Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) S’acosta el Nadal, i un any més ens trobem davant d’unes festivitats desitjades però amb un regust amarg: novament amb la contradicció de necessitar celebrar i compartir amb la família després d’un any i mig difícil, però alhora encarant una sisena onada i davant la incertesa de les noves variants de la covid-19, fet que pot afectar el nostre equilibri emocional. La gestió emocional serà clau per poder gaudir d’aquestes festes al màxim sense angoixar-nos més del compte. Encara més en un context en què, segons afirmen nombrosos estudis, la pandèmia ha disparat els problemes de salut mental, especialment entre els infants i joves.

Davant la proximitat de les festivitats nadalenques, l’equip d’expertes en àrees socials i educatives de la Fundació Pere Tarrés ha elaborat un llistat d’aprenentatges que podem extreure del que portem d’emergència sanitària i social i que ens poden ser útils de cara a properes crisis. A més, apunten diverses estratègies i pautes per gestionar emocionalment aquest període. Reflexions de la mà d’Elena Requena, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL URL i especialista en salut mental i comunitària, i de Marina Bonache, docent de lleure de la Fundació Pere Tarrés i infermera especialitzada en salut mental.

Què hem après de la pandèmia?

Una crisi individual i col·lectiva com la que encara estem vivint ens ha obligat a reordenar els nostres valors i prioritats. Després d’un any i mig de viure situacions que, en alguns casos, han estat extraordinàriament dures, hem conegut de prop les nostres mancances i hem rescatat totes les nostres fortaleses. En un context en què ens podem deixar endur pel pessimisme i el fatalisme, destacar com la crisi ha despertat en nosaltres habilitats i competències importants que ens havien passat desapercebudes ens pot ajudar a encarar el futur amb una mirada diferent. Quins aprenentatges hem extret, doncs, de tots aquests mesos de pandèmia que ens poden ser útils més endavant? Marina Bonache, docent de la Fundació Pere Tarrés i infermera especialista en salut mental, n’apunta cinc.

1.   Hem acceptat la nostra vulnerabilitat i s’ha visibilitzat la salut mental. La incertesa dels primers mesos de la crisi, la percepció d’inseguretat, la por al contagi, el distanciament social, la manca de recursos, les desigualtats socials davant la mateixa amenaça, etc. Tot això ha posat de manifest la nostra fragilitat. La visibilització d’aquestes dificultats ha permès començar a trencar el tabú al voltant dels problemes de salut mental.

2.  Hem après que som resilients i tenim recursos. Alhora que ha posat sobre la taula la nostra vulnerabilitat, la pandèmia també ens ha mostrat la nostra resiliència en anar superant aquests mesos de crisi sanitària i adonar-nos que tenim molts recursos d’autosuficiència. Algunes persones també han après que tenien una major capacitat d’acceptar determinades situacions (romandre tancats durant setmanes, no veure els éssers estimats, no poder canviar de municipi, etc.) que mai s’haurien imaginat per l’excepcionalitat del que estàvem vivint.

3.  Hem vist la importància de dedicar temps a lautocura. La visibilització de la salut mental i de com n’és d’essencial mantenir l’equilibri emocional ens ha portat també a prioritzar el paper de la cura i l’autocura. Si no busquem temps per a cuidar-nos (meditar, mantenir estones de lectura o d’oci, fer esport…) no estem tenint en compte la nostra salut mental.

4.  Hem entès que cal ser més flexibles i canviar rutines. Tota crisi implica una ruptura de rutines, i aquests mesos ens hem vist forçats a canviar-ne moltes. L’adaptació a la nova situació ha estat més fàcil en aquells casos en què hem pogut mantenir algunes d’aquestes rutines, ja que això ens ha permès conservar una certa sensació de seguretat, però alhora hem après com de vegades és sa actuar amb un cert grau de flexibilitat i no ser excessivament rígids a l’hora de planificar el nostre dia a dia.

5.  Sha fet palesa la importància de potenciar els vincles relacionals. El confinament i les restriccions sanitàries per prevenir el coronavirus han disparat l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit professional, d’oci i també relacional. Les noves eines i recursos tecnològics han ajudat a accedir a serveis i fins i tot han actuat com a eina terapèutica complementària, però també hem vist com d’insubstituïbles són la presencialitat i el contacte humà.

 

Com a conclusió, ens hem retrobat amb la capacitat de viure en el present. En una crisi, romandre en el present vol dir no quedar-nos enrocats en un passat on potser “estàvem bé” (cosa que ens genera nostàlgia i tristesa), ni aferrar-nos a un futur incert. Romandre en el present vol dir acceptar les nostres emocions, prendre consciència de la situació actual i resoldre les circumstàncies que ens van sorgint en el nostre dia a dia. Si ens mantenim vivint i connectant amb “l’ara i l’aquí”, ens estem permetent viure des de l’autocura.

Consells per afrontar el Nadal tenint cura de la salut mental

Amb tot el que hem après d’aquests mesos, ens toca ara afrontar un futur encara incert. Fa un any, encaràvem un Nadal del tot atípic amb la sacsejada emocional que la pandèmia havia provocat. Ara, a les portes d’un nou Nadal i amb el covid-19 encara resistint-se a marxar de les nostres vides, tenim per davant un nou repte provocat per les incerteses de l’evolució de la nova variant del virus i de com ens afectarà la sisena onada del virus. La Dra. Elena Requena, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i especialitzada en salut mental i comunitària, proposa algunes estratègies per afrontar les festes nadalenques.

1.   Intentem evitar els pensaments negatius i focalitzem-nos en els positius. Allò que marca el nostre estat emocional no és tant el que ens passa, sinó com ho vivim. És més important com interpretem el que ens passa que no pas el que esdevé. Podem afrontar aquestes festes nadalenques ancorats en allò que no podrà ser -fet que ens conduirà a sentiments d’enuig, impotència, ràbia o frustració- o bé amb una actitud positiva i constructiva de ganes gaudir del Nadal encara que sigui d’una manera diferent. Cal evitar els pensaments negatius i ho podem aconseguir si expressem els nostres neguits i ens focalitzem en allò positiu. Per exemple, al final del dia, podem escriure alguna cosa agradable que ens hagi passat, un exercici que podem compartir en família. Això sí, si els sentiments d’angoixa i tristesa ens superen i alarmen el nostre entorn, no descartem demanar ajuda professional.

2.  Dediquem-nos temps a nosaltres mateixos i al nostre gaudi i cura personal. És possible que aquest Nadal, ja sigui per prudència, per por o per recomanacions de les autoritats sanitàries, no puguem fer tota l’activitat social que voldríem, però no és temps perdut: dediquem-nos temps a nosaltres mateixos. Pot ser un bon moment per fer aquelles activitats que ens agraden però per a les quals no trobem tot el temps que voldríem: llegir, mirar pel·lícules, jardineria, manualitats, una tarda de jocs de taula amb la canalla, etc. Són petits plaers que, de vegades, descuidem per obligacions laborals o domèstiques. Poden ser també uns dies per augmentar el contacte amb la natura, que contribueix tant al benestar emocional com físic.

3.  Busquem alternatives si no és possible reunir-nos com els altres anys. Nadal és sinònim de retrobament amb família i amistats. Aquest any no ha de ser diferent, només cal buscar altres opcions per a les trobades. Reserva els dinars i els sopars presencials per a aquelles persones més significatives (sempre respectant les mesures sanitàries vigents), i per a la resta innova amb altres opcions: un passeig tranquil, una xocolata calenta en una terrassa, una videoconferència, etc. L’important és evitar l’aïllament social i els sentiments de frustració i angoixa que comporta. No poder celebrar aquests dies com sempre no significa que no puguem gaudir-los: la rigidesa no és bona companya de viatge i sempre hi ha un marge per adaptar-se que, per petit que sigui, ens fa sentir que podem controlar mínimament les circumstàncies.

4.  No oblidem les tradicions que tant ens agraden, però innovem! Tendim a reproduir rutines, perquè els canvis poden generar ansietat i ens agrada la nostra zona de confort més del que estem disposats a reconèixer, però com hem explicat abans, la pandèmia ha incorporat irremeiablement la flexibilitat en les nostres vides. Així que no té sentit capficar-nos en replicar exactament igual el Nadal d’anys passats si les circumstàncies són diferents. Parla-ho amb els de casa o amb les persones amb qui ho celebres per construir junts com voldríeu que fos aquest Nadal. Viu-lo en clau d’oportunitat: amic invisible a distància, concurs de nadales, trobades virtuals, scape room nadalenc a casa per als més petits, anar a buscar el tió al bosc, etc. Sense oblidar-nos de participar en les iniciatives que hi ha a la teva comunitat aquests dies, com ara exposicions a l’aire lliure de pessebres, pessebres vivents o passejades populars.

5.  Reflexionem sobre el nostre estil de vida i de consum. Nadal és probablement l’època de l’any en què més fàcilment es cau en un consumisme sense sentit. Prenguem consciència que el consumisme no proporciona la felicitat, sinó una necessitat de més consumisme perquè sempre hi haurà un nou producte per comprar. Gran part del consum actual no és sostenible ambientalment, però tampoc emocionalment. Donem una volta al consum aquest Nadal: realment és necessari rebre tants regals? En el cas dels infants, quins valors estem transmetem si prioritzem la quantitat per sobre de la qualitat? Podem regalar joguines fetes amb materials reciclables, que fomentin la creativitat, que no siguin sexistes... D’altra banda, cal que els regals estiguin embolicats en papers decoratius? Podem aprofitar bosses de cartró o capses que tot sovint acumulem a casa sense donar-los-hi cap ús i decorar-les al nostre gust: segur que agrada més una decoració personalitzada que un embolcall perfecte amb un paper que porta el logotip d’un centre comercial.

En definitiva, cal acceptar de manera realista que la covid-19 continuarà un temps entre nosaltres i que està comportant i comportarà canvis en els nostres hàbits i costums. Però també hem de tenir clar que des que la pandèmia ha arribat a les nostres vides hem evolucionat, hem après i tenim estratègies per adaptar-nos a la situació. Focalitzar-nos en el pensament positiu, centrar-nos en allò que podem controlar i evitar l’aïllament social són algunes de les claus que augmentaran el nostre benestar emocional i ens permetran, malgrat tot, gaudir d’un bon Nadal.