El corredor humanitari per a refugiats a Andorra

(GIEC) El 17 de maig de 2018, el cardenal Lluís F. Ladaria i el cardenal Peter Turkson, prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, presentaven als mitjans de comunicació un document de l’Església titulat: Oeconomicae et pecuniariae quaestiones. Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema economicofinancer. Aquest document és la proposta de l’Església per a una nova economia financera que redundi en benefici de tots i no només d’uns quants.

D’altra banda, també el proppassat mes de maig, el Govern del Principat d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi, a través del seu Secretari general Sr. Cesare Zucconi, van signar un Conveni de col·laboració per atendre refugiats a Andorra. Els representants de la Comunitat de Sant’Egidi –Comunitat que està celebrant enguany els seus 50 anys de fundació treballant per la pau i al servei dels pobres- signaven el “Protocol d’entesa entre el Govern d’Andorra i la Comunitat de Sant’Egidi per a la realització del Projecte Obertura de corredors humanitaris”, un protocol d'Acord que permetrà l'arribada a Andorra de refugiats sirians que actualment són al Líban.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquests temes, així com de Bernadette, de la fugida en temps de vacances, de la cloenda del curs de les escoles diocesanes de Terrassa, de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, de l’exhortació apostòlica Gaudete et exsultate i de la valoració de l’Assemblea diocesana de Lleida.

El cardenal Joan Josep Omella parla del nou document Oeconomicae et pecuniariae quaestiones. Diu que amb aquest document el cardenal Ladaria “ha tingut el coratge d’atrevir-se no només a denunciar les injustícies financeres, sinó també a oferir algunes mesures de regulació del sistema financer, que promoguin més benestar a tots els ciutadans i ciutadanes del món”. Adverteix que el tema de la desigualtat té una dimensió mundial i constata que el document pontifici “identifica les causes que han conduït a aquesta situació i mostra alguns aspectes del sistema financer actual que segueixen accentuant la desigualtat” i “no es queda en la denúncia, sinó que proposa algunes mesures de política fiscal i financera que facin possible la correcció d’aquest creixent desequilibri”. Diu que “per a l’Església és un deure clamar per una ètica dels intercanvis econòmics i financers, perquè s’hi juga el futur no només dels més pobres, sinó també de la classe mitjana”. Finalment, prega a Déu que aquest document pontifici “capti l’interès dels agents econòmics, polítics i socials que incideixen en la marxa del sistema financer de l’economia mundial” i “que la seva lectura atenta porti a un debat a nivell mundial”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, parla del corredor humanitari per a refugiats a Andorra. Diu que hem d’agrair a la Comunitat de Sant’Egidi “tota la seva experiència i el compromís per la pau i envers els pobres, en nombroses activitats d’acollida i d’integració de refugiats” i que “és bo que el Principat d’Andorra, col·laborant amb la Comunitat de Sant’Egidi, adopti modalitats innovadores d’acollida dels refugiats amb la creació de corredors humanitaris, per a acollir de forma segura i legal”. Informa que “aquest corredor serà entre el Principat d’Andorra i el Líban, on la Comunitat hi té contactes escaients i fluids amb entitats associatives i Esglésies que ja estan ajudant les persones refugiades”. Recorda que el Papa Francesc “va fer recentment una crida als governs perquè "adoptin programes" d'acollida d’immigrants i refugiats i "obrin corredors humanitaris", i també els va animar a donar suport a mesures que acabin amb el problema de la desocupació” i “creu necessari que un nombre més gran de països acullin amb obertura i comencin “corredors humanitaris" que evitin esperes insuportables i temps perduts que poden desil·lusionar”. Finalment, afirma que “des del Govern andorrà i des de la societat civil, amb les parròquies i Càritas podem acollir i ho volem fer”, que creu que Andorra “fa un bon esforç, i que altres països poden també fer esforços” i que “les parròquies hem de donar exemple d’acollida i obertura”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “l’any 1858, fa 160 anys, a la riba del Massabielle, una noieta de 14 anys, Bernadette Soubirous, tenia trobades amb la Mare de Déu” i que les visites a Lourdes “van créixer sense parar perquè es va complir el desig de la petita Senyora vestida de blanc amb cinturó blau i somriure inefable que portava un rosari de grans blancs al braç dret”. Recorda “aquests inicis de la devoció a la Mare de Déu de Lourdes que es va estendre per tot França i després per tot el món”, ja que “són milions els pelegrins que cada any acudeixen a aquest enclavament dels Pirineus per posar les seves ànsies als peus de la Mare de Déu donant-li gràcies i demanant guariments físics i espirituals”. Informa que “aquests dies ens trobem immersos en el nostre pelegrinatge anual al santuari, com sempre amb malalts i voluntaris”. Diu que la lliçó de Lourdes “sempre és la mateixa i alhora és nova. Es tracta de posar la confiança en Déu a través de la seva Mare, intentant imitar-la en la seva humilitat i senzillesa, virtuts que caracteritzaven també Bernadette”. Finalment, demana que “la Mare de Déu ens ajudi en aquesta sembra de pau i d’alegria que ha de caracteritzar els cristians”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “l’inici de les vacances ens porta al pensament una idea inquietant. Hom té la impressió que en tothom hi ha una veritable ànsia de fugir”. Afegeix que “viatjar és en molts sentits bo i saludable”, però que “freqüentment esdevé una obsessió” i que “segurament, en el fons, significa, no tant una recerca de quelcom nou i bell, sinó una evasió del present”. També diu que “el temps vacacional forma una part important del cicle de la nostra vida: treballar per guanyar diners i gaudir-ne”, però que “la vida és molt més” i “aquest cicle de guanyar diners i consumir priva a la persona humana de gaudir de moments il·luminadors i, potser, de veritable alegria”. En lloc de compensar les dificultats que comporta la convivència quotidiana amb experiències artificials i plaents, proposa “dedicar estones a aprofundir en la mateixa comunicació, l'atenció a l'altre, el retrobament, el goig de l'experiència compartida, o bé en tasques o serveis, o en el gaudi estètic, o en nous coneixements, o en l'oració, o en la integració comunitària”. Finalment, diu que “les vacances ofereixen moltes possibilitats de goig i de gaudi i venen a ser un regal per a la recuperació personal. Però solament si es viuen amb sentit i una certa profunditat”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que al llarg del curs escolar ha participat en diferents actes i celebracions a les escoles de la diòcesi de Terrassa i que “en aquest curs 2017-2018 els equips de pastoral de les escoles han treballat a partir del lema “Caminem amb Jesús”, a través de la figura de l’apòstol sant Pere”, una figura que ha estat suggerent i que “ens porta també a pensar en la figura del nostre estimat papa Francesc”, que “ens ajuda a sentir-nos membres de l’Església i a esdevenir seguidors de Jesús”. Per això, “com a cloenda d’aquest curs s’ha organitzat una peregrinació a Roma” per poder “visibilitzar la unitat i la comunió amb el successor de sant Pere”. Informa que està previst que facin “una visita a la Congregació per a l’Educació Catòlica” i que “serà una ocasió privilegiada per a compartir coneixements i experiències, i per a rebre orientacions des d’una perspectiva d’Església universal que ens ajudin a respondre als desafiaments educatius”. Finalment, diu que l’educació “és una obra d’art compartida”, “necessita una gran col·laboració entre els pares i tots els educadors per proposar una vida plena, feliç, que tingui sentit, solidària, oberta a Déu, als altres i al món”, “no és només coneixement, és també experiència; integra el saber i l’actuar, estableix la unitat dels sabers i cerca la coherència” i “comprèn també el camp emocional i afectiu” i recorda “la seva dimensió ètica”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “a l’entorn de la festa de sant Cristòfol, patró dels conductors, tenim la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit” i que “des de les delegacions de l’Apostolat del Trànsit se’ns recorda la responsabilitat que tenim tots en la conducció”. Adverteix que “la crida a ser ben curosos en la conducció i no posar en perill la vida del qui condueix i els qui comparteixen amb ell el vehicle; així com la vida dels qui són en la mateixa carretera, no és pas una crida sense importància”. A més, el bisbe Casanova vol també promoure junt amb sant Cristòfol “la devoció a l’arcàngel sant Rafael, que “té amb el tema dels viatges una mà especial” i ens convida a llegir el llibre bíblic de Tobit, en el qual apareix Rafel. Finalment, diu que “encomanar-nos als sants en els nostres viatges, siguin curts o llargs, sempre és bo” ja que “els sants són companys nostres de camí. I la providència de Déu es manifesta també en el seu ajut, a fi que siguem deslliurats de tot perill corporal o espiritual”. El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, parla de l’últim capítol de l’exhortació Gaudete et exsultate, en el qual “el Papa ens recorda un perill al que estem exposats tots els cristians: la falsa seguretat en nosaltres mateixos que ens porta a viure sense donar importància a certes situacions que poden ser una amenaça per a la vida cristiana”. Remarca que “el cristià no pot oblidar que la seua santedat està constantment amenaçada i que quan no viu en el desig de progressar en aquest camí, acaba retrocedint” i que per evitar aquesta temptació el papa Francesc “ens recorda que la vida cristiana implica combat, vigilància i discerniment”. Així doncs, diu que “el cristià ha de lluitar contra la mentalitat mundana que ens pot portar a la mediocritat en la vivència de la fe; també contra les pròpies fragilitats i inclinacions”, que “el cristià, a més de vigilar i combatre per evitar el mal i la corrupció espiritual, ha d'estar atent a les inspiracions de l'Esperit per créixer cada dia més en el bé” i que “el discerniment suposa estar atents a la voluntat de Déu, que ens parla en la vida i en l'oració”. Finalment, el bisbe Benavent ens convida a “acollir i a meditar aquesta exhortació del Sant Pare”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, fa una valoració de l’Assemblea diocesana que es va celebrar a finals del mes de maig. Diu que va ser una jornada de treball i de festa en la qual els participants van actualitzar la seva mirada al Pla Pastoral de la diòcesi i van tractar d’aconseguir les metes projectades “per servir millor a la nostra societat i per donar a conèixer amb més coherència el missatge de Crist”. Recorda que la ponència central es va titular “La parròquia acollidora i missionera” i la va desenvolupar el cardenal Joan Josep Omella, que “va utilitzar paràboles evangèliques per animar als presents mostrant les actituds bàsiques de tot cristià i de tota comunitat acabant amb la petició de fer efectiva per a aquest projecte la col·laboració de tots” perquè “tots ens necessitem i hem d’afrontar el repte de la disponibilitat personal per millorar la nostra parròquia”. Recorda també que després van fer una reflexió per grups, un diàleg amb els assistents..., i que les aportacions es van fer arribar a la Vicaria General i als Consells Presbiteral i Pastoral per tal que “serveixin de base per a la programació del pròxim curs”. Finalment, el bisbe Giménez dona gràcies a tothom “per la participació, per la feina i per la mirada de futur”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, adreça una carta als turistes que han escollit indrets del bisbat de Girona per viure uns dies o setmanes de vacances. Els desitja que aconsegueixin viure el que s’han proposat per a aquests dies i els diu que els vol acollir amb tot l’afecte, “perquè us trobeu a casa vostra”. També s’atreveix a proposarlos alguns suggeriments perquè la seva estada sigui profitosa per a ells: “Durant les vacances no deixis de banda les teves conviccions i les teves creences”, “tingues molta cura de la teva vida i de la vida dels altres”, “descansa, però fes el possible perquè els altres també descansin”, “procura ser amable i sigues agraït” amb les persones que t’acolliran, treballaran per a tu i estaran al teu servei, “assaboreix la natura tot respectant-la”, “dona gràcies a Déu pel regal que significa poder tenir aquests dies de vacances”, procura -amb el teu comportament- que les vacances i la festa siguin per a tota la família i per als amics i acompanyants i “pensa en els qui no tenen o no poden fer vacances perquè els falten recursos”. Finalment, els desitja que “aquests dies siguin profitosos i serveixin per emprendre una nova etapa plena d’il·lusió i de coratge”, els saluda cordialment i els beneeix.