“Continuareu oferint les misses per Youtube?”

(Xavier Aymerich) La situació de confinament que ens ha portat la crisi sanitària del coronavirus ha modificat els nostres ritmes de vida, les nostres activitats, i també evidentment el funcionament de les nostres parròquies i comunitats. Les esglésies tancades, els serveis pastorals aturats, les celebracions sense poble... ens han obligat a buscar nous recursos i mitjans per arribar als fidels, per mantenir-hi el contacte i per continuar la missió evangelitzadora.

Aquests dies han augmentat les trucades telefòniques, els missatges per WhatsApp, per correu electrònic, les videoconferències, els materials pastorals per internet... En el cas de les celebracions, han augmentat les transmissions televisives i també per internet. Personalment, he tingut el privilegi de poder oferir la missa diàriament, ja des del principi del confinament, a través del canal youtube de la parròquia que un feligrès expert va habilitar. Està resultant una experiència molt enriquidora, ja que demana una manera nova de celebrar i comunicar, adaptada a les circumstàncies i també tenint present la situació de vida en què es troben els fidels que la segueixen. Malgrat l’inconvenient que molts fidels habituals són persones grans que no tenen accés a internet, també ha estat un avantatge que ens ha permès arribar a un públic més variat i de franges d’edat més joves del que és habitual.

Aquesta nova manera de celebrar ens ha fet valorar més allò que habitualment tenim i potser no hi pensem i que ara trobem a faltar: la importància de la comunitat reunida “presencialment”, la centralitat dels sagraments (hem redescobert la comunió espiritual, trobem a faltar la possibilitat de rebre el sagrament del perdó)... I també ens ha fet adonar de la importància de les noves tecnologies a l’hora de viure i comunicar la fe.

Un periodista interessat en l’experiència em va preguntar: “Quan acabi tot això, continuareu oferint les misses per youtube?”.

La qüestió és interessant i demana una reflexió prèvia abans de donar una resposta, que potser no pot ser tancada sinó oberta a nous plantejaments. En el cas de la pastoral, és evident que cal aprofitar les noves teconologies, els nous mitjans, per arribar a la gent; avui dia cal ser present en les plataformes digitals, a través de les quals podem fer present el missatge de l’evangeli en molts àmbits que fins fa poc ens eren desconeguts. També aquests recursos i mitjans són un ajut cada vegada més important en la catequesi, la formació, la pastoral evangelitzadora...

En el cas de la celebració litúrgica, però, la resposta no és tan fàcil, perquè la sacramentalitat demana presència, mediació de signes i símbols, paraules i gestos, que són elements visibles indispensables per expressar l’invisible. La televisió, i ara també les transmissions per youtube, tenen sentit en casos d’impossibilitat de participar en la celebració (avis, malalts...) o per seguir actes importants que tenen lloc a distància (celebracions del papa a Roma, trobades internacionals, monestir de Montserrat...). Però són sempre situacions excepcionals, que en cap cas poden substituir la participació activa que demana ser-hi físicament; només així es pot rebre el sagrament.

Tanmateix, la resposta, com dèiem, no pot restar definitivament tancada, perquè també és cert que pot haver-hi persones que no poden o no tenen disposició per assistir a la missa però que potser la poden seguir per la televisió, i això pot ser positiu, com una manera de “sortir a les perifèries” de les nostres esglésies i comunitats. En tot cas, un motiu per agrair les possibilitats que se’ns ofereixen i per repensar la seva utilitat en la vida pastoral i litúrgica de les nostres comunitats cristianes.

Xavier Aymerich és rector de Santa Maria de Vilafranca, delegat de Litúrgia del bisbat de Sant Feliu de Llobregat i director de Missa Dominical (CPL)