, apunten, comporta també una dificultat, “la manca d’ètica d’alguns usuaris ja que els particulars no responen a un codi deontològic”. Això repercuteix en la informació, també la religiosa, que sovint passa “per mitjans informals i descontextualitzats”.

Cal destacar també alguns apunts de les dinàmiques comunicatives que les comunitats religioses sovint obliden. Els mitjans, recorden des del Consell Assessor, “han entrat de ple en la cultura participatva. No es limiten a replicar informació sinó que generen contingut”. Des del Consell es recomana a les comunitats religioses que vetllin “per ser presents en el món mediàtic, creant fòrums interns i també cercant mitjans per fer-se visibles”.

“No necessàriament el temps amb el que treballen les religions és el temps dels mitjans de comunicació”. Recorden que els mitjans viuen ja el minut a minut i cal saber trobar el moment oportú per fer visible el missatge. “Per molta gent allò que no apareix als mitjans és invisible”.

En definitiva recorden que uns mitjans de comunicació atents al dia a dia de les comunitats religioses presents a casa nostra “visibilitzaran que els valors religiosos són patrimoni del conjunt de la societat”.