Amb el lema AprendrEnsenyar, Dibuixar nous mapes d’esperança ha tingut lloc la 20ª Jornada de mestres i professors de Religió de Catalunya i Andorra al Col·legi Maristes-Valldemia de Mataró. Enguany hi ha hagut 130 participants provinents de tots els bisbats amb seu a Catalunya, tant de centres de titularitat governamental com d’iniciativa social catòlica. El focus de la jornada s’ha centrat en la recepció de la apostòlica “Dibuixar nous mapes d’esperança”, el text programàtic per a l’educació catòlica presentat pel papa Lleó durant el Jubileu de l’Educació el passat mes d’octubre a Roma, coincidint amb el seixantè aniversari del document conciliar Gravissimum Educationis (1965).
Els parlaments d’obertura han anat a càrrec de Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC); Rafael Muñoz, director Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC); David Bote, alcalde de Mataró; i Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràcia de la Generalitat de Catalunya. També s’ha comptat amb la presència de Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Ruiz ha recordat el vincle entre el document de treball del papa Lleó i la darrera jornada de mestres i professors de Religió, que va prendre forma de pelegrinatge a Roma on també van assistir el conseller i el director general d’afers religiosos. També ha assenyalat que “davant d’aquesta societat cansada i desanimada, la classe de Religió te més sentit que mai” i que és un “espai privilegiat per a tenir temps els uns pels altres” i compartir un “relat d’esperança on treballar conceptes com la compassió, la consciència o la fraternitat”.
Per part del SIERC, Muñoz ha recordat que l’escola cristiana no és només per a cristians, sinó que, des de l’humanisme cristià, ofereix la seva proposta educativa oberta a tothom. També ha indicat que “no podem educar sense educar també per a l’espiritualitat” i, citant Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i director del SIERC, “l’Evangeli a l’escola no s’imposa, sinó que es proposa”.
L’alcalde de Mataró, David Bote, ha valorat el seu pas com a docent en una escola cristiana i ha fet menció del lema apuntant que “Aprendre i ensenyar és un camí que s’ha de pelegrinar”. També ha fet referència al filòsof Byung-Chul Han, citat en la pregària inicial, per compartir que “no és que Déu no ens parli, sinó que nosaltres no escoltem”.
Cloent la intervenció de les autoritats, Espadaler també ha fet esment a l’espai compartit al pelegrinatge dels docents de Religió a Roma l’any passat per oferir posteriorment una aproximació al document de treball del papa Lleó. El conseller ha destacat la importància d’educar des d’un humanisme integral, atès que “existeix una evidència que la dimensió espiritual no és obviable” i que, sent a la setmana del Mobile World Congres, “em sembla rellevant la mirada apostòlica sobre la tecnologia”. Finalment, Espadaler ha avançat que s’està treballant en el programa pilot d’implementació d’una assignatura optativa de cultura religiosa per al proper curs escolar remarcant que “no podem privar de cultura religiosa a l’alumnat”, cursin o no matèries de religions confessionals. Ha clos la intervenció anunciant que “si algú està ben posicionat per a impartir aquesta docència, son els professors de Religió”.
La ponència principal ha anat a càrrec d’Antonio Roura, director del secretariat d’educació i cultura de la Conferència Episcopal Espanyola, i s’ha centrat en la presentació del context del document “Dissenyar nous mapes d’esperança”. Roura ha destacat que “educar és aixecar la gent del terra”, on la tríada educativa clàssica presentada a Gravissimum Educationis (Escola, Família i Església) ja no és un sumatori de tres identitats separades sinó una nova unitat educativa que cerca, primer de tot, la cura per la dignitat de la persona humana. Roura ha destacat la visió programàtica del text, indicant que “l’educació no és adaptar per al present, sinó comprendre el present per tal de fer habitable el futur”.
Referent a la situació educativa actual, Roura ha indicat que “no es tracta de si som els millors en innovació pedagògica, sinó de construir el futur sense deixalles humanes”, per a això “cal proposar motius reals per viure amb esperança”. Llambregant el futur, la ponència ha destacat l’interès del papa Lleó en el transhumanisme, entesa com la nova religió de l’actualitat en un estat social límbic on “parlem de Jesús en un món que ja té el
seu salvador en la tecnologia: el verb s’ha fet codi”.
La jornada ha seguit el seu curs amb una proposta de set tallers de diferents temàtiques relacionades amb la didàctica i l’actualitat de l’ensenyament de la Religió a l’escola. L’enginyer Jean-Batiste Farce ha proposat una aproximació a la Religió des de la corporalitat i el treball de les emocions a través del clown; el guionista i escriptor Oriol Jara ha proposat el treball de la Bíblia a l’escola des d’una mirada contracultural; el professor Joan Sabé ha ofert un espai per a treballar la Religió a l’escola des de l’àmbit digital; el professor Xavier Cortés, en relació a la futura classe de cultura religiosa, ha cercat els lligams amb la carta apostòlica de referència de la jornada; el consultor educatiu Àlex Visus ha compartit eines i recursos per a la gestió emocional a la classe de Religió; Montserrat Claveras, col·laboradora habitual de la FECC, ha ofert un recorregut
educatiu que relaciona el visionat de diferents documents de cinema amb la classe de Religió.
Com a novetat relacionada amb la celebració de l’Any Gaudí, la jornada ha comptat també amb un taller on s’ha provat per primera vegada la sessió educativa que s’està elaborant des de la FECC i el Secretariat Interdocesà de Catequesi (SIC) per a alumnat de tercer i quart curs d’Educació Primària a partir de la Metodologia Montessori. La sessió, impartida pel cap d’Àrea de Identitat i Missió de la FECC, Eloi Aran, ha mostrat el relat didàctic elabora per Mònica Baurier, docent al Col·legi Sagrat Cor de Sarrià, a partir de l’opuscle “Antoni Gaudí, l’arquitecte de Déu” que van escriure Armand Puig i Francesc Torralba per encàrrec de l’Associació Canònica Antoni Gaudí. El relat ha anat acompanyat de les il·lustracions d’Ignasi Flores, responsable d’acció pastoral de les institucions maristes, i ha clos amb l’Himne a Antoni Gaudí que ha composat Joan Àguila.
La jornada, seguint el seu esquema habitual de formació i celebració, ha finalitzat amb una eucaristia a la Basílica de Santa Maria de Mataró presidida per Joan Planellas després d’una breu visita a Josep Pujol i Balcells, superior de la comunitat dels germans maristes residents a la infermeria de l’escola Maristes-Valldemia i germà de l’Arquebisbe Jaume Pujol i Balcells.
En l’homilia, Planellas ha indicat que el document apostòlic de referència de la jornada “te una densitat sorprenent” i, relacionant-lo amb les lectures dominicals, ha suggerit que “els mapes culturals d’altres generacions ja no orienten a la infància ni l’adolescència d’avui. Vivim en un desert simbòlic on no serveixen els els mapes i esquemes apresos”. Com a record de la jornada, els participants han rebut un exemplar de l’Evangeli de Sant Mateu per a joves que l’editorial CPL ha editat en motiu de la passada Setmana de la Bíblia en motiu de la seva desena edició.
