(Jordi Llisterri-CR) El conseller Santi Vila ja és doctor en Humanitats. Aquest dilluns al migdia ha defensat la tesi doctoral "Félix Sardà i Salvany, 'Influencer' integrista, en temps del sexenni i la restauració". La defensa de l'estudi acadèmic sobre la influència d'aquest capellà "orgullosament integrista" del segle XIX ha portat Vila a reivindicar el model oposat: el "dubte i la pluralitat" contra "les etiquetes i la intransigència".
"La Tesi està dedicada als qui dubten", ha explicat Vila, perquè "ni hem estat ni estarem mai exempts d'integristes, és un tema de rabiosa actualitat". Per si algú volia donar una dimensió política a la defensa d'aquest treball acadèmic sobre el catolicisme integrista del segle XXI, el conseller ha recordat una frase d'Enric Prat de la Riba: "Canvien les causes, però els fanàtics són els mateixos".
Vila ha emmarcat la conclusió de la seva tesi en un context "d'angoixa pel present dels populismes" i per "l'estigmatització del dubte, que també ataca Sardà i Salvany".
El nou Conseller d'Empresa ha defensat la Tesi, dirigida pel doctor Xavier Baró, a la Sala de Graus de la Universitat Internacional de Catalunya. Entre un públic d'unes trenta persones, l'han acompanyat els exconsellers Andreu Mas-Colell i Irene Rigau; el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña; el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell; l'editor Daniel Fernández; els escriptors Jordi Amat i Isabel-Clara Simó; el teòleg Jaume Angelats; i alguns membres d'institucions vinculades a la conselleria de Cultura com la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano.
El president del tribunal, Joaquim Albareda, ha qualificat el treball de "brillant" i li han atorgat un Excel·lent pendent de deliberar el Cum Laude.
Una Església reaccionaria però alhora innovadora
Vila fa més de vint anys que estudia l'obra i el pensament de Sardà i Salvany "com un apòstol del periodisme i de l'associacionisme com a elements de mobilització dels catòlics en un ambient que considerava hostil". Malgrat el seu integrisme i l'oposició radical al liberalisme del segle XIX, Sardà i Salvany és un home profundament modern en els mètodes d'agitació popular que promociona. La "Revista Popular", que va ser la publicació catòlica amb més subscriptors a Espanya, és un dels principals exemples d'agitació moderna de les masses. Salvany és "el paradigma d'una Església reaccionaria però alhora innovadora".
L'aportació ideològica i teològica de Sardà i Salvany és menor, tot i ser l'autor de "El Liberalismo es pecado", una de les obres més difoses de l'integrisme catòlic. En canvi, la seva "modernitat està en veure que els partits polítics queden curts com a espai per fer política". Sardà és sobretot un agitador, un "influencer" del segle XIX, que fa una crida a ocupar els espais públics i "a identificar els enemics" de la seva causa.
"Cal atacar la persona, no la idea"
Segons Sardà, els enemics "més perillosos són els catòlics conciliadors" o "els nostres, acomodats i condescendents amb el liberalisme". La recepta és ben clara: "cal atacar la persona, no la idea, perquè, si acabes amb la persona, acabés amb la idea". Una mostra de que tot ja està inventat, és que l'ús del pseudònim també era una pràctica habitual en aquestes campanyes d'hostilitat.
Sardà i Salvany també va atacar els corrents eclesials catalanistes perquè creia que estaven massa "contaminats pel liberalisme". Per això lluitava contra el que segons Vila han estat els "eixos permanents de l'Esglesia catalana que s'assumeixen després en el document Arrels Cristianes de Catalunya": la fidelitat al país i la separació de l'Església i l'Estat adaptant-se a l'avenç del liberalisme. El clergue va ser "un nacionalista espanyol tota la vida" i només s'hauria acostaria al regionalisme "si hagués estat útil per a la restauració catòlica".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.