(Valentí Serra –Caputxins) La festa de la nativitat de Nostre Senyor Jesucrist, el Nadal, coincideix amb els solstici hivernal quan el sol arriba a la seva alçada mínima en el zenit i, per tant, quan l’astre es fa menys visible i escalfa més poc. Aquest moment marcava, i marca encara, una fita notable en els afers propis de les tasques rurals de pagesos i ramaders. Antigues tradicions religioses pre-cristianes originaren un seguit de pràctiques que encara avui sobreviuen arrelades en els actuals costums religiosos d’inspiració catòlica, malgrat la forta secularització que vivim. D’aquests ancestrals costums hi havia el tast de les primícies dels fruits aplegats en la collita tardoral per al sosteniment de les famílies en temps d’hivern i que coincidia, també, amb el tast del vi novell i amb la matança del porc.
Les primícies eren assaborides en forma de coca, que era feta amb el blat mòlt de la primera garba. Aquesta farina era guardada, expressament, per ser a ser pastada per als àpats de les festes nadalenques. Aquesta coca (en alguns indrets anomenada pinyonada) inicialment es menjava dins mateix del temple acabada la missa del gall i, després, degut a les prohibicions eclesiàstiques, hom la menjava en clima d’intimitat familiar, junt amb els torrons, en arribar a casa després de la celebració litúrgica. En alguns indrets de casa nostra es menjava la coca de torró (o coca ferma) que era feta amb una massa de farina pastada i aplanada, molt atapeïda, amb una mica de llevat, ametlla trinxada, ous i mel, amb pinyons damunt la pasta i cuita al forn.
En els dies nadalencs, a la vora del foc, a més de la pregària del Rosari familiar i del cant de nadales populars, mentre es menjava la coca de pinyonada hi havia el costum pairal d’explicar rondalles i alhora, repassar algunes dites que venien molt a propòsit per les tasques de conreu a realitzar en temps d’hivern, com ara aquests adagis que encara sol repetir fra Ramon, l’ermità dels Pirineus: “Nadal amb lluna plena, anyada plena” i “per replantar i empeltar l’ametllê, la lluna de Nadal sempre va bé”. I no oblidem aquell altre adagi que diu: “Si voleu enganyar un català, deu-li primer coca i després pa…” Santes i joioses festes de Nadal, amb la Pau i el Bé de Jesús Infant!
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.