Vés al contingut
Catalunya Religió

(Cristianisme al Segle XXI) El passat dissabte 17 de març “Cristianisme al Segle XXI” celebrà la seva tercera sessió del cicle Espai Obert d’enguany, "Els fonamentalismes: increment i amenaces", al saló d’actes de Cristianisme i Justícia, a càrrec de l’escolapi Josep M. Montferrer. Substituí Jaume Botey, com a ponent, motiu pel qual, a fi de tenir-lo present enmig de tots, volgué una cadira buida al seu costat dret. La seva xerrada duia per títol “Com viure amb dignitat els canvis de paradigmes culturals i socials”.

L’acte, com és habitual, s’inicià amb una lectura bíblica —en aquest cas del Cohèlet— a càrrec de Joel Cortés, que glosà emotivament la figura de Jaume Botey, president de l’Associació fins a la seva mort, com la d’una vida a mans de Déu. Tot seguit Lluís Busquets i Grabulosa presentà el ponent com un lluitador en la causa dels més pobres i marginats (no debades fa més de 40 anys que viu a la Mina, un barri que ha historiat i ha definit com el rebuig del que l’smart city de Barcelona no vol, una veritable i volguda estructura sociourbanística), n’explicà algues anècdotes —entre elles, que en Josep M. era allà amb un permís mèdic eventual, només per poder complir el seu compromís, ja que estava ingressat a l’Hospital de Sant Pau— i concloure que no debades s’ha fet mereixedor de guardons com el Memorial Joan XXIII de la pau i el premi Emmanuel Mounier 2017.

Monferrer, a partir de la darrera visita a Botey a l’Hospital de Bellvitge, on parlaren de la Reforma luterana i de la seva concepció del sacerdoci universal, exposà que “sacerdot” ve de “sagrat”, i que totes les persones humanes ho són, de sagrades. Tots som representants de Déu a la terra i qui monopolitzi Déu, com tantes vegades es fa des de les Esglésies, és un impostor. Per això cal rebutjar com a fonamentalista tant el sacerdot que exerceix de simple funcionari com el controlador de consciències. Per a ell, Evangeli en mà, els pobres i marginats són la llum del món i la sal de la terra i, al seu costat s’aprèn el que no ensenyen ni la Bíblia ni l'’Església. Per això, tornant a Jaume com a home bo, polièdric i profètic, exposà que per tenir esperit transcendent s’han de tenir els peus ben arrelats a terra (llavors no cal ni parlar de Déu perquè s’hi és amb sintonia constant). Malgrat no agradar-li el mot profeta —perquè hi ha falsos profetes de flors i violes i també de calamitats—, va assegurar que li esqueia perfectament a Jesús el Natzarè i escau a determinades persones del nostre entorn com el cas d’en Jaume, el seu germà Francesc, Xirinacs, García Duran dit Chinchachoma a Mèxic per no parlar del bisbe Casaldàliga, amb el qual s’havia entrevistat un parell de vegades justament per parlar-li del sacerdoci.

Dit això, passà a oferir punts de reflexió i discussió que Botey proposà en les seves darrers classes per a adults. En comentà una bona colla, però aquí sols tenim espai per recordar-ne unes quantes: “La por que sembra el sistema ho contamina tot”; “L’augment dels fonamentalismes no representa només una regressió al passat sinó una resposta a les incerteses d’un present que els propis fonamentalismes fomenten”;” Avui el neoliberalisme proposa el disangeli del desenvolupament econòmic a qualsevol preu”; ”Des de la piràmide eclesial (amb un mascle dominant a dalt, els cardenals, els bisbes,els sacerdots, els religiosos, les monges i els seglars cada vegada més avall...) és molt perillós”; “La salvació, avui per avui, rau en la religió del poder”; “La postveritat substitueix l’objectivitat científica per l’endotímia de les emocions i les creences”; “Es crida 'A por ellos', sense saber qui són aquests 'ellos'”; “Avui per avui s’ha girat el mitjó i la no-violència és la violència”; “Abans als joves periodistes se’ls ensenyava que els fets eren sagrats i les opinions lliures, però avui és al revés: les opinions són sagrades, els fets subjectius i opinables”; “Trump guanyà les eleccions perquè en nom de la llibertat el Partir Republicà allunyà la gent dels problemes ecològics, del feminisme, del sistema públic de salut i proposà les armes contra la por”; “Les TiCs són una arma de doble fil”...

En definitiva, per al ponent el fonamentalisme religiós es defensarà de totes totes contra el món postmodern que no dona sentit a la vida esperant una salvació externa comen e premodern. Però ens cal una societat laica, responsable i dialogant. Avui ningú se sotmet a ningú amb obediència cega ni a cap amo, ni a cap partit, ni a cap divinitat.

El ponent acabà amb estadístiques vist que, mentre membres de les grans potències es reunien a Davos, l’informe anual d’Oxfam-Intermón denunciava que el promig de la riquesa de sols 42 persones era més alt que el del 3.700 milions de persones més pobres i que cada 9 dies apareix una persona més amb més de 1000 milions de dòlars, cosa que no és pas deguda al seu treball ni a la seva intel·ligència El capitalisme va vèncer el feixisme i el comunisme i emprarà totes les armes per seguint-se imposant, la primera de totes, la limitació de la llibertat d’expressió. Avui,certament, disposem de petites llavors d’esperança, petites revolucions —la família, l’ecologisme, els pensionistes, el jove feminisme...—que hem de fer créixer. Per això, no deixar-nos trepitjar la dignitat, en moments de descontentament polític com ara pot voler dir una crida a la insubmissió. L’habitual debat que seguí fou dinàmic i fructífer.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.